dimarts, 11 de gener del 2011

secret a les fines herbes amb parmentier trufat i rossinyols


Diumenge dia 9 es complia un aniversari i tenia ganes de crear un plat per celebrar-lo. Així va néixer aquest plat, senzill i complex alhora, que conjumina alguns dels sabors i aromes que més agraden a l'autor d'aquest bloc, les herbes, els bolets, les tòfones: els fruits dels boscos que envolten Castellterçol.
No cal donar-hi més voltes, comencem la preparació, que porta una mica de feina: pelem i posem a bullir patates amb aigua salada, i en un altre cassó posem a infusionar llet amb tòfona. Per fer-ho, ratllem la tòfona sobre la llet freda i l'acostem al foc, fins que sembla que estigui a punt de bullir; l'apartem i la deixem tapada fins que la necessitem.
A banda, saltem en una paella a foc fort uns rossinyols (els meus eren congelats) o els bolets que tinguem més a mà, i els reservem.
Finalment, preparem el secret, que és una part del porc que no sé ben bé on està situada, però és una peça que abans no es consumia i els darrers anys s'ha posat molt de moda perquè és tendre i gustós gràcies al greix que travessa les seves carns, con en el bon pernil ibèric. Si trobeu secret de porc ibèric, encara millor. La carn la salpebrarem i posarem a escalfar la planxa.
Quan la patata és cuita, l'escorrem i hi aboquem la llet infusionada de tòfona, a través d'un colador; hi posem una mica de nou moscada ratllada i pebre blanc i aixafem les patates amb un batedor fins aconseguir un puré molt fi.
Posem aquesta 'parmentier' al plat, i a sobre, la peça de secret que haurem passat per una planxa o paella antiadherent ben calenta, fent-lo al punt, i condimentant-lo amb fines herbes quan li donem la volta.
Finalment, posem en un cantó els bolets saltats i unes làmines de tòfona per sobre el 'parmentier'.


15 comentaris:

  1. Collons, Manel!
    ja està, res més... ;-)

    ResponElimina
  2. L'aniversari no serà pas de la Trobada a Castellterçol? ;)
    Sigui pel motiu que sigui, vas crear un gran plat, com diu el Massitet, collons Manel! I ja saps que jo no dic paraules gruixudes, je je je... ;)

    ResponElimina
  3. Manel solo le falta a este plato musica celestial.
    Me encanta la manera sencilla y a la vez glamurosa del plato.
    Soy un consumidor de presa iberica, pero desde que he descubierto la parte denominada Presa aun es mejor, y lo probare con esta version tuya.
    Miquel

    ResponElimina
  4. Jo tampoc en dic de paraulotes de carreter , però no puc estarme´n, collons quina pinta mes bona! i collons! jo perquè no tinc tòfones com aquesta?

    ResponElimina
  5. Doncs jo avui també crec que també m’ho permetre: Un platàs collonut! Una abraçada,

    ResponElimina
  6. Un plaer per la vista i del gust , ni hem parlem
    Bet

    ResponElimina
  7. Anava a dir el mateix que el Massitet... però no ho diré. Fantàstic!!! Tinc unes ganes de trobar als comerços tòfona i tastar-ne el sabor!!! És un plat de luxe, molt ben trobat!!!

    ResponElimina
  8. Tot i que no soc massa amic de la carn de porc, m'afegeixo als "collons!!" generals. Vaja presentació!!

    ResponElimina
  9. Manelllllllll, si, si, un aniversari, doncs, seria de la Banda Municipal de Castellterçol oi?
    Quin plat, quin secret quina tòfona i quins bolets........si tinc la flaire aquí a la pantalla!!

    ResponElimina
  10. Amb aquest senyor plat de ben segur que l’aniversari es recordarà molt gratament.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Nooooooooo és per fer-me el xul.looooo però tot això del secret de porc ja m'agafa de toooooornada :-P

    Bàsicamet perque el secreto ibérico és un tall que ja fa molts anys es va posar de moda a Extremadura. Terra de la meva mare i que visito anualment.
    Per això ara que s'ha extès a la resta de la península a mi ja m'agafa una mica de baixada i ara estic més amb la 'entraña'. Que es un altre tall que jo tampoc se on està pero que li estic agafant el punt :D

    Ara, la proposta és de collons :D

    ResponElimina
  12. Un plat d'aniversari de luxe!! No havia sentit mai això del secret

    ResponElimina
  13. Hola!!! he trobat el teu blog a través d'un altre bloc i em quedo seguint-te doncs m'ha agradat molt!

    Però quina recepta més bona no?? Es que la foto ja parla per si sola, i ademès amb parmentier trufat i rossinyols!! Amb lo que m'agraden les dues coses.... Se m'ha fet la boca aigua i això que acabo de dinar jejejje

    Em quedo donant una volta per aquí!Si tu tb et vols passar pel meu bloc i si t'agrada, seguir-me, moltes gràcies!

    Un petó!!!

    ResponElimina
  14. uffffff...m'encanta el secret ibèric...m'encanta el parmentier...i la trufa que dir??? doncs com molt bé diuen el massitet i la Gemma: collons Manel!!!! :)
    Petuents,
    Eva.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte