dimarts, 26 d’octubre del 2010

tatin de llenegues amb botifarra negra i ceba

Fa dies que se'm va ocórrer aquesta recepta, de sobte vaig veure les llenegues senceres sobre la massa, amb una capa intermèdia que només podia ser de botifarra negra. No em demaneu perquè, però a vegades les receptes se t'apareixen i no te les treus del cap fins que les has fet i has comprovat si són bones o més val oblidar-les. 
I per què llenegues i no rovellons o ceps o qualsevol altre bolet? Doncs no ho sé, quan se'm va ocórrer vaig pensar en les llenegues i no m'imaginava cap altre bolet al seu lloc, potser perquè és un bolet molsut, que aguanta bé una cocció una mica llarga, perquè està recobert d'aquella mucositat que li dóna un to lluent, com si l'haguéssim pintat amb un almívar...
I l'altra qüestió, la base, o el barret, que la tatin es fa a l'inrevés, de pasta de full o de pasta brisa? La tatin original, la de poma, es fa amb els dos tipus de massa, i jo en tenia de totes dues a la nevera, i per decidir-me vaig optar per la que caducava abans, i que va donar la casualitat que era la de pasta de full. La pròxima vegada la faré amb l'altra.
Per qui no sàpiga que és la tarta tatin, dir només que és un pastís realment bo, descobert, com moltes coses, per casualitat, i que es fa a l'inrevés que la majoria, és a dir, que en lloc de posar la base a sota i les pomes a sobre, es posa la fruita directament sobre el motlle ensucrat, es caramel·litza i es tapa amb la massa, de manera que la poma s'acaba de coure al forn i la massa queda daurada i cruixent, sense la humitat que li hauria transmès la fruita en la posició inversa.
La tatin ara es fan amb tota mena de fuites, i darrerament també se'n veuen de salades, amb verdures diverses. Amb bolets no sé si se n'havien fet, en tot cas, aquí va la meva per si hi havia un forat per cobrir.
Les llenegues s'han de netejar molt bé, si convé sota el raig d'aigua, perquè per la seva pròpia mucositat, s'hi enganxa de tot i a vegades no n'hi ha prou amb un drap humit per fer-les netes, sobretot si no són acabades de collir i s'han assecat una mica. Un cop nets els bolets, els vaig tallar les cames (que lleig que sona!), les vaig picar i vaig reservar els barrets sencers.
En una paella amb oli, vaig posar a sofregir una ceba també picada i, quan va començar a transparentar, hi vaig afegir els bolets picats perquè es fessin junts uns minuts, vaig salar i després hi vaig posar botifarra negra tallada petita, només el temps just perquè es desfés. Ah, i una branqueta de farigola, una estona, perquè aromatitzés el conjunt.
Mentrestant, en una altra paella, vaig marcar els barrets de les llenegues per la part de sota, amb una mica de sal.
Per fer aquesta tarta salada, vaig fer servir una tartera rodona i la vaig pintar amb una barreja d'oli d'oliva i salsa worcestershire, i per sobre hi vaig escampar sucre, igual com fem amb un pastís dolç, que engrassem el motlle amb mantega i farina.
La salsa worcestershire, o salsa Perrins, perquè és el nom de la casa que la comercialitza, no és talment una salsa, és un condiment o potenciador del sabor nascut del contacte de la cuina anglesa amb l'índia, i no hauria de faltar mai a cap cuina, perquè reforça molt el sabor de salses i plats, sobretot els de carn, tot i que es fa servir igual per amanir la famosa ensalada César com per preparar el no menys famós còctel Bloody Mary. És imprescindible per fer el bistec tàrtar i d'alguna manera la podríem comparar, salvant les distàncies, amb la salsa de soja o d'altres salses orientals producte de la fermentació dels seus ingredients. Perdoneu la digressió, però potser calia per explicar el sabor contrastat i el color fosc que tindrà aquesta tatin un cop acabada. 
Tornant a la recepta, sobre la tartera greixada i lleument ensucrada, hi vaig posar els barrets sencers de les llenegues de cap per avall, tapant els forats amb trossos tallats a mida, i a sobre hi vaig escampar la barreja dels peus dels bolets, la ceba i la botifarra. Finalment, com si féssim una tatin dolça, vaig posar la massa per sobre (prèviament s'ha de tallar a la mida de la tartera, és clar, ficant les vores cap a dins, com si acotxéssim la vànova del llit del nostre fill, amb la mateixa delicadesa.
Ja només cal enfornar, amb el forn calent, a uns 180-200 graus, el temps que indiqui el fabricant de la massa, o fins que aquesta estigui rosseta. També es podria pintar amb ou, però em sembla que no cal, ja que tot just estigui cuita, la girarem de seguida perquè no se'ns quedi enganxada al motlle, i només quedaran a la vista els bolets
La vaig fer ahir per dinar, però a penes vaig tenir temps de tastar-la calenta, i a la nit, a la temperatura ambient de la cuina, estava tant o més bona.

25 comentaris:

  1. Fa una pinta excel·lent! Sóc una amant dels bolets i una gran fan de les llanegues (m'encanta preparar-les amb cintes de pasta).

    Sens dubte ho provaré! Gràcies per la recepta!

    ResponElimina
  2. Una idea boníssima que uneix dues passions personals, els bolets i la tatin.

    I tens raó que les llanegues per la textura són una molt bona opció :)

    ResponElimina
  3. Hola! He vist aquesta recepta en una icona petitona en un altre blog i m'ha cridat tant l'atenció que no me n'he pogut estar. A vegades les receptes que se'ns apareixen són les més originals, i si les clavem en gust i sabor encara millor. Aquesta tinc moltes ganes de provar-la!
    Ens veiem aviadet per aquí ;)

    ResponElimina
  4. Des que, arran d'una classe amb el David Lienas, vaig fer la tatin de carxofes, que el món de les tatin salades em sembla extraordinari: d'albergínies, de tomàquet, de... i ara de llenegues! Una proposta suculent i molt vistosa. I el toc de la salsa Perrins ha de ser sensacional. Recepta apuntada!

    ResponElimina
  5. Ha estat veure la foto i...se m'ha fet la boca aigua!!
    Mare nmeva quina pinta i de ben segur que deliciosa.
    Me l'apunto per fer-la el cap de setmana que vé.
    Gràcies per compartir-la amb nosaltres.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. ES-PEC-TA-CU-LAR!!!
    Aquesta la faig aquesta tardor!!!

    ResponElimina
  7. Doncs jo no he fet mai una tatin salada i aquesta està que ni pintada, a la saca!

    Muas!

    ResponElimina
  8. aquest any encara no he menjat llanega, no he tingut massa sort.....saps on puc trobar-ne jijijiji

    petons

    ResponElimina
  9. Una idea genial!la combinació més que bona!! i la pinta... per donar-hi una mossega ara mateix!

    ResponElimina
  10. REnoi! Moltes felicitats... Llàstima que ja he dinat, que sinó....

    ResponElimina
  11. ESPECTACULAR!!! M'encanten les tatin salades, l'any passat vaig fer la de carxofes i queda boníssima... aquesta l'he de provar!

    ResponElimina
  12. Xiquet, cada vegada et superes més!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  13. Manel,
    M'encanten els teus experiments culinaris, sempre originals, sempre saborosos. Ja imagino que algun no deu sortir com vols, però renoi! els que han sortit bé com aquesta tatin, valen un "potosí". I es que jo, a qualsevol pastís que tingui bolets, m'hi llenço.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. La primera tatín salada que vaig fer va ser una amb endivies i tomatetes cherry, que bona.
    Aquesta teva ha de ser IMPRESIONANT de sabor, mare meva, tot el que port m'agrada molt.
    Bona pensada amic meu.

    Petons

    ResponElimina
  15. OH!!!, Manel t´ha quedat genial, aquesta tatin. Felicitats, i ara deixa que et digui una cosa, quan fas una tatin salada t´adones que es poden fer amb moltes coses i el joc que dona es espatarrant!!!, ja veurás com a partir d´ara en fas més de salades. Salut i petons.:-)

    ResponElimina
  16. No he provat mai de fer tatin, aquesta és molt original i segur que estava molt bona, els bolets combinen amb tot!!

    ResponElimina
  17. Una tatin espectacular, mira que fa temps que no trobem llaneges amb lo bones que estan, ho provaré amb llaneges de pot, espero que no sortirà pas malament.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Ondia, quina pensada més genial. Segur que estava bonissima.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  19. Sense paraules...!!!! a pendents però a sobre de tot, prequè les llanegues s'acabaran!!
    Petonets

    ResponElimina
  20. Bona pensada!!... i té una pinta fantàstica

    ResponElimina
  21. Sencillament genial!!! Una passada de recepte.
    Petons.

    ResponElimina
  22. Quina bona idea!! he de reconèixer que mai havia pensat a fer una tatin salada... Tinc uns bolets a la nevera que volia fer amb quiche, però em penso que caurà la tatin!!

    ResponElimina
  23. Hem provat els coulants d'albergínia amb el formatge fos i ens han encantat: simplement deliciosos!!!
    Aquest vespre provarem la tatin de llanegues i si tal com ens pensem també ens agrada, pensem provar totes les teves receptes i renovar el nostre llibre de cuina! Gràcies.

    ResponElimina
  24. ostres, valerià! em fa molta il·lusió que us hagin agradat els coulants, ja em diràs què tal la tatin. a veure si aquest any trobo bolets i puc tornar-ne a fer.
    moltes gràcies pel comentari i per la visita, i fins quan vulguis!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte