dilluns, 14 de desembre del 2009

fideus a la cassola amb pollastre de pagès i rossinyols

Deixeu-me interrompre momentàniament la sèrie sobre la trobada de blocaires gastronòmics per explicar-vos un plat que vaig fer dissabte per a l'Aleix i per a mi i del qual puc dir sense dubtar-ho que és dels millors que he fet en temps, i a la nova cuina, per suposat. Són uns fideus a la cassola però de luxe que potser repetiré algun dia d'aquestes festes perquè estic segur que em farà quedar bé; nosaltres ens hi vam llepar els dits.
El divendres ja em rondava pel cap preparar una bon guisat perquè el fred ja començava a notar-se i, en previsió, vaig comprar dues carcasses de pollastre i a la nit vaig preparar un brou fosc d'aquells que et salven qualsevol plat: es rosteixen les carcasses amb un parell de pastanagues, un parell de cebes i un porro; quan tot és ben ros, s'hi tira un raig de conyac o de vi ranci, es deixa evaporar i es cobreix bé amb aigua. Es tapa i es deixa coure a foc baix durant almenys dues hores, millor tres. També hi vaig posar en aquest cas un clau d'espècie i un polsim d'herbes aromàtiques. Abans d'anar a dormir, es cola el brou i l'endemà es guarda a la nevera o es congela.
No cal dir que amb unes verduretes en juliana i un pit de pollastre tallat a tires es pot fer una sopa magnífica, però no era aquest el destí d'aquest brou.
Dissabte vaig sortir amb bici, abans no comencés a nevar com van dir que faria, i en tornar em vaig posar a la feina: a la cassola de ferro vaig fregir una mica uns quants rossinyols (congelats, que ja no se'n troben de frescos, almenys per aquí), els vaig reservar i en el mateix oli vaig posar a fregir uns quants trossos de pollastre de pagès.
Un cop enrossits, hi vaig posar ceba i pebrot verd ben picats, vaig abaixar el foc i vaig deixar que s'anessin sofregint ben a poc a poc fins que les verdures van agafar un to fosc (ep! amb el foc baix, que han de quedar fosques però no cremades). Aleshores s'hi posa un all ben picat, un parell de cullerades de tomàquet natural ratllat, sucre i sal, i es deixa que es vagi fent el sofregit una bona estona, si poden ser tres quarts o una hora millor que mitja. Tot això, és clar, sense treure el pollastre, que el de pagès necessita una cocció llarga i així es va estovant.
Quan s'acosta l'hora de dinar, s'apuja el foc i s'hi tiren els fideus, millor del número quatre, gruixudets, s'hi afegeixen els bolets i es cobreix amb el brou fosc del dia abans. Es deixa coure fins que la pasta és cuita, si convé afegint-hi una mica de brou perquè no quedin massa secs. Deixem resposar un parell de minuts i ja podem servir.
Un luxe, de veritat, especialment acompanyat d'un bon vi, en aquest cas, un "Borsao garnacha mítica". Un vi fantàstic i sens dubte el de millor relació qualitat-preu del mercat, i no exagero: tasteu-lo sense prejudicis i quan ho hagueu fet tornareu a mirar el tiquet del Mercadona per si us heu equivocat i veureu que efectivament val 1,59 euros l'ampolla.

32 comentaris:

  1. Rossinyols, mmmmm...quina delícia de fideus...aquí tampoc en vaig trovar, sort dels camagrocs...
    Ptnts

    ResponElimina
  2. Guau! Quina pinta... Per cert, on compres els rossinyols congelats?

    ResponElimina
  3. Caram, Manel, com us cuideu tu i l'Aleix, je je je...
    El caldo sol ja deu ser tota una delícia, si a sobre el seu destí és uns fideus tan enriquits com aquests, imagina't quina menja més bona!
    I va nevar dissabte? Nosaltres ahir vam anar a escalar a Montbrú, estàvem a 1º! Gelats, vam plegar a l'hora de dinar i vam passar pel teu poble a veure la casa dels meus amics... Quin fred que fa a Castellterçol!

    ResponElimina
  4. marta, els teus canelons amb aquests rossinyols també estaríen boníssims!

    mar, els bolets congelats són de conserves coll, una de les visites de la trobada del gener.
    si t'interessa, m'ho dius i li demano si en pots comprar a barcelona o te'ls puc fer arribar jo mateix.

    gemma, vas pujar a castgellterçol i no em vas fer ni una visiteta? no pots pas dir que no saps on és, que no té pèrdua.
    que sigui l'última vegada!

    ResponElimina
  5. Vaig estar a punt de trucar-te, però no portava el mòbil... :(
    Tot i així, em feia cosa presentar-me així "pel morro" sense avisar...
    Però sabent que ja t'està bé, et prometo que el proper cop et faig un truc ;)

    ResponElimina
  6. Bufa, nen: Quins fideus! L'enhorabona perquè havien d'estar deliciosos!

    Em sap greu, Manel, però no crec -vaja, segur-. que poguem venir a la trobada.

    L'enhorabona per l'organització i, per cert, parlant de Castellterçol, he fet un "yutub" amb fotografies de pessebres, i un d'ells és de l'Associació de Pessebristes de Castellterçol. Et deixo l'adreça:

    http://www.youtube.com/watch?v=lFNlBL2oxng

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Caram Manel, quins fideus més saborosos, et felicito, segur que estaven deliciosos.
    A mi també m'interessaria saber si els de Conserves Coll distribueixen a alguna botiga de BCN.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  8. Bufa, quins fideus a la cassola mes bons, segur que no en va quedar ni un
    Petons

    ResponElimina
  9. Hola Manel! Quina alegria tornar a llegir les teves receptes.
    Com sempre, delicioses.
    Per cert, et felicito per la trobada de blocaires que estàs organitzant, jo em quedo amb moltes ganes de participar-hi, però just aquell dia tenim entrades pel circ du soleil. Hauré d'esperar a la propera.
    pt!

    ResponElimina
  10. Renoi!!
    Quins fideus més bons, amb el que m'agraden el fideus i, si duen algun tipus de bolets encara més.
    Felicitats Manel,

    ResponElimina
  11. Xiquet, el caldo sol ja és de campionat i aquests fideus... ja els pots fer sense por aquestes festes que quedaràs com un artista de la cuina (que és el què ets, no?)
    Ja veig que la vitro i tu ja formeu un bon equuip, jejej
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. AH!, el tema del Borsao és cert, cal mirar el preu dues vegades i quan tastes el vi no t'ho creus.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  13. Manel; Només faltaven, que aquets rosinyols cantessin :-D... de segur que sí un cop dins¡¡. Que vaigi de gust Manel Josepb.

    ResponElimina
  14. Això que ja no es trobin rossinyols és el que tenen els productes de temporada, però a l'hora això és el seu atractiu, esperem la temporada per gaudir-ne.

    ResponElimina
  15. M´agrade´n molt aquest fideus...però estic una mica enfadada amb tu , perquè fas la trovada de blocaires en dissabte , i jo és quan més feina tinc .Es que no volies que vingues , oi??
    És broma Manel !! Que os ho passeo molt bé..

    ResponElimina
  16. Si, senyor es veuen molt bons aquest fideos. He llegit uns quants post teus anterior per posar-me al dia. Una cuina molt maca i molta sort en la nova vida.
    Espero no tardar tant en vistar.te.
    Fins aviat Tere

    ResponElimina
  17. gemma, per aquest cop et perdono, però no pateixis això del morro, jo gairebé prefereixo les visites sorpresa que les anunciades.
    fins aviat (espero)

    enric, et trobarem a faltar, i espero que en una altra ocasió trobaràs una estona per fer-me una visita, així t'ensenyare l'exposició dels pessebristes locals, que hi tenen força traça.

    pepín, ja els ho demanaré i el dia que faci el post explicatiu per la trobada, ja posaré on es poden trobar els seus productes.

    gràcies, sara maria, suposo que has vist que la foto em va sortir una mica desenfocada :(

    assumpta, la veritat és que no en van quedar, i això que m'hauria agradat que la meva filla els tastés l'endemà, però no va pas poder ser.

    eva, segur que t'ho passaràs molt bé al circ, però m'hauria agradat poder-te conèixer en persona. a la pròxima no hi podem faltar cap dels dos!

    gràcies, carme, la veritat és que els bolets milloren molt qualsevol plat.

    dolça, no et creguis, que em costa i no m'agrada gaire això de la vitro, però no tenim més remei que conviure.
    m'alegra que corroboris això del vi, perquè algú es podia pensar que exagerava :)

    josep, el rossinyols són macos de mirar, bons de menjar i tenen realment el nom més bonic de tots els bolets.

    glòria, sort en tenim que dels congeladors!

    lídia, moltíssimes gràcies!

    dolorss, ja ho vaig pensar que no podria venir un dissabte per la feina :( però per desgràcia és el dia que va més bé a la majoria, i el diumenge potser ningú ens obriria la porta.
    de tota manera, jo tinc pendent una visita a mollet i tu una a castellterçol, et podria fer una ruta a mida, ja en parlarem.

    tere, m'alegra molt tenir notícies teves, espero que les coses s'hagin anat normalitzant. molta sort i fins aviat!

    ResponElimina
  18. M'encanta aquesta recepta!

    Jo faig uns similars amb ceps rehidratats (aprofito l'aigua com a "caldo"), costella de porc, trossets de pollastre i quadradets de carbassó... queden molt bons també.

    Com sempre, moltes gràcies per la teva generositat. Unes receptes genials!

    Victòria.

    ResponElimina
  19. Quins fideus més bons t'han quedat amb aquests rossinyols,hummmm!!!

    Petonets maco,

    Vanesuky.

    ResponElimina
  20. Definitivament, els fideus és el meu plat preferit (bé, mentida, el meu plat preferit és un que fa un amic nostre amb cigrons i patates i botifarra... mmm!).
    T'estimem Manel, i molt!

    ResponElimina
  21. Un plat sensacional! tens tota la raó quan dius que s'ha de tenir molt en compte per aquestes festes...
    Un petó ben gros!

    ResponElimina
  22. Caram ja veig que li has perdut el respecte a la nova cuina ...
    Ostres quina recompensa no al tornar d'anar amb bici i a sobre amb fred de veritat aixó entra que dóna gust.
    gracies pel consell del vi de MErcadona !!!!!!!!!!!

    petunets

    ResponElimina
  23. Manel, un plat de festa Major, mare meva quina pinta que fan, un dinar de Senyors!!

    Trobo que t' has adaptat la mar de be a la vitro!!

    Un petó i fins aviat!!

    Beth

    ResponElimina
  24. tot un luxe de plat, sobre tot si tens la sort de fer-te amb un bonn pollastre de pages...buscare aquest "Borsao" el seu preu és tan fantastic com el teu plat

    ResponElimina
  25. Manel, quin plat de luxe que us vau muntar tu i l'Aleix! Entre el brou i els rossinyols, quina delícia havien de ser aquests fideus!
    Petons!
    PS: Per cert, us ha nevat ja a Castellterçol? (Trobo a faltar les teves fotos de la neu! ;))

    ResponElimina
  26. victòria, jo de costella també n'hi poso normalment, però amb carbassó no ho he provat mai, ho tindré molt en compte.

    vanesuky, els srossinyols són molt bons i milloren molt qualsevol plat, oi?

    vermells, això dels fideus ja li diré al teu amic per un altre esmorzar amb forquilla :)

    luculus, sóc capaç de fer-los l'1 de gener pel meu sant,que els meus fills segur que estan encantsts :)

    mar, no et pensis, ja em costa, ja, això de la vitro, sort que tinc una cassola d'aquelles negre que no sé si son de ferro o què però que és difícil que se t'enganxi si no controles com jo :(

    beth, hem de cuinar amb el que tenim, però no hi estic gaire adaptat encara, no.

    sant hilari, gràcies pel comentari. m'ha fet adonar que havia oblidat posar-te a la meva llista de blocs preferits, un error imperdonable que ja he solventat.


    mercè, només van caure quatre volves mal comptades :(
    estic esperant que nevi per poder fer fotos, amb la vista privilegiada que tinc ara sobre el poble :)

    ResponElimina
  27. uuuauu quina oloreta debies tenir per tota la casa!!! Mai se m'havia acudit rostir les cascasses, ho provo el finde vinent! sòc una fan de les sopes i platillus caldosos!!

    ResponElimina
  28. per cert! ara q has tret el tema de "rostir " óssos... mm.. sé q hi ha qui els rosteix al forn, els ossos de vedella per fer un fons o caldo fosc... saps com? I pq el faries servir??

    ResponElimina
  29. luculus, sóc capaç de fer-los l'1 de gener pel meu sant,que els meus fills segur que estan encantsts :)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte