dissabte, 28 de març del 2015
faves tendres amb calamarcets i ceba confitada
Fa una setmana que arrossego una grip que no em deixa ni a tiros, i no hi ha manera de desfer-se de la febre, la tos i tot el que acompanya un procés víric d'aquestes característiques. Res especial, em van dir al CAP, en un any que hi ha gent que l'ha arrossegat tres setmanes.
Per això, aquests dies he cuinat poc, fins dijous no m'hi vaig posar per fer per dinar els nuggets de seitan fumat de l'anterior post, però al vespre vaig tornar a sopar al llit perquè tornava a estar enfebrat.
Ahir al migdia em vaig tornar a llevar, perquè tard o d'hora s'ha d'acabar aquest malson, oi? i em vaig trobar una sorpresa: la Marina m'havia comprat unes faves tendres i maques, perquè sap com m'agraden i que em faria content, i així li vaig poder tornar, amb un bon platillo, totes les atencions que té amb mi aquests dies.
Com que les faves eren tendres, per descomptat que les havia de coure amb pell que és com més m'agraden i com ara li agraden també molt a la meva companya; si en voleu més receptes, les podreu trobar aquí. Aquest cop les vaig preparar amb calamarcets congelats, dels que venen tallats a trossos, i que surten força bons, i ceba confitada amb vermut que havia preparat dies enrere.
la recepta
Es tracta d'un plat ràpid, excepte en la preparació de la ceba, que no és complicada però requereix força temps. Jo en tenia de feta, us explico com: en una paella gran hi poso un fons d'oli d'oliva i un parell de cebes maques tallades a la juliana, les salo i a foc fort les vaig saltant fins que es comencen a enrossir. Aleshores, abaixo el foc i segueixo remenant perquè no es cremin fins que es van enfosquint i es van quedant seques. Ja només cal afegir-hi aigua i deixar que es vagi confitant fins que es torna a assecar, i tornem a repetir el procés. Si ho fem amb la paella tapada, triga més a requerir més líquid. S'hi ha d'estar si pot ser una hora ben bona, i al final hi tiro un bon raig de vermut (o de vi blanc, o de brandi, o del que més convingui per l'ús que li pensem donar). Deixo cinc minuts més perquè s'evapori l'alcohol i l'excés de líquid i ja es pot apagar el foc, deixar refredar i conservar: en un pot ben tancat a la nevera aguanta molts dies i es pot anar fent servir en plats com aquest d'avui.
Per netejar les faves, tallem els extrems i, amb el mateix fer, estirem els fils dels lloms: si en tenen, amb una estirada sortiran de dalt a baix. Es renten i es tallen a trossos d'uns tres dits d'ample.
Si els calamarcets són congelats, els traiem una estona abans del congelador o els passen per sota l'aigua, i si són frescos, els netegem bé, sense llevar-los la pell, i els tallem en tres o quatre trossos cada un.
Posem les faves netes i tallades en una paella amb oli d'oliva i foc fort, les salem i les saltem durant un parell de minuts, hi afegim un parell de grans d'all picats, remenem durant un minut més i hi tirem els calamarcets.
Seguim removent a foc fort fins que es vagi evaporant l'aigua que deixen anar els calamars, aleshores hi incorporem la ceba i un raget de vi blanc, abaixem el foc, tapem la paella i deixem que el conjunt es vagi coent. Dependrà de les faves, però amb 10 o 15 minuts màxim estaran toves i a punt per menjar.
El resultat, malgrat que tots dos estem amb el nas poc o molt tapat, ens va semblar òptim.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Me l'apunto! Tenim moltes faves tendres a l'hort, i millor mejar-les ara que no quan ja són grosses! Gràcies :)
ResponEliminaPtons
Anna
Quina sort tenir un hort amb faves a mà! Si les fas, ja em diràs què t'ha semblat :-)
EliminaManel. Me sembla un plat bonisim i la manera de fer la ceba, perfecte!.
ResponEliminaPetons per tots tres