divendres, 7 de gener del 2011

"a veces llegan cartas..."

"A veces llegan cartas con sabor amargo, con sabor a lágrimas (...) a veces llegan cartas que te dan la vida, que te dan la calma..." Ja em perdonareu, però a vegades, quan tinc una idea i em poso a escriure, penso primer el títol, i aquest moltes vegades em porta a una cançó. No ha de ser necessàriament una cançó del meu gust, sinó que sol ser una cançó de fa temps, de quan hi havia menys oferta de canals de televisió i d'emissores de ràdio, i menys producció de discos, de manera que les cançons d'èxit duraven molt de temps i, si tenien una tornada enganxosa, no te la treies del cap. I a vegades encara hi són, ni que hagin passat qui sap els anys, com aquesta de les cartes que no sé de qui és, però que cantava el Raphael i que han versionat molts cantants més perquè no és pas del tot lletja.
Em va venir al cap ahir, després de rebre la carta d'un lector d'aquest bloc, de nom Arseni, que m'escrivia per donar-me les gràcies per les meves receptes i pels escrits que les acompanyen. Era una carta senzilla, però molt sincera, com totes les coses que es fan sense esperar res a canvi, d'una persona jubilada que diu, textualment, que viu "enganxada" a aquest bloc.
Li vaig contestar de seguida, com faig sempre amb qui ha tingut l'atenció de perdre una estona donant-me el seu parer d'una manera tan personal, i li vaig dir que el seu havia estat un magnífic regal de Reis per a mi: potser li va semblar exagerat, però no ho és pas. Posar cara i nom a un dels lectors que cada dia s'acosten a aquest lloc és una cosa que m'emociona i que agraeixo.
No és pas el primer, però tampoc és una cosa tant freqüent: la majoria de lectors passen, agafen el que els convé , i se'n van. I tornen, o no, suposo, segons si els ha agradat o no el que han trobat aquí, i jo els agraeixo igualment la visita. Però és clar que m'arriba més que algú, de tant en tant, tingui el detall de dir-me que li agrada venir, que li agrada llegir-me, que ha provat alguna recepta i li ha quedat bé...
En fi, no sé pas perquè ho deia, tot això, segurament només perquè en tenia ganes després de llegir la carta de l'arseni, com en vaig tenir dies enrere quan em va escriure l'anna, amb qui vam intercanviar una bona colla de llargues cartes, o quan m'escrivia la Iolanda consultant-me coses sobre la cuina de l'arròs. 
Potser m'he posat a escriure per dir-los que estic molt content que siguin a l'altre banda, ells i els que ara mateix esteu llegint, encara que no hagueu deixat mai cap comentari ni m'hagueu escrit al correu particular, però veniu, i torneu, i d'alguna manera noto el vostre escalf i això m'anima a posar-me a cuinar i a escriure cada dia. 
Gràcies.

18 comentaris:

  1. Manel, estic d'acord que s'agraeix moltissim que et diguin quelcom de les receptes, pricipalment si han agradat o si les han fetes i han tingut èxit.
    Al menys no hi ha aquest "dialeg amb la pared" que dic jo, els que passen amb silenci és bo que de tant en tant és manifestin i puguem coneixer-los una mica millor.
    Si, és un bo regal de reis, si.
    Jo em pensaba que aquesta canço, que és un bolero, la cantava un que és diu Monxo.

    Petons

    ResponElimina
  2. Un bon detall i un bon reconeixement de la feina.
    Bon any

    ResponElimina
  3. Quan algú fa les coses des del cor, com es nota que les fas tu, no és estrany que rebi cartes tan maques i emotives com aquestes :)

    Quin gran regal de Reis, l'Arseni!

    Una abraçada!
    Sandra

    ResponElimina
  4. Una de les majors satisfaccions que et pot donar això del bloc són coses com aquesta.

    No em posarè cursi, però aquesta carta demostra que no es cert que internet és fred, deshumanitzat i redueix la comunicació entre les persones.

    Que bonic, Manel :)

    ResponElimina
  5. Entenem perfectament com et sents, durant aquests dies hem rebut un munt de correus, on persones que passen de puntetes en el bloc, ens explicaven que han regalat pastissos en conservar per nadals, tions, amics invisibles i reis, no saps la satisfacció tan gran que hem sentit. Per tant, entenem perfectament la teva satisfacció. Mil petons i moltes cartes!

    ResponElimina
  6. Hola Manel,
    Com l’Arseni, crec que molts estem “enganxats” al teu bloc. Per què no tan sols són els productes principals (receptes) el que ens enganxa sinó les guarnicions (els escrits que les acompanyen) el que fa que sigui un TOT. Al igual que tu que notes l’escalf dels que d’una manera o altres estem al voltant, nosaltres notem la passió que hi ha al darrera d’aquest bloc. Enhorabona per aquest regal tant bonic que t’ha fet l’Arseni. Segur que ell sent que li fas un amb cada entrada teva. Una abraçada,

    ResponElimina
  7. Manel, qui ens ho havia de dir el dia que vàrem decir engegar un bloc, eh? És la recompensa a l'esforç, la passió i el temps que dediquem al bloc i al fet de compartir-ho després.
    Si és que jo sempre ho dic: Compartir és estimar!
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Quan es fan les coses perquè les sents... tard o d'hora retornen satisfacció!! i com dius, veure que algú ha estat llegint o fent alló que has escrit o fet i s'obre un diàleg que trenca la fredor de la pantalla... s'agraeix!!! t'ho ben mereixes!
    petó

    ResponElimina
  9. Manel,
    Aquesta carta es un prova que la feina ben feta sempre té recompensa.
    Tot i que es perfectament comprensible que molts passin, prenguin nota, i surtin, es molt d'agrair pels que exposen una feina feta amb el cor, rebre un reconeixement.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Cartes com aquesta són les que animen a seguir..., oi?

    ResponElimina
  11. Manel,
    Tota la raó, aquestes cartes o fins i tot els comentaris fan a que seguim penjant coses al bloc i ens animen a seguir.
    Quin regal més bo!!
    Una abraçada,

    ResponElimina
  12. No cal dir res més, subscric tot el que ja s'ha dit!
    Un bon regal de reis per a un blocaire com tu.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  13. Hola mestre!
    Què t'he de dir jo, que amb tu he après a fer el suc de rostit i he sabut com usar bé una tòfona en uns canalons???
    Jo sóc dels que pensa que un bloc sense comentaris no serveix per res. I personalment l'experiència ens ha demostrat que hem aprés gairebé més coses que les que hem difós (no ensenyat, això no ho sabrem!).
    Per tant, felicitats per tenir lectors tant atents i dedicats al bloc. Ara, a més de per com cuines, també t'envejo per com et llegeixen... ;-)

    Salut, estimat!

    ResponElimina
  14. Manel, i tant que s'agraeix i fa il·lusió! És el resultat d'una bona feina. ;)
    Feliç 2011!

    ResponElimina
  15. Manel esto que te pasado es muy emotivo y dice mucho de personas como tu y Arseni y que cosas como esta te animan a seguir escribiendo este magnifico blog tuyo
    Bon regal de reis
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  16. I tant què ha estat un bon regal de reis!!! l'Arseni ha triat un bloc molt bo i s'ha enganxat, però no ha estat per casualitat, sino per la teva feina!
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  17. i tant que s'agraeix, perquè no estan obligats a fer-ho, i si ho fan és que els surt del cor!
    Potser no passa tan sovint com voldríem, però rebre cartes com aquesta ha d'animar-te per seguir tirant endavant el bloc!
    Una abraçada ben forta

    ResponElimina
  18. moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, l'article el va provocar una, o vàries, cartes de lectors anònims, però a vosaltres que teniu per a mi cara i veniu sovint us he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: sou el motiu pel qual faig el bloc i faré el que calgui perquè sortiu contents de cada visita.
    una abraçada a tots i fins ben aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte