dilluns, 11 d’octubre del 2010

'quiche' d'albergínia amb ceba i tomàquet sec


Em creureu si us dic que no havia fet mai una 'quiche'? Mira que estan de moda fa anys, i et salven de molts compromisos, les pots preparat amb antelació i portar-les a qualsevol lloc, com fa la meva amiga Marian, que sempre queda bé. Però jo no n'havia fet mai. Fins ahir.
Ahir tenia guàrdia i vaig treballar fins a mitja tarda, de manera que tenia unes hores lliures i ganes de cuinar. Per una d'aquelles coses que no es poden explicar, tenia ganes de menjar albergínies, m'agraden cada vegada més, i vaig treure unes contracuixes del congelador per fer pollastre amb albergínies. Però aleshores vaig recordar que tenia un paquet de pasta brisa a punt de caducar, i vaig recordar la meva assignatura pendent amb la 'quiche'.
Vaig fer servir pasta brisa de la mateixa marca que la pasta fullada que tothom assenyala com de les millors, la que venen al Lidl; la podia haver fet a casa, que no és complicada de fer, però ja sabeu que la meva experiència en l'elaboració de masses no és gaire, i d'alguna cosa ha de servir que al mercat trobem cada vegada més productes elaborats de qualitat que ens estalvien les feines més pesades o que menys ens agraden.
Per fer el farcit, faig posar en un wok mitja ceba tallada a quadrets i una albergínia no massa gran, i ho vaig saltar tot junt uns moments a foc fort. Abans de treure-ho del foc, hi vaig afegir, també tallats petits, uns tomàquets secs rehidratats i conservats en oli d'oliva amb alls i herbes, com vaig explicar aquí.
Mentre es feien una mica les verdures, que no han de quedar gaire cuites perquè s'acaben de fer al forn, vaig deixatar tres ous amb un bon raig de llet i una mica de sal i pebre negre, i hi vaig afegir una quantitat generosa de formatge ratllat. He vist que normalment s'hi posa nata, però no tinc costum d'utilitzar-ne a la cuina, i d'aquesta manera el conjunt queda una mica més lleuger.
Finalment, vaig barrejar les verdures amb l'ou i ho vaig abocar tot sobre la pasta brisa, que s'ha d'estendre sobre un motlle i punxar-la al fons amb una forquilla. També es pot coure abans la pasta, però la recomanació del fabricant és posar-ho ja tot junt al forn, preescalfat a 200 graus, i la veritat és que va quedar prou cuita i bona. Amb el mateix ou de la barreja vaig untar una mica les vores del pastís perquè quedés més ros i maco.
La vaig tenir al forn fins que vaig veure que estava cuit i en clavar-hi un escuradents, sortia sec; en total, van ser uns 25 minuts.
Me la vaig menjar tèbia i vaig quedar prou content d'aquesta primera 'quiche', amb ganes de fer-ne més quan torni a tenir bolets frescos, per exemple, perquè realment és, com m'imaginava, una recepta fàcil i ràpida de preparar, que agrada tothom i va molt bé quan quedes amb una colla i cadascú es compromet a portar un plat.

11 comentaris:

  1. Les quiches són una solució molt resultona.Jo ara per motius de descobriment 'recent' estic fent servir els cócs per a aquestes ocasions. Però amb el temps, també caurà alguna quiche... segur :)

    L'albergínia en quiche no la he fet mai, però ha de quedar molt i molt bé ja que la textura que té acompanya molt a la de la quiche. Del gust no fa falta parlar. Boníssim.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. No m'ho puc creure!!! De veritat no havies fet mai una quiche???????
    Doncs a mi em passa que n'he fet tantes per portar en sopars informals que ja estic buscant alternatives per no repetir, je je je...
    Aquesta opció que ens proposes m'agrada molt, la combinació d'ingredients ha de quedar molt bé.
    Ja veuràs com a partir d'ara en faràs molt més sovint ;)

    ResponElimina
  3. Estimat amic,
    la setmana passada vam estar amb en Josep, el director del 9nou, a Granollers, i li vaig comentar que us assemblàveu, que teníeu un aire. Li vaig dir el nom del teu bloc i va comentar que el miraria, ell i en Ferrandis, el fotògraf en van donar records per a tu, o sigui que records donats!!

    Anem al gra, a casa també n'hem fet poques de quiches, i cada vegade que la tastem ens maldem els ossos per no fer-ne més. Tu ara has obert la veda amb això que comentes dels bolets, ja veiem que fruirem aquesta tardor amb les combinacions soboroses que trobaràs.
    Mil petons.

    ResponElimina
  4. Oh! Quin honor sortir en un blog tan famós! Perquè sóc jo, no?
    La veritat és que la meva època de portar quiches a tot arreu ja ha passat, ara estic a l'"era brownie". Però llegint el teu post m'han vingut ganes de tornar-ne a fer!

    ResponElimina
  5. Manel, doncs jo estic igual que tu abans que feres aquesta meravella de quiche.

    No n'he feta cap mai. Crec que per a trencar la mà, faré la que tu proposes!

    ResponElimina
  6. Ummmmmm que bona ...
    M'agrada molt l'albergínia.
    Petons.

    ResponElimina
  7. Ulll! ara ja les has provat de fer i segur que les repetiràs més d'una vegada!

    ResponElimina
  8. Aquest farcit m'agrada però segur que encara m'agradarà més el de bolets. I a la propera, pots fer la massa brisa a casa, que no costa gens i així seria una quiche artesana total!.

    ResponElimina
  9. Manel, jo no fa gaire temps que faig quiches però són realment un "descobriment" fàcil i bo i agraït de transportar a casa els amics.També prefereixo fer-les amb llet. Aquest farcit m'encanta, ja que les verduretes són fantàstiques, fa poc en vaig fer amb ceba,carbassó i espinacs.Tinc pendent una amb botifarró i peres!...de fet, es pot fer amb tot...Una quiche fabulosa!A reveure Manel.

    ResponElimina
  10. Manel, jo tampoc he fet mai una quiche, però si ne menjat, amb aquesta que has preparat m’agafa’t ganes de provar de fer-la, i la de bolets de ven segur que la faré també quan en trobem.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. òscar, ja et vaig seguint en la teva aventura amb els cócs i les coques, molt més nostrades que la 'quiche', però com bé dius, hi haurà temps per a tot.

    gemma, t'ho pots ben creure, és que això de la 'quiche' s'assembla més als teus pastissos que als meus rostits i arrossos, però ara seguiré insistint.

    amics vermells, gràcies per l'encàrrec, en mas i en ferrandis són bons amics que fa temps que no veig, a veure si un dia m'escapo a granollers a saludar-los, però abans vull venir un altre dia a mollet, que fa temps que no ens veiem!

    mariana, l'honor és d'aquest bloc per poder-te citar. el meu proper repte és el 'brownie', que també he de confesar que... no n'he fet mai!
    està clar que m'inspires...

    xavier, tot és començar, si compres la massa feta no és tant difícil, i el resultat ha de ser bo amb qualsevol ingredient.

    margot, a mi també m'agrada cada dia més l'albergínia, i aquest dia tenia moltes ganes de menjar-ne, i el resultat em va agradar força.

    sílvia, estic segur que sí que repetiré aviat, segurament aquest cap de setmana en faré de bolets.

    glòria, et faré cas i provaré de fer-me la pasta brisa, tot i que no sóc gaire de fer masses de pa i coses d'aquestes, però et faré cas.

    mercè, amb aquest farciment de verdures que proposes també ha de ser realment bona, i la de botifarró... per provar-la!

    sión, prova-la, que és fàcil i dóna bons resultats!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte