dimecres, 1 de juny del 2011

donuquetes


El tema de la croqueta està molt estudiat, costa fer res de nou: l'arrebossat s'ha fet amb tota mena d'ingredients, i per dins, hi ha farcits de tants tipus que si algú n'imagina algun de nou, encara que li sembli el súmmum de la originalitat, segur que ja s'ha fet abans; n'hi ha per a tots els gustos, encara que normalment tots acabem recorrent a les clàssiques croquetes de pollastre o de pernil.
El que potser no està tan trillat és el tema de la forma: normalment, tothom fa les croquetes cilíndriques, més o menys llargues, o esfèriques, o com a molt, quadrades. Fa un parell de dies, parlant amb una amiga seguidora d'aquest bloc, em va comentar que treballa a l'empresa que produeix els incomparables donuts. No sé perquè, però automàticament en va venir al cap que una de les primeres coses que em va explicar va ser la seva passió per la 'cloqueta', i no se'm va ocórrer res més que proposar-li de fer croquetes de donuts o donuts de croquetes. La idea bona, però, me la va donar ella: això mateix, va dir, una croqueta amb un forat al mig. Llençat el repte, no podia pas fer una altra cosa que provar-ho, oi?

Per fer aquestes croquetes, vaig preparar un farcit amb ingredients que m'asseguressin l'èxit, ceps i pernil salat, perquè tot i que es tractava de buscar una nova forma i no tant un nou farcit, em va venir de gust provar una nova combinació de sabors. L'elaboració que vaig seguir, la clàssica: sofregir ceba ben picada, una punta d'all i els ceps (en aquesta època, congelats) també picats ben petits, i afegir-hi pernil salat quan els bolets i la ceba estan fets. Remenar una mica i afegir-hi un parell de cullerades de farina i un raig de llet, remenant sense parar amb un batedor manual fins que no quedin grumolls, afegir-hi llet si cal fins que quedi una pasta ben espessa. Salpebrar, amanir també amb una mica de nou moscada ratllada i deixar refredar unes hores a la part més freda de la nevera.
Per donar a les croquetes la forma característica dels donuts, rodons i amb un forat al mig, amb la massa ben freda vaig tallar-ne petites porcions, vaig formar boles i les vaig aixafar una mica amb la mà, abans de fer el forat del mig amb un cilindre de la mida adequada (aquí, cadascú que es busqui la vida).
Vaig acabar la forma amb les mans abans de passar les donuquetes per farina de galeta, per ou batut i finalment una altra vegada per farina de galeta. Només faltava fregir amb oli d'oliva i posar sobre paper absorbent abans de servir. En una versió més 'americana', el forat del mig es podria omplir amb la salsa preferida i més adient segons el farciment d'aquestes croquetes. 
Podeu dir que és un invent del TBO, però, a banda de curioses, estaven ben bones.

20 comentaris:

  1. Ara mateix et faria la ola, quina imaginació! jajajaja Són brutals, i amb ceps i pernil encara més!

    ResponElimina
  2. oeoeoeoeoeoe!!! em sumo a la ola!!! M'han encantat aquestes donuquetes!!! senzillament genials!!!!
    Petuents,
    Eva.
    Pd. m'ha encantat lo de " aquí, cadascú que es busqui la vida"...jajaja!!! amb el dit no serveix?

    ResponElimina
  3. També em sumo a la ola!!!! Tens una imaginació desbordant, amb el teu permís queden anotades per preparar-les el dia que vinguin els meus fills a dinar, al•lucinaran
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Una proposta ben original, en el més ampli sentit de la paraula, i molt divertida. Em sembla que no se m'hauria acudit mai fer "donuquetes". Ves que no hàgiu de demanar drets d'autor, si algun cuiner mediàtic us copia la idea, je, je.

    ResponElimina
  5. Grandiòs.

    El dia que ja no ens poguem divertir a la cuina i al blog apaguem i fotem el camp.
    O ens la tallem i ens fem monjes, que té un punt més còmic.

    ResponElimina
  6. Conyorrrrrr...la linea blanca tipus rialleta m'ha recordat el logo de campananya de Comvergència...glups...estàs molt inspirat.

    salut

    ResponElimina
  7. El farcit boníssim, però ostres quina bona idea donar-lis aquesta forma!!!!M'ha encatat! Petons

    ResponElimina
  8. Simplement sensasionals, les croquetes bonísimes i la presentació de luxe, super originals.

    Un petonet

    ResponElimina
  9. Doncs mira, jo tinc unes trompetes de la mort que crec que ja tenen recepta!, com sempre donant idees originals i gustosíssimes! A reveure!

    ResponElimina
  10. Manel molt bona imaginacio m'han encantat,a pendents tomo 4 paguina 305
    miquel

    ResponElimina
  11. Que originals, aquestes donuquetes!!!!
    Això ho hauràs de patentar, que més d'un et copiarà la idea!
    Si ja les croquetes encanten a tothom, imagina't amb aquesta forma, que tants bons records porta a la meva generació!
    petons

    ResponElimina
  12. Quines croquetes més originals! A vegades és posar-hi una mica d'imaginació.
    Petons

    ResponElimina
  13. Les croquetes li encanten als nens peró amb forma de donut... Genial !!!
    Nou moscada ??? ho tinc que fer
    petonets

    ResponElimina
  14. Brutal!! Em deixes sense paraules...
    Esther

    ResponElimina
  15. Yo me he dado cuenta que tienen más éxito así que en la forma original de croqueta. Las hago así de verdura ó de setas. Te han quedado espectacular!
    Saludos!

    ResponElimina
  16. Je je je... repte aconseguit! Jo d'això en dic "rizar el rizo" :)
    La versió americana amb la salsa omplint el forat és brutal!

    ResponElimina
  17. Trobe que t'han quedat molt original, aquestes "donuquetes". Hauríes de patentar-ne la idea. Mai se sap el que t'hi pots trobar. Salutacions

    ResponElimina
  18. M'encanten aquestes croquetes espacials i amb ceps! El nom molt encertat

    ResponElimina
  19. Uau! què xules!!! amb el teu permís ho provaré!!!

    ResponElimina
  20. Quina bona idea, canviar-li la forma a les croquetes. M'ha encantat el nom i tenen molt més bona pinta cue això dels cronuts!
    Com bé diu l'Óscar cuinar és divertir-se.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte