de com treure el màxim profit a mitja gallina

Mitja gallina desplomada i neta, envasada en atmosfera protegida, costa al supermercat menys de dos euros. No sembla una gran inversió, però sí que és una de les més rendibles que es poden fer, sobretot ara que han baixat tant els interessos i els estalvis amb prou feines donen rendiment. Compreu, per tant, mitja gallina. O dues mitges, i congeleu-ne una. O aprofiteu-les totes dues per fer el doble de coses de les que us proposaré per amortitzar tan important inversió.
Mitja gallina és molta gallina, si se sap aprofitar. Per això us proposo que primer de tot la rentem i li traguem algun canó de les plomes que li pugui quedar, i la posem a rostir en una cassola de fons gruixut, acompanyada de mig porro, mitja ceba grossa, una pastanaga i una fulla de llorer, ho enrossim tot a consciència, que quedi ben fosc, però evitant que es cremi. Quan la carn i la ceba estiguin ben rosses, hi tirem un raig de conyac i deixem reduir. Remenem i quan la cassola torni a quedar seca, cobrim la carn amb aigua. Tornem al foc, l'abaixem, tapem la cassola i ens en despreocupem. Almenys, durant mitja hora, hi domen una ullada, girem la gallina, i seguim fent altres coses mitja hora o una hora més. Si el líquid s'ha reduït molt, n'hi afegim una mica i deixem reduir més, en total dues o tres hores, i salem una mica en acabar. Tindrem un brou molt fosc i concentrat amb una potència extraordinària per fer el que volguem. Només cal tenir en compte no posar-hi massa sal, perquè si el fem servir per lligar una salsa i el deixem reduir, quedaria massa salat.
Per exemple, podem fer un risotto com el que vaig fer jo dilluns, amb els ceps que no vaig cuinar amb la botifarra negra. Ben nets, els tallem i els sofregim una mica amb oli en una cassola antiadherent ampla i alta. Reservem. En l'oli aromatizat pels ceps, hi sofregim ceba ben picada, fins que enrosseixi una mica, sense enfosquir, hi posem arròs, remenem bé i hi aboquem un raig de vi blanc. Seguim remenant, el secret del risotto, i quan s'ha assecat, hi comencem a abocar cullerots de brou de gallina ben calent. Un o dos cada vegada, remenant sovint, fins que l'arròs es beu el brou, i sant tornem-hi, fins que els gra és 'al dente'. Aleshores, deixant l'arròs una mica caldós, hi afegim els ceps, remenem bé, i hi aboquem un bon grapat de formatge parmesà. Remenem i deixem reposar tapat cinc minuts. Risotto ai funghi porcini. Sensacional. Si en teniu, afegiu-hi, com vaig fer jo, un rajolinet d'oli de ceps, per reforçar-ne el gust, unes gotes d'oli de tòfona blanca italià i una mica de tòfona d'estiu ratllada. Hagués plorat si no fos que no era la primera vegada i tampoc no volia que em veiessin.
La gallina que ha fet aquest brou no s'ha pas de llençar, i tant que no. Es treu del brou abans de colar-lo i amb les mans separem la carn dels ossos i la pell, que la tenen d'allò més dura, les gallines. Amb aquesta carn, és clar, farem unes croquetes divines que ens tornaran a emocionar.
Jo les faig molt senzilles: la carn passada per la picadora, un, dos, tres, i barrejada amb una bon beixamel ben espessa feta amb mantega, farina i llet, i assaonada amb sal, pebre blanc i nou moscada. Donar forma, passar per ou i farina de galeta, fregir i gaudir.

Si som quatre, haurem menjat un risotto deliciós i unes croquetes d'allò més gustoses, però encara ens quedarà un cassó d'aquell brou tan fantàstic. Què fer? Segurament, el millor és congelar-lo per fer risotto un altre dia o afegir-lo a un bon arròs a la paella. O fer un bon consomé, segurament més fosc que el clàssic, però també més gustós. Només caldrà que colem el brou, a ser possible amb un drap ben fi, i aleshores fem allò que ensenya la cuina clàssica: el posem al foc i hi tirem una clara d'ou batuda, fins que al cap de pocs minuts, aquesta pujarà a la superfície arrossegant totes les impureses. Tornem a colar, ajustem la sal i el servim, si voleu, seguint la cuina clàssica, afegint-hi una copeta de xerès, i ou dur picat, o bé pernil salat...
Encara me'n va quedar per fer-me una cuixa d'ànec per sopar, simplement cuita en una paella amb l'ajut d'aquest brou fantàstic. Un altre dia us ho explicaré.
Es pot treure més profit d'encara no dos euros?