crestes de samfaina agredolça picant i verat

La passió de la Marina i meva per la cuina oriental potser us sona d'altres posts: ens agrada des de fa molt de temps, però em sembla que mai hem caigut en modes ni excessos que a vegades cansen. Vull dir que no estem tot el dia penjant fotos de restaurants japonesos (en part perquè tampoc podem anar-hi tant com ens agradaria), ni podeu dir que omplim els blogs de receptes de tatakis, noddles i altres aliments orientals de moda. La nostra cuina, la que sabem fer, és la cuina catalana, amb totes les actualitzacions i incorporacions que vulgueu, però amb aquesta base. Però si podem, agafem el wok i improvisem uns fideus xinesos amb verdures o amb el que se'ns passi pel cap: aquí en trobareu unes quantes receptes.
Una cosa que també procurem fer, i que crec que enriqueix el nostre patrimoni culinari, és incorporar tècniques i ingredients d'altres cuines que casen amb els nostres plats i sovint els poden millorar, com la salsa de soja, un dels grans invents de la humanitat culinària, o el wok que dèiem abans, una eina ideal per cuinar ràpid i bo. No hi ha res millor per un sopar ràpid a casa nostra que un filet de salmó simplement marcat a la planxa amb unes verdures saltades al wok amb un bon raig de salsa de soja, la segona recepta que vaig penjar al blog fa ja set anys.
Tota aquest rotllo ve a tomb per contextualitzar aquestes crestes, un clàssic de la cuina catalana que dies enrere vaig preparar d'una manera diferent i amb un ingredient poc 
habitual, la salsa agredolça. En aquest cas, però, és una salsa agredolça picant (spicy sweet & sour sauce), no sé si se'n podria dir agripicant, que vam comprar en una d'aquelles promocions que fan alguns supermercats de tant en tant oferint durant uns dies productes d'un determinat país. També en venen en establiments de menjar oriental, i si teniu ocasió i en trobeu, compreu-ne, és ideal per al plat d'avui però també per acompanyar uns rotllets de primavera, un peix blanc arrebossat o per donar un altre gust a unes verdures com les que farceixen aquestes crestes.

la recepta

Per preparar aquestes crestes vaig fer servir les clàssiques que podem comprar a totes les botigues, però igualment les podria haver fet a casa o comprar-ne d'orientals, de les que fan servir per les gyozas, les crestes japoneses que cuinen al vapor. La idea inicial era precisament coure aquestes meves al vapor, però també les vaig fer fregides i aquestes em van agradar més.
Primer de tot vaig preparar la samfaina, tallant a daus una mica més petits del que és habitual ceba, pebrot verd, pebrot vermell i pebrotets grocs, albergínia i carbassó. Ho vaig saltar al wok i, al final de la cocció, hi vaig afegir la salsa agredolça picant.
Amb aquesta barreja vaig farcir les crestes, i abans de tancar-les hi vaig posar un tros de verat en conserva a cada una: el verat és un peix que m'encanta, i és dels que en una bona conserva amb oli donen més bon resultat.
Un cop farcides, les crestes es tanquen i se segellen pressionant les vores amb una forquilla. Les pintem amb ou batut si les volem coure al forn, sinó les podem fregir directament. Acompanyades amb una mica més de salsa, són un entrant o un primer plat fantàstic i amb un sabor ben diferent que no es percep fins que es menja

7 anys de blog

En buscar la recepta de les verdures al wok que esmentava abans i que vaig publicar el 2008 m'he adonat que dies enrere, l'11 de març, es van complir set anys de la creació d'aquest blog.
Els primers aniversaris em van fer escriure llargs posts reflexionant sobre els orígens i la funció d'un blog de cuina com aquest, però fa uns anys que ni me'n recordo (l'any passat també em va passar, no sé si l'anterior), i tot i que em segueix fent il·lusió veure que he estat capaç de mantenir viva una pàgina que requereix un esforç més o menys continuat i una dedicació no pas escassa, també el pas del temps ajuda a relativitzar totes les coses i a restar-los  transcendènci.
Malgrat tot, què carai, m'agrada haver arribat fins aquí i poder tornar a donar les gràcies a tots els que em llegiu, que sou els que no us heu quedat amb el títol i la foto, i heu arribat fins aquesta darrera línia. Moltes gràcies i cap als vuit anys!