diumenge, 13 de febrer del 2011

la millor truita en el millor plat


quins ous (9)

Aquest no és el post que tocava, la meva idea era penjar-ne un altre demà, més sofisticat, una amanida diferent en un plat bonic i una foto agradable. Però les coses no sempre surten com volem, ni tan sols en un bloc de cuina sobre el qual teòricament tenim el control.
Els amics d'Olleta de verdures van penjar dissabte una entrada com les que fan ells, poca recepta i molta vida, que és el que m'agrada que tinguin els blocs. El Massitet recordava que el seu pare, forner de Vinaròs, acostumava a menjar truita per sopar un cop tenia en marxa la primera fornada, i que una de les preferides de la família era la de carxofes. Li vaig deixar un comentari dient-li que m'encanta la truita de carxofes, però potser per a mi la millor és la d'albergínia.
Avui és diumenge, però a la tarda treballo i volia dedicar el matí a netejar el pis, sortir una estona en bici i preparar el plat que volia penjar demà, que fa dies que em ronda pel cap. Però el fet d'estar sol a casa, donant voltes a les coses, a vegades et porta a una situació de melangia com la que avui s'ha apoderat de mi. M'ha vingut al cap la lletra d'un bolero antic, 'Ansiedad', i he obert l'Spotify per escoltar-la en la versió que recordo, de Nat King Cole. N'hi ha un munt, de versions, i n'he escoltat unes quantes, però cap no m'ha semblat millor encara que siguin més modernes.
Com que no anava bé, la millor solució que se m'ha acudit per sortir d'aquest estat ha estat precisament fer-me una truita, una senzilla truita d'albergínia amb una mica de ceba, acompanyada de pa amb tomàquet.
No pensava pas parlar ni aquí ni avui d'aquesta modesta truita, però quan l'he emplatat en el millor plat que tinc, un plat que em van regalar fa poc com vaig explicar aquí, ella mateixa m'ho ha demanat, que expliqués la seva història. La història de perquè cuino a vegades, de perquè faig una cosa i no en faig una altra. Al cap i a la fi, és el que normalment trobeu en aquest bloc, receptes amb història, cuina per llegir. Per això ho he posat a la capçalera, per si algun despistat ve aquí només a buscar una recepta. La d'avui no la trobarà, perquè em sembla que no cal.
La millor truita en el millor plat no necessita recepta ni necessita explicació, no és un excés de supèrbia ni falta d'humilitat: només és una petita, una ínfima història personal.

29 comentaris:

  1. És veritat que avui no fa falta cap recepta... La foto de la truita amb el millor plat parla per si sola. Una truita feta amb amor i servida així de bé és un dinar de diumenge deliciós!
    I pel meu gust, la mica de ceba li queda també sensacional ;)

    ResponElimina
  2. Una truita és un plat ben senzill però la veritat és que jo la prefereixo a molts d' altres, i sobretot acompanyada d' un bon pa amb tomaquet.

    ResponElimina
  3. Cada plat té una petita història i és de ben segur el millor acompanyament que pot tenir.
    M'agrada "Ansiedad" i si l'escoltes mentrestant cuines veuràs com els estris es mouen a ritme de bolero.
    Una truita que fa molt goig. Mira que m'has fet venir ganes de fer-ne una de carxofes!

    ResponElimina
  4. Jo em vaig fer la de carxofes el mateix dia que li vaig veure en Massitet... ains no en tinc alberginies.

    Muas!

    ResponElimina
  5. La meva truita preferida també és la de carxofes, tot i que reconec que aquesta d'albergínia i ceba és boníssima.
    No cal cuinar el diumenge els plats més sofisticats i copiosos. Tot i que quan alguna vegada he fet, com tu, una truita, hi ha hagut qui s'ha estranyat que cuinés coses tan senzilles. "Que no són bones?" pregunto jo. Doncs mereixen ser fetes (i menjades) un diumenge qualsevol. I si es té el detall de servir-les en uns plats tan bonics... aleshores ja es converteixen en menges excel·lents!

    ResponElimina
  6. A casa la fem d'albergínia sola, a palo seco... i està de vici! Tant com la de carxofes... i és que a mi les truites m'agraden de totes les manera, i presentada així amb aquest plat tan maco i amb una mica de pa amb tomàquet... una menja de reis i ministres!

    ResponElimina
  7. Allò que diuen que "una imatge val més que mil paraules", en aquest cas és totalment aplicable!.

    ResponElimina
  8. No faig mai truita d'albergínia, ho provaré ràpidament!!!
    La teva divina i en aquest plat...ummmm!!
    Petonets

    ResponElimina
  9. Potser si que modesta, però per mi la truita és el plat que més trobo a faltar quan marxo de viatge.
    Dos dies abans truco a la mare i li dic: prepara una truita per quan arribi!! I és que és un plat complet, boníssim i amb el pa amb tomàquet i una bona xerrada és el millor!! Una abraçada,

    ResponElimina
  10. Sovint les coses senzilles, com la truita d'avui, evoquen el saber fer i estar. No cal anar a la lluna per veure les estrelles, cursi però cert.

    ResponElimina
  11. Una truita bona i senzilla , en un plat molt evocador.

    m'agrada tot!!!!

    ResponElimina
  12. Hola Manel,
    Aquesta truita és deliciosa, per la truita en sí i per tot el que t'aporta que és molt i has volgut compartir-ho amb nosaltres.
    M'has donat una idea. Sempre la faig francesa, de patates, de carxofes, de carbassó, però d'albergínies no l'he provat mai. I n'hi hà de truites ... només cal veure el CUINA d'aquest mes.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. uNA HUMILDE TRUITA DE BERENJENA CON EL TOQUE PRECISO DE LA CEBOLLA Y EL PAN CON TOMATE MAS EL PLATO ESPECIAL MAS EL POST ES UN PLATO DE CATEGORIA.lO TENDRE QUE PROBAR YA QUE ME FALTA CON BERENJENA.
    BONA SETMANA MANEL
    MIQUEL

    ResponElimina
  14. Manel, sóc truitera 100% i m'encanta!! Senpre he menjat la truita d'albergínia sola i penso, que amb el toc de ceba, com li has posat tu, li deu donar un gust més dolcet i bó alhora! genial :)

    Un petó i bona setmana

    ResponElimina
  15. Manel, jo de gran vull tenir un bloc i fer entrades com aquesta.

    ResponElimina
  16. A vegades una recepta senzilla però boníssima la cataloguem de menys important. Crec que has fet de conya, emplatar la truita en el millor plat que tenies canvia el miral amb el que mires la vida en aquell moment, no creus?
    Per cert, la truita d'albergínia i ceba és la meva preferida! ;)

    ResponElimina
  17. Després de llegir aquesta entrada només em resta dir el que et diu l'Oscar, jo vull tenitr un bloc per saber fer entrades com aquesta! UFFFFF!!!


    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  18. No aviem provat mai la truita d’albergínies, !! ja tardo¡¡¡¡ doncs ahir per sopar va caure i BONÍSSIMA .
    Una abraçada

    ResponElimina
  19. Manel, m'has deixat sense paraules amb la recepta d'avui, bé, amb l'entrada sense recepta. La recordaré com la millor recepta contra la melangia, i quan tingui un moment d'aquests, que no són pocs, em faré una truita d'escarxofes, la meva preferida, o d'albergínies, que no l'he provat mai.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  20. amb una truiteta tan atraient l'únic que falta és la gana

    ResponElimina
  21. gemma, en aquest cas la recepta és que la truita és la recepta que cura i recomforta. i persona el joc de paraules.

    anna, tan senzill com volguem, i tan sofisticat alhora.

    a peu coix, d'això es tracta, d'explicar receptes i d'explicar histories, de fer venir ganes d'una i de l'altra.

    gemma, suposo que ahir devies anar a comprar albergínies, oi? jajaja

    margarida, totalment d'acord!

    els fogons, proveu-la amb mica mica de ceba, també.

    glòria, ja saps que a mi m'agraden tant o més les paraules que les imatges jejeje

    ResponElimina
  22. Ja se que et fa riure molt la meva truita cargolada, però per mi no hi ha res millor al món, ja ho saps, sempre ho dic si no s´haguessin inventat els ous ho hauria fet jo doncs ara per ara si he de triar alguna cosa que sempre em ve de gust i mai m´ha cansat ni he avorrit són els ous en totes les versions possibles, la d´alberginia junt amb la de carxofes són les que segueixen al rànking a la meva meravellosa e insuperable truita cargolada ( repito) però crec que no podies haber triat res millor per sopar ni per acompanyar aquest post.
    Una abraçada amic meu

    ResponElimina
  23. La provaré Manel, m'ha encantat el post! Una abraçada

    ResponElimina
  24. mary lou, ja trigues!!!

    eri, quina sort que la mare encara et pugui fer truites, i per encàrrec, oi?

    anònim, m'agrada la cursi-cita.

    anna, el plat, en aquest cas, és molt important

    belén, de truites, com d'arrossos, n'hi ha de tota mena, si no has provat la d'albergínia, fes-ho, que t'agrdarà.

    miquel, veig que sou molts que no l'heu tastat, et dic el mateix, fer-la i ja em diràs

    ResponElimina
  25. anniki, truitera 100%, m'agrada!

    òscar, jo de gran vull conservar un amig com tu.

    acabat de fer, veig que has entès perfectament el sentit del post, i celebro que coincidim en gustos!

    dolça, et dic el mateix que a ell, tan de bo d'aquí a molt de temps encara tinguis ganes de venir.me a veure.

    sion, ja trigues, sí, que veig que sou molts que no la coneixeu.

    gemma, celebro que no necessitis aquesta medicina perquè no et poses melancòlica, però si t'hi trobes, segur que et va bé.

    tumateixa, la gana ve sola només amb l'oloreta.

    mai, això que no et canses mai dels ous en totes les seves versions... no sé... i ja sé que l'ou cargolat és una especialitat, a veure quin dia me'n fas.

    rubén, moltes gràcies, si la proves ja m'ho diras, tot i que espero que no la necessitis com a medicina.

    ResponElimina
  26. Em sembla que no m'ha entés. Et deia que de moments de melangia en tinc molts, com tothom, i llavors prendre aquesta medicina tant bona.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  27. gemma, és veritat, havia entès que en tens poques. estic segur que en aquests casos la cuina t'adjuda, perquè les persones melancòliques sovint són grans creadores.
    una abraçada, gemma!

    ResponElimina
  28. manel , sé que el plat també és important. gràcies

    starbase, jo de jove m'hauria agradat fer entrades com les que fas tu.

    ResponElimina
  29. A casa tenim una obsessió malaltissa per l'albergínia... i de tant en tant en cau alguna; encara que, de fet, no tenim plats tan bonics com els teus :-)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte