divendres, 13 de març del 2015

croquetes de carn d'olla... i un entrepà de croquetes

Quan publiques alguna cosa al blog o a les xarxes socials, tant és que sigui Twitter com Instagram o Facebook, no saps mai les reaccions que tindrà el que ensenyes o expliques. Segurament, ningú sap per què un vídeo o una foto es converteix en viral i s'escampa per tot el món, i probablement el primer sorprès és l'autor.
No patiu, que no he fet cap recepta ni cap foto que s'hagi escampat de forma viral, però al meu nivell, infinitament modest, no deixa de sorprendre'm i em costa d'entendre la reacció de la gent davant les coses que penjo: sovint ho faig amb il·lusió, perquè m'ha quedat una recepta xula i una foto que fa venir gana, i amb prou feines té resposta, i altres vegades que penjo una foto gairebé perquè no sé què fer, té molt més èxit.
Això m'ha passat aquesta setmana amb una foto que vaig penjar a Instagram i a Facebook. Aquests dies que ha fet tant bo, en lloc d'endur-me la carmanyola a la feina, prefereixo fer-me un entrepà (complert, això sí!) i menjar-me'l assegut al sol llegint un llibre, fora de la redacció, perquè el pitjor de dinar a la feina és que ni per menjar desconnectes, sempre acabes parlant  del mateix amb els companys
Darrerament m'he fet un parell de vegades el mateix entrepà, un de croquetes de carn d'olla, perquè, com ja us vaig explicar dies enrere, aquest final d'hivern he tornat a fer escudella amb tots els ets i uts, de manera que al final tenim un bon brou per uns quants dies, puc fer un trinxat amb les verdures de l'escudella o unes verdures braves, i lògicament també puc preparar croquetes amb la carn d'olla.
Doncs bé, amb les croquetes em faig uns bons entrepans, untant una cara del pa amb maionesa i l'altra amb mostassa, i completant amb unes fulles de ruca que li donen un toc amarg que m'agrada molt. 
Això de l'entrepà de croquetes no sé d'on ho vaig treure, però em pensava que tothom n'havia vist, però es veu que no, i a banda de la sorpresa de les meves companyes quan els vaig comentar què duia per dinar, també vaig sorprendre un bon nombre de seguidors, que ho van trobar una idea la mar d'original. I la foto a l'Instagram, la que acompanya aquestes línies, és la que ha tingut més 'm'agrada' des que sóc a la xarxa. 
Per tant, un entrepà que vaig fotografiar una mica perquè sí, perquè en tinc costum i gairebé ho faig d'esma, s'ha convertit en la foto que més ha agradat de totes les que he fet, i us ben prometo que per mi n'hi ha de molt més maques, i que mostren preparacions molt més elaborades i bones. En fi, que no pensava parlar aquí ni de les croquetes ni de l'entrepà, però ho faig gairebé per petició popular. Com potser hauré d'explicar el darrer arròs, que dijous va tenir un succés semblant al de l'entrepà de croquetes, però aquest cop més al Facebook, vés a saber per què!

la recepta

La recepta de l'entrepà ja us l'he explicat, no és pas difícil, i es pot adaptar al gust de cadascú, amb pa amb tomàquet en lloc de maionesa i mostassa, per exemple, o amb tomàquet a rodanxes i fulles d'enciam... en fi, al gust de cadascú.
Pel que fa a les croquetes, tampoc no tenen gaire secret. Quan faig escudella, hi tiro molta verdura (naps, xirivies, pastanagues, patates, col, porro, api...) i també força carn: uns ossos de vedella i d'espinada de porc, un quart o mig pollastre o gallina, i uns trossos de carn de vedella i porc. De tot això, un cop acabada l'escudella, en guardo la carn sense os, desosso el pollastre i també trec la carn de l'espinada, que és molt gustosa, com tota la que està enganxada als ossos. Ho passo tot per la picadora i ho reservo, i preparo les croquetes de dues maneres.
Una és afegir a la carn una mica de patata i de pastanaga de la mateixa escudella, que ajuden a lligar la massa i que les croquetes no es desfacin.
Si no ho faig així, preparo una beixamel amb una cullerada de mantega, una bona cullerada de farina que deixo enrossir una mica, i llet, no massa, per obtenir una salsa ben espessa. Quan ho he barrejat bé i no hi ha grumolls hi afegeixo la carn d'olla picada, barrejo bé i segueixo la cocció fins que el conjunt espessa i es comença a desenganxar de les vores de la cassola. A vegades també hi afegeixo un rovell o dos d'ou, i aleshores utilitzo les clares per a l'arrebossat de les croquetes.
Ja només queda deixar refredar, formar les croquetes com més ens agradin (quadrades, rodones, cilíndriques...) i passar-les per farina blanca, ou batut i farina de galeta i fregir-les en oli calent.
Si voleu veure més croquetes, aquí trobareu donuquetes, mandonguetes o croquilles, truquetes, arancini i altres variants originals i més clàssiques

3 comentaris:

  1. Dec ser l'única persona que no ha vist aquest entrepà!!!!!
    I la veritat el trobo ben original
    Ptnts i fins ara 😀
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahaha... segur que hi ha moltíssima gent que no l'ha vist, perquè no tinc pas molts seguidors a l'instagram, però em fa gràcia que el trobeu original, potser ho és però no m'ho pensava pas!

      Elimina
  2. A Mataró en fan, d'entrepà de croquetes.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte