fideus amb carn i suc de rostit, calamars i camagrocs

Com passa cada any després de les festes nadalenques, les xarxes estan aquests dies inundades de fotos de plats presumptament de règim i de dietes depuratives que em produeixen un mal rotllo que no ho vulguis saber, sobretot després de la cursa dels dies anteriors per demostrar que hem estat capaços de cuinar i menjar més i més bo que ningú. Sembla que cada vegada que gaudim d'alguna cosa ens haguem de flagel·lar i demanar perdó, i això és el que fa molta gent després dels excessos que presumptament han comès durant aquests dies. Per això sembla que ara només puguin menjar fulles verdes, i encara sense amanir! Una mica menys de comèdia, que hi ha gent que no ha pogut fer cap excés i ha de passar sempre amb poca cosa, i no pas per problemes de pes.
Jo no tinc cap remordiment pels àpats que he fet, més que la recança de pensar precisament això, que hi ha cada vegada més gent que no s'ho pot permetre. I que evidentment n'hi ha molts que es passen molt i molt més. Si pensés que m'he passat ho assumiria, perquè ningú m'ha obligat a menjar més o menys, no hi ha cap més culpable que jo mateix. 
De tota manera, voleu dir que n'hi ha per tant? Voleu dir que no en fem un gra massa? Quants àpats presumptament pantagruèlics hem fet durant les festes? Tres? Quatre? Cinc com a màxim en quinze dies. I no hem tingut temps de compensar un dinar fort amb un sopar més fluix, o sense sopar? O fent una mica d'exercici a la tarda, o l'endemà al matí?
Em cansa una mica que cada vegada que pregunto a algú com han anat les festes, la resposta sigui sempre portar-se la mà a la panxa i esbufegar per dir que han menjat molt. Semblem un país famèlic al qual durant uns dies ha arribat l'opulència, i no crec pas que sigui així.
No em feu massa cas, avui, però estic una mica cansat de sentir el mateix comentari. Jo també m'he engreixat, però no ara, sinó durant el darrer any, i intentaré tornar a sortir sovint amb bici i vigilar una mica què menjo fins que em posi en el meu pes. Però em nego a atribuir a la tradició, a les festes, la culpa que només pot ser meva si en lloc de tres canelons n'he menjat sis o si he repetit tres vegades de tortell.
Qui vulgui fer règim, o qui ho necessiti, que en faci, però no cal que ens faci sentir a tots culpables pel sol fet d'haver gaudit de la taula. Perquè suposo que n'hem gaudit, oi? Si a sobre que estem tan tips haguéssim menjat a desgana coses no gaire bones, ja n'hi hauria per matar-nos.
Potser per això avui publico aquesta recepta de fideus a la cassola, que no és precisament de règim, ni deixa de ser-ho, no vull entrar en aquest debat. Simplement, la tenia guardada i em sembla adequat penjar un plat amb una mica de fonament entre tantes crides a fer règim.

la recepta 

Els fideus a la cassola m'agraden força, i en tinc unes quantes receptes publicades (aquí les trobareu totes), i dies enrere vaig fer aquesta nova versió aprofitant una carn rostida i el seu suc, cosa que els fa molt i molt gustosos. 
Vaig fer servir mig braó i una mica del suc de rostir-lo (aquí trobareu la recepta), però ho podria haver fet amb una altra carn, per exemple, amb unes costelles de porc rostides.
Per preparar els fideus, primer vaig posar un grapat de camagrocs secs a rehidratar amb aigua calenta. Després vaig fer un sofregit amb ceba, pebrot verd i vermell i all, tot ben picat, en una cassola amb oli d'oliva. Quan les verdures van començar a enrossir-se, hi vaig afegir els calamars, tallats a rodanxes gruixudes, pebrot vermell tallat a tires i sal, vaig seguir sofregint uns minuts més i hi vaig tirar la carn de braó rostit, tallada a trossos més o menys regulars, i una bona cullerada de suc del rostit, que s'havia quedat ben gelatinós.
Vaig seguir remenant uns minuts i hi vaig posar els bolets, pèsols i  fideus gruixuts, i de nou a remenar durant una bona estona perquè s'impregnessin del sofregit i del suc que hi vaig tornar a afegir abans d'abocar-hi part de l'aigua de rehidratar els bolets i aigua bullent just fins a cobrir els fideus. S'ajusta el punt de sal i amb deu minuts més de cocció, o la que requereixin els fideus segons la mida que fem servir, n'hi haurà prou per tenir el plat a punt.
No és de règim, ni falta que fa, però ens va agradar molt.