diumenge, 25 de setembre del 2011

arròs de xai amb els seus braons


el principal aliment del món (49) 

El ciclista de carretera espera amb delit el dissabte, o el diumenge, per poder sortir amb la colla unes quantes hores al matí, perquè entre setmana, si té la sort de tenir temps per entrenar, li és difícil trobar algú amb horaris similars que el pugui acompanyar. 
El divendres escolta amb atenció la previsió del temps, i quan sent que plourà, però a la tarda, que al matí farà sol com ha fet tota la setmana, respira alleujat i a les set del matí del dissabte ja és dempeus per esmorzar, fer els estiraments de rigor i sortir quatre o cinc hores a pedalar.
Quan obre la persiana, que és el primer que fa, i veu que no només és fosc perquè cada dia surt el sol més tard, sinó perquè hi ha unes boires negres negres, se'n tornaria al llit de bon grat, però ha quedat i el que no farà mai és deixar plantat un company. Ni que sigui només un, com va ser el cas aquest dissabte. Ni que sàpiga, com així va ser, que al final faran una volta més curta, i que de les tres hores i mitja que passaran pedalant, almenys tres ho faran amb pluja a l'esquena, i a estones, més que pluja. 
Per sort, en tornar al poble, el company del ciclista remullat el convida a passar per casa seva i li cull un parell de quilos de tomàquets del seu hort (montserrat, pometa plena...), i un carbassó gegantí, i encara té la sort que veu unes flors de carbassó i també se les emporta. I sap que després d'una bona dutxa d'aigua calenta, quan aconsegueixi recuperar la temperatura corporal, té uns braons de xai rostits i un brou que va deixar fet el dia abans, previsor, per poder cuinar (i publicar) el seu arròs número 49 i començar a donar forma al que farà 50.
Segurament, no hi ha res millor per fer passar el fred i el mal de cames que una amanida de tomàquet de montserrat ple acabat de collir sota la pluja, simplement amanit amb oli, escates de sal i unes fulles d'alfàbrega,  i un arròs gustós i potent com aquest, acompanyat d'un bon vi, ni que sigui només una copa, perquè a la tarda, la felicitat mai no és  complerta, li toca treballar.
Abans d'explicar la recepta, el ciclista remullat vol donar les gràcies al Dome, pels tomàquets i, sobretot, per la companyia 'in the rain'.


L'any passat, al restaurant Manairó, vaig tastar un arròs de xai que em va agradar força, no tant a la meva acompanyant, que el va trobar massa fort de gust. Jo no n'havia fet mai, d'arròs amb xai, i ahir dissabte vaig fer aquesta versió.
Per preparar aquest arròs, el dia abans vaig rostir uns braons de xai com ho faig sempre: en una cassola de fons gruixut amb oli vaig posar quatre braons a enrossir, a mitja cocció hi vaig afegir un parell de cebes tallades a quarts, una dotzena de grans d'all i un parell de pastanagues; quan tot va ser ros, ho vaig regar amb conyac, vaig deixar que s'evaporés l'alcohol, hi vaig afegir una fulla de llorer, una branqueta de farigola i una de romaní, un gotet d'aigua, i vaig deixar coure a foc baix, amb la cassola tapada, uns tres quarts, fins que la carn va ser tendra.
Vaig treure el suc de rostit i el vaig guardar a banda, vaig retirar els braons de la cassola, en vaig treure la carn i els vaig tornar a la cassola, ho vaig cobrir tot d'aigua i vaig deixar que es fes un brou fosc durant un parell d'hores.
Dissabte, només vaig haver de posar una mica de salsa casolana de tomàquet en una cassola en la qual vaig sofregir l'arròs, hi vaig tirar un rajolí de vi negre, vaig deixar que s'evaporés l'alcohol, i hi vaig afegir un parells de cullerots de brou de xai calent. Com si fos un risotto, vaig anar remenant tota l'estona, i quan va caldre, hi vaig afegir més brou, fins que l'arròs va ser cuit.
Mentrestant, havia posat a escalfar la carn dels braons en un cassó amb el suc del rostit, i quan l'arròs va estar a punt, hi vaig afegir un bon raig d'aquest suc i vaig deixar que reposés.
Per emplatar, vaig situar en una banda del plat l'arròs, que va quedar molt melós gràcies a la gelatina del xai, i a l'altra, la carn, i ho vaig tornar a regar tot amb una mica més de suc, més una branqueta de sajolida sobre els grans per decorar.

22 comentaris:

  1. La millor recpmpensa després d'una pedalada tan dura sota la pluja...
    Aquests tomàquets encara tenen més bona pinta que els que vam tastar a Sta Eulàlia ;)
    Jo sóc com la teva acompanyant al Manairó, la carn de xai la trobo massa forta de gust. Però no diria pas que no a un platillo d'aquest arròs, eh? ;)
    T'ha quedat al punt just de cremós!

    ResponElimina
  2. Una explicació 'de luju' per a un arrós dels que tot i que no sigui el 50 és del tot rodó. A mi m'agrada la intensitat al plat i certament el xai si alguna cosa té és intensitat.

    M'encanta i la primera foto dels tomàquets és es-pec-ta-cu-lar!!

    ResponElimina
  3. Manel, relat fantàstic d'un dinar fàntastIc. ¡¡¡UN APLAUS!!!.
    Els tomàquets de Montserrat, per a mi, son dels més gustosos que hi ha malgrat, últimament, també hi tastat els cor de bou i també son força bons.
    De l'arros, poques paraules, segur que estava gustosissim.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  4. Espectacular!!! no he tastat mai l'arròs amb xai, a casa meva no els agradarà ho sé segur, així doncs ho hauré de fer per a mi soleta, però ho faré!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Els tomàquets, mmm, quins tomàquets i acabats de collir, perfectes!

    I de l'arròs, segur que boníssim, però em sembla que em passaria com a la Gemma i a la teva acompanyant, potser una mica massa potent el gust de xai per a un arròs ( pel meu gust, eh!)
    De qualsevol manera, amb l'aspecte immillorable que té segur que ho intentaria i ... qui sap, potser fins i tot m'ho acabaria ;-)

    Vosaltres vau fer la sortida i us vau mullar, nosaltres la vam anular i el dia es va aclarir i va fer bo, què hi farem!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. He pensat que la vida del ciclista, a les primeres hores del dissabte s' assembla a la dels "motars" doncs nosaltres fem el mateix. Despres, quan parem a esmorçar molt sovint trobem ciclistes també esmorçant... aixó sí, nosaltres ja no dinem. Segur que quan penses en el bon dinar, pedales amb moltes més ganes! Quin arrós tan bo i els tomaquets, quin color!

    ResponElimina
  7. bona bona manel!!!jo ni vaig sortir,que valent que ets!!!tant sols va començar a ploure a refugi em vaig quedar,no mágrada la pluja!!salut i quin arròs..nyam nyam.....

    ResponElimina
  8. l'arròs melós com a mi m'agrada... i els tomaquets sense comentaris !!!

    petonets in bona setmana

    ResponElimina
  9. L'amanida fresca i deliciosa. L'arròs amb una cara boníssima però... crec que el gust per a mi també seria massa fort.
    Ho haurem de provar per saber-ho millor

    ResponElimina
  10. Doncs m'has donat la idea per fer un quasi igual..:).

    Fa uns dies a Topik (un dels meus llocs preferits), en un maridatge va presentar un arròs de "xai i carxofes" espectacular.

    Toca molt be els arrossos i molts d'ells els fa en una caldera de ferro colat, d'aquelles negres, rústiques que posa al forn, que ja m'he agenciat una petita a aquella ferreteria de Pla de Palau

    Li vaig preguntar quina part del xai utilitzava, ja que era molt melós i em va dir que lapart del coll.

    Provaré un dia... Salut!

    ResponElimina
  11. No he tastat mai arròs amb xai.
    Potser serà hora de tastar-lo.
    El tastaré.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. una buena recompensa para un dia asi de lluvia,mojados pero como nuevo con la ducha y este tomate y este arros nº 49 me gusta pero nunca lo he echo de cordero,habra que apuntarlo a pendientes Manel
    bona setmana

    ResponElimina
  13. Potser sí que deu ser una mica fort, Manel, però amb l'aspecte que té aquest plat ningú diria que no ha de ser bo, boníssim

    ResponElimina
  14. Mare meva!!! Quina careta que fa aquest arròs!.
    Es veu genial, just al seu punt.
    No l'he probat mai de xai, però no puc trigar a fer-ho.
    Gràcies i una abraçada.

    ResponElimina
  15. El teu company si veu aquesta foto a la propera et dirà, canvio verduretes per arrosset...

    Fantàstic i em va de perles perque en tinc "lechazo" al congelador i a mi sol em costa però amb aquest arrós pot ser un altre cosa.

    Mira si soc torpe que m'he hagut de llegir tres vegades a on dius que treus la carn i fiques l'aigua a la cassola.... estava jo la carn o el os??? tres vegades.

    Muas!

    ResponElimina
  16. Digues-li a aquest ciclista remullat que té molta sort de tenir aquest company tan generós i que li ha quedat un arròs espectacular!
    Tinc ganes d'anar al Manairó. Pel que dius fa bona pinta, no?
    Espero, ara que he enganxat la rutina altre cop, poder-te visitar més sovint!

    Una abraçada!
    Anna

    ResponElimina
  17. Hola Manel,
    Un bon relat com entrant del post, uns tomàquets que m'arriva el flaire que fan quan estàn així i un arròs de cinc estrelles.
    Les fotos, molt bones.
    Aquest arròs l'haig de fer un dia... em sedueix.
    Una salutació i bona setmana :)

    ResponElimina
  18. Sensacional per desprès d’una pedalada remullada, els tomàquets Ummm
    No he fet ni he menjat mai arròs amb xai, un plat per provar
    Una abraçada

    ResponElimina
  19. Gran bloc Manel !!!
    Bona feina!!

    Albert
    http://lacuinadesempre.blogspot.com

    ResponElimina
  20. gemma, aquest arròs no és tan fort com el del manairó, i ho crec que t'agradaria. i els tomàquests del dome, no cal dir res, oi?

    òscar, el número 50 serà molt rodó yhastaaquipuedoleer hehehe
    aquest arròs intens, com dius tu, em sembla que t'agradaria.

    epolenep, gràcies, m'agrada molt veure't de tant en tant per aquí.

    pepin, moltes gràcies. aquests tomàquets eren dels anomenats de montserrat plens, que no et quedes tan amb les ganes com alguns que són massa buits per dins.

    marylou, no saben què es perden, a casa teva!

    dolça, no et pensis, l'arròs surt gustós però no tan fort com el del restaurant, i segur que quan si el provessis te l'acabaries.

    anna, hehehe, tens raó en part, però hi diferències, oi? jo sí que dino,`perquè només parem a fer una cocacola i una pasta, i sobretot, perquè unes hores pedalant obren una gana!!!

    amancio, ja he vist el teu post, a nosaltres la pluja forta ja ens va agafar en ruta i aleshores ja tan és anar endavant com enrere.

    isabel, moltes gràcies!

    a peu coix, com ja he dit a d'altres, era gustós però no massa fort, crec que sí que t'agradaria.

    ricard, quan sigui el temps, segur que amb carxofes quedarà molt bo.
    d'altra banda, el coll de xai és molt gustós, és cert, i barat, perquè no és massa maco per presentar, però realment un guisat de carn del coll és deliciós.

    isabel, ja em diràs si t'agrada!

    miquel, segur que el faràs, perquè no pares de cuinar :-)

    marina, no és massa fort, en tot cas menys que el del restaurant, i em fa l'efecte que t'agradaria.

    joana, no és massa freqüent fer l'arròs amb xai, però val la pena la prova.

    gemma, segur que el dome s'hauria apuntat a dinar si li hagués dit el menú!
    hahaha, em devia explicar malament, amb això de treure la carn, només és per evitar que es cogui més del compte i per guardar-la per al servei posterior.

    anna, sí que tinc sort amb els companys, sí.
    el manairó ens va agradar, però amb alguns peròs, al bloc trobaràs la crònica.
    jo també espero veure't més sovint per aquí i al bloc.

    kui-netes, ets olt amable, gràcies de nou pels comentaris.

    sion, et recomano aquest plat, segur que a tu i al miquel us agrada.

    albert, moltes gràcies, he començat a mirar el teu bloc i és impressionant, molt complert, ja t'ho comentaré.

    ResponElimina
  21. Aquest coloret que agafa l'arròs fa que es vegi deliciós (perdó, encara més deliciós). Jo sempre compro braons quan estan d'oferta, a la nostra carnisseria passa sovint, ens encanten, especialment els tendons :-)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte