dimarts, 8 de setembre del 2009

rossejat de fideus amb brou de gambes

Després de fer el saltat de verdures amb gambes de dimecres passat, em vaig trobar amb una bona quantitat de caps de gamba, que com sabeu és on es concentra tot el sabor d'aquest deliciós crustaci. Com que aquestes delícies no s'han de llençar mai, les vaig posar a sofregir en una olla amb una ceba, una pastanaga, un porro i una fulla de llorer, les vaig cobrir d'aigua i ho vaig deixar coure tot durant vint minuts. El resultat el vaig passar pel colador xinès, pressionant bé per treure tot el suc dels caps, i en va sortir un brou amb un sabor concentrat i potent. Què en podia fer? Una recepta marinera ben senzilla alhora que deliciosa, un rossejat, que com sabeu es pot fer amb arròs o amb fideus fins, generalment del número dos. La Lara va triar que fossin fideus.
El rossejat és una manera senzilla alhora que deliciosa de preparar una paella d'arròs o de fideus. Bàsicament, es tracta d'enrossir o rossejar l'arròs o els fideus en una paella amb oli, generalment aromatitzat amb alls, i quan són ben rossos, s'escorre l'oli i s'hi aboca un bon fumet ben calent. Es pot coure al foc fins que queda sec o acabar-lo al forn; si s'enfornen els fideus, amb el gratinador encès, queden drets i amb les puntes ben torradetes.
Aquesta tècnica bàsica admet, com es pot imaginar, moltes variacions, com les que vaig fer dissabte, començant pel brou, que era exclusivament de gambes i verdures i no duia sofregit. Per fer el plat més complet, després de fregir els fideus amb un parell d'alls, els vaig posar a escórrer en un colador i en la mateixa paella hi vaig fregir unes gambes senceres amb sal, les vaig enretirar i en l'oli restant  vaig posar a coure una sèpia tallada a trossos mitjans. La vaig tenir almenys vint minuts a la paella cuinant-se a foc suau, i finalment hi vaig tornar a posar els fideus, vaig apujar el foc i hi vaig abocar el brou de gambes bullent. Just per cobrir, perquè amb els set minuts que triguen a fer-se, els fideus han de quedar secs, i si al final hi falta brou, sempre som a temps d'afegir-n'hi.
Dos minuts abans del final, hi vaig tirar un bon raig d'oli d'all i julivert, fet com vaig explicar dies enrere aquí, i les gambes per sobre. Quan els fideus són al punt, s'aparta la paella del foc i es tapa amb un drap cinc minuts perquè reposin.
Va tenir un èxit increïble, perquè el brou de gambes i verdures dóna molta potència als fideus sense necessitat del tradicional sofregit de ceba i tomàquet.

19 comentaris:

  1. Hola Manel. El rossejat de fideus o d'arròs és una de les receptes que més m'agraden del món. És més, quan fem paella, a mi el que realement m'agrada és menjar-ne les sobres al cap d'un dia, per cuinar-lo el poso a la paella i que es vagi fregint, fins que es rosseja... mmmm, deliciós.

    ResponElimina
  2. Aquest arrossejat t'ha quedat fantàstic i està tan ben explicant que fins i tot en puc sentir l'olor.
    Tens raó amb això del brou fet amb el cap de les gambes, queda molt concentrat i amb un gust fort, de mar.
    A casa també guardem el suc de coure els musclos i d'aquesta manera quan fem arròs o fideus barrejem el brou dels musclos i les gambes i no cal ni posar-hi sal.
    Excepcional!
    Mònica

    ResponElimina
  3. Manel,
    felicitats pel blog i per les receptes. Et vaig seguint i aplicant algunes de les teves receptes (les senzilles, que jo sóc una aprenenta). Moltes gràcies.
    Concepció

    ResponElimina
  4. Aquest arrossejat amb les teues explicacions m'ha fet vindre una mengera de por!!!! Quines receptes més bones que ens proposes!!! Gràcies.

    ResponElimina
  5. Ei, ja trobava a faltar les teves receptes especials. Els caps de gamba van tenir el millor destí possible, ja m'imagino el gust boníssim d'aquests fideus...

    ResponElimina
  6. A casa els caps de las gambes las congelo i guardo pel fumet de Peix, pro aquesta magnifica idea teva pel rossejat, sa de provar, deuen estar boníssims.
    Salutacions

    ResponElimina
  7. Com m´agrada Manel que ho aprofitis tot del peix, a vegades estem venen un lluç i et diuen..el cap no el vull, després una bruixa sense cap i espina ..i et diuen no vull cap ni espina i per ultim et diuen ... i ara posam per fer sopa ..i es després quan les mataries....
    Aquest rossejat boníssim , a mi és lo que més m´agrada , amb fideus o arròs es igual.No aconsegueixo que em quedi mai igual.Això ja passa , oi ???
    Molt bona cara fa aquest.

    ResponElimina
  8. molt bó per un diumenge, o millor, per qualsevol dia!!!

    salutacions
    jorge
    http://pocohecho.wordpress.com/

    ResponElimina
  9. Només de llegir la recepta, ja me'n menjaria un platet (no gaire gros, que és per sopar). Encertadíssim el brou de gambes, dóna un gust boníssim!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  10. Manel, no m'extranya...que hagi tingut éxit!!Ya saps que la pasta i l'arroç m'encanta, però amb marisc...buf, ni t'explico!!

    ResponElimina
  11. Uns caps de gamba d' allò mes ben aprofitats, quina bona pinta Manel!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  12. Oh m'encanta el rossejat de fideus o fideuà o diga-li com vulguis quina sortida més noble pels caps de gambes !!!! Té una pinta i de ben segur un gust per plorar !!!

    felicitats i petunets

    ResponElimina
  13. Molt ben aprofitats els caps de gamba... el rossejat de fideus és un dels meus plats preferits...

    ResponElimina
  14. Ja trobava a faltar els teus arrossos o rossejats!!! Que boooooo!!! QUina pinta!!! i tant, seria pecat tirar els caps de les gambes..
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  15. Manel, crec que els caps de gamba no podien tenir millor sortida! Quin arrossejat! Un plat de festa major! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  16. gràcies, manresa, és un plat senzill i fàcil però dóna molt bon resultat.

    parella vermella, sabeu que jo no em perdo mai un segon plat d'arròs al vespre o l'endemà passat per la paella? molt millor que escalfar-lo al microones, no hi ha color!

    mònica, moltes gràcies, fas bé de guardar el suc dels musclos, com el de les gambes, et salven qualsevol arròs o plat de fideus amb ben poca cosa més.

    concepció, moltes gràcies per la visita i per les teves paraules. no sé si ens coneixem, però celebro que passis sovint per aquí, i si tens qualsevol dubte, no dubtis a demanar-m'ho, que si puc ajudar-te serà un plaer.

    francesc, t'agraeixo molt les teves paraules, que vosaltres en sabeu molt d'arrossos i fideus!

    gemma, mentres eres de viatge no he penjat receptes perquè no te'n perdéssis cap ;)

    fem un mos, fas molt bé de guardar els caps, però també és pràctic preparar ja directament el brou amb ells i congelar-lo per utilitzar-lo després sol o afegir-lo a un fumet de peix blanc o un suc de coure musclos per enriquir qualsevol arròs o plat de fideus.

    dolors, tens tota la raó, a mi també em sap greu que la gent compri un gran lluç o qualsevol altre peix i llenci el cap, ara que si després demanen per per fer brou, és per matar-los.
    és veritat que les paelles d'arròs o de fideus no queden mai ben igual (excepte als restaurants, però és perquè fan servir la mateixa marca, el sofregit inicial, que el fan en grans quantitats). però és igual, així els àpats no són tan monòtons.

    jorge, moltes gràcies per la visita, i tens tota la raó, un diumenge o qualsevol altre dia, només cal tenir-ne ganes perquè tampoc no costa tant. fins aviat!

    glòria, saps que em va sobrar brou i l'endemà em van demanar que en tornés a fer i en vaig fer una paelleta per sopar? i no van pas mirar que no fos gaire gros!

    núria, aquest plat de pasta, si tens la precaució de tenir sempre una mica de brou congelat, es fa en un moment i no fa gens de mandra fer-lo ni que sigui per un de sol.

    beth, els caps de gamba són un tresor que no s'ha de llençar mai!

    mar, jo no el faig ben igual, el rossejat i la fideuada, el primer és més senzill perquè no porta sofregit i l'únic gust dels fideus els el dóna el brou.

    anna, veig que el rossejat agrada molt tothom! ja saps què pots fet aquest cap de setmana llarg que s'acosta.

    eva, suposo que ja deus haver marxat de vacances, que vaig de tard amb les respostes, espero que quan tornis trobis per aquí algun altre arròs que t'agradi. bon viatge!

    mercè, aquest és un plat tan versàtil que tan serveix per a la festa major com per a un dia de cada dia, com en aquest cas.

    ResponElimina
  17. M'encanta, aquest és un dels plats que més m'agraden. Salut!!!

    ResponElimina
  18. olles, i segur que et queda més bo amb el peix acabat d'arribar al port que pots comprar.... quina enveja!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte