secrets i anècdotes del panettone

Daniel Jordà amb els panettone que mima al seu obrador

Als reis de les postres nadalenques, els torrons i massapans, els polvorons, les neules, el tronc de Nadal i el tortell de Reis, els ha arribat d'Itàlia un dur competidor que amenaça el seu regnat. El panettone és la moda dolça per aquestes festes.Curiosament, qui amenaça la supremacia de les postres tradicionals no és un dolç o un pastís, sinó un pa, com indica el seu nom, que segons la versió més estesa ve del pane de Toni, tot i que aquest Toni no està clar qui era. Per alguns, un enamorat que va elaborar un pa amb fruites confitades i aromes cítriques per a la seva noia; per altres, un forner que va oferir el seu invent a Ludovico Sforza, il Moro, duc de Milà i mecenes de Leonardo da Vinci, qui el va batejar com el pa del Toni.

L'únic que sembla clar és que la ciutat de Milà i el seu entorn són el bressol d'aquest dolç que, com la resta de la seva gastronomia, els italians han sabut escampar pel món com cap altre país ha sabut fer-ho.
El panettone no és fàcil de fer, i per escriure l'article que publico avui a Gastronosfera vaig anar a consultar a qui en sap, el mestre Daniel Jordà, que em va explicar alguns dels seus secrets per elaborar un dels millors panettone que es poden comprar al nostre país.

L'article inclou també una recepta per si us el voleu fer a casa, tot i que us he de dir que no és gens senzill de fer i segurament ho haureu d'intentar més d'una vegada.