dimecres, 2 de febrer del 2011

minihamburgueses


a sobre del pa (14)
És curiós com a vegades em faig un plat nou per dinar i no tinc espera, escric de seguida i penjo el post que encara no he fet la digestió. I a vegades, prenc uns apunts d'una idea, o escric tota l'entrada, i es passa temps i temps a l'arxiu. Com un titulat simplement igual que aquest d'avui: "Minihamburgueses". El vaig escriure el 2 de maig de l'any 2008, fa ja... gairebé tres anys!

Em venia molt de gust preparar-ne algun dia que tingués convidats, en un sopar informal, tant amb gent gran com amb canalla, i tenia molt clar com les volia fer, tant, que vaig deixar tot el post escrit i només faltava posar-m'hi un dia, fer la foto i publicar-ho. Però no les vaig arribar a fer mai, o potser en vaig fer i no vaig pensar a fer la foto, però segurament no la devia fer perquè mai no vaig trobat el pa adequat. 
Alguna vegada hi pensava, que em venia de gust fer i explicar aquestes minihamburgueses, fins que fa quinze dies, al Carrefour, vaig veure una bossa amb 25 d'aquests panets irresistibles. Me la vaig endur, és clar, i només arribar a casa ja me'n vaig preparar un parell amb farcits diversos. Però la resta els vaig guardar per sorprendre els nens amb un dinar diferent, amb una selecció de minihamburgueses.
Per a preparar les hamburgueses pròpiament dites, vaig fer servir la recepta que tenia escrita feia anys, amb una barreja de carn picada i de vedella més o menys al 50%, ceba tendre, cogombre en conserva, all i julivert molt picats, ou, una mica de farina de galeta, sal i pebre. I unes gotes de conyac i una mica de mostassa, per donar-li un toc diferent al conjunt.
Es barreja bé la carn amb tots els ingredients, i s'estira la massa resultant en una safata. Amb un gotet de la mateixa mida del pa, o una mica més gran (sempre encongeixen) es fan les hamburgueses en miniatura i es couen a la planxa.
Mentrestant, vaig preparar els panets amb els diferents farciments:
- en vaig fer una a l'estil clàssic americà, amb maionesa, quètxup, enciam, tomàquet i formatge. només cal triar el tomàquet de la mida del panet, i tallar de la mateixa mida l'enciam i el formatge (aquest, amb el mateix gotet).
- en una altra hi vaig posar l'hamburguesa a l'estil com es menjava anys enrere als típics frankfurts, amb ceba fregida, quasi convertida en una melmelada, i una mica de quètxup.
- amb un to més sofisticat, una de les hamburgueses portava bolets, però no bolets al natural, sinó confitura de ceps de cal coll, que ja vaig recomanar aquí.
- finalment, una altra 'a la catalana', amb el panet sucat amb tomàquet i oli, i un tros de bon formatge tendre del país.
Es mengen amb dues mossegades, i estan boníssimes, ja espero l'hora d'organitzar algun berenar per tornar-ne a fer.

22 comentaris:

  1. Realment bones, me'n alegro que fins ara no ho hagis publicat... perquè si ho haguessis fet al 2008 no ho hauria fist jajaja encara no estava posada en aquest món dels blocs (tot i que a casa si que cuinava :))

    M'agrada molt la versió catalana, molt original! Si senyor, i com jo tb vaig a comprar al carrefour a veure si veig aquests minipanets jejje Perquè fa dies que tinc capritx de menjar hamburguesa però casolana... saps??

    Un petó!!

    ResponElimina
  2. Oh, oh, oh! Quines hamburgueses de luxe. Acabes de pujar el mal nom de les hamburgueses fins a l'Olimp! Boníssimes, Manel.
    Nova adreça:http://fogonsdelacuinaataula.blogspot.com/

    ResponElimina
  3. M'encanten les minihamburgueses!! En vaig fer unes fa relativament poc (no em vaig recordar de fer foto!!)amb ceba confitadeta i mostassa en gra que van ser tot un èxit! Això sí... vaig haver de dedicar-me a fer minipanets, hauré de fer una visita al Carrefour!
    Trobo molt encertades totes les versions ;)
    Petons!
    Sandra

    ResponElimina
  4. Manel, quines mini hamburgueses tant xules i saboroses! t'han quedat delicioses i així petites em semblen molt millor!

    ResponElimina
  5. Ostres...quina recepta d'hamburgueses mes bona, la faré segur.

    El Xef Ramsey (no se si ho escric be) va fer una molt de semblant en un dels programes que fa, i em va cridar molt l'atenció i ganes fe ferla, me l'emporto amb el permís.

    Salut!

    ResponElimina
  6. Això son hamburgueses!, "que n'aprenguin"!...Un àpat divertit i gustosíssim. A reveure Manel.

    ResponElimina
  7. què bé que hagis recuperat el post i fet les fotos, les propostes són genials per un sopar informal.
    M'encanta la versió catalana amb pa amb tomàquet.
    pt!

    ResponElimina
  8. Manel, m'apunto a aquest berenar minihamburguesil!!!!
    Totes les versions m'ha agradat molt, però la de bolets em pic l'ullet d'un bon tros lluny!
    Besades!

    ResponElimina
  9. Doncs jo el que dic és... i perqué mini? vull dir... ja que ens hi posem doncs fem-les grans no? Vull dir... que n'hi hagi!! XD

    Jo es que sóc un ansies, com es pot veure. Me les menjaría les tres, però he de comfessar que l'estil americà és el que més sovint em preparo a casa perque és el que més m'ha convençut amb els anys :)

    ResponElimina
  10. Que mones (i bones) aquestes minihamburgeses que per fi han sortit de l'armari!!

    ResponElimina
  11. Manel como te vean los del Mcdonals te fichan seguro.Te han quedado muy bien en la version mimi.La versión catalana que no falti mai.El archivo del ordenador nos facilita mucho el trabajo.
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  12. encara em queda una hora per anar a dinar. Definitivament no puc mirar aquests blogs a aquesta hora... se'm fa la boca aigua... jeje

    ResponElimina
  13. dos años ?????? Y me apunto la versión catalana

    ResponElimina
  14. Per ser del 2008 guarden una compostura força ferma eh, jeje. Són moníssimes, i tenen una pinta exquisita, totes les propostes que sugereixes em semblen apetitoses. La llàstima és que en dues mossegades ja ens les cruspim oi? ai...
    Fins aviat! ;)

    ResponElimina
  15. Me les menjaria ara mateix, amb la gana que tinc... A veure si en faig un dia de minihamburgueses... Això sí, me n'hauria de menjar més d'una... Hehe!
    Petons!

    ResponElimina
  16. M'agrada la versiò mini de les hamburgueses i si son caseres mes no podem demanar.

    ResponElimina
  17. Molt bona idea la d'aquestes mini-hamburgueses. Particularment, m'inclino per la varietat autòctona, son els ingredients que més m'agraden, no tinc remei.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Que coquetones, tot de la mateixa mida, estèticament bonic i segur que boníssimes de gust. Encara que si t'he de confesar una cosa a mi les hamburgueses(encara que siguin fetes a casa)no m'agraden gens!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  19. Mestre,
    repassa tots els arxius que téns pendents de penjar, perquè si tenen aquesta bona pinta i aquest encert en la presentació, ens estàs amagant petites joietes!!

    Per cert, téns tota la raó

    ResponElimina
  20. Unes bones hamburgueses son un sopar deliciós i com que son mini es poden menjar de dos en dos, o de tres en tres jejejejeje
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. Haurem d'anar al carrefour a comprar aquests mini panets!!! M'ha encantaaaaat!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  22. anniki, sempre ve de gust menjar-se una hamburguesa, oi? i si és en versió mini i pots anar canviant el farciment, encara més ;-)

    gemma, gràcies,a veure si als déus els agraden jejeje

    sandra, si trobes aquests minipanets amb sèsam, t'estalviaràs molta feina!

    ingrid, en versió mini en pots tastar més i no t'omplen tant.

    núria, buscaré la recepta del ramsey, que veure els que en saben sempre ajuda a a millorar, oi?

    mercè, qui n'ha d'aprendre? els de la M? jajaja

    eva, a tu no et cap anar a comprar els panets fet, eh?

    maragda, estava bona, aquesta dels bolets, i després del màster de demà, et podràs fer la confitura tu mateixa :-)

    òscar, nen, que ets de ciències però t'has descomptat, que n'hi ha quatre. i si fossin grosses, no crec que les puguessis tastar totes. o sí? jajaja

    albota, no se m'havia acudit mirar-ho així, que han sortit de l'armari... ;-)

    miquel, si paguen bé, podríem provar de canviar una mica els mcmenús, oi?

    tumateixa, els blocs s'han de mirar havent dinat... o no, a mi a vegades em deprimeix, segons què he menjat :-(

    juana, tengo un montón de post a medio hacer, pero no doy abasto. gràcias por la visita, me alegro de haberte conocido!

    acabatdefer, d'això es tracta, que es mengin fàcil i en puguis tastar moltes. ah!, i la nevera del blogger conserva molt bé les coses :-))

    marina, si les fas així petites, te'n podràs menjar força!

    maria dolores, em fa gràcia llegir un comentari teu ara que t'he posat cara. fins aviat!

    josep, se m'acaba d'acudir que també podria haver fet les minihamburgueses en versió castellera, t'imagines com?

    dolça, aquest no és el teu post, doncs, a veure si el que he penjat avui t'agrada més!

    massitet, no dono abast, però vaig recuperant coses. em dones la raó en general o se t'ha tallat el comentari? :-))

    sion, per anar bé, de quatre en quatre, per tastar-les totes!

    eva, gràcies, a veure si en trobes i les pots fer a casa. d'aquí a un temps, segur que al jan també li agradaran ;-)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte