divendres, 15 d’agost del 2008

el principal aliment del món (9) - arròs de muntanya


A l'estiu, la meva afició a fer arrossos a la cassola o a la paella baixa una mica, però en segueixo fent sovint, a vegades per petició popular, com aquest que em va demanar la meva dona diumenge.
Els avis ens havien portat dissabte unes mongetes tendres de l'hort i un conillet criat a casa i teníem pollastre de pagès, de manera que els ingredients van venir rodats.
Pel que fa a l'arròs, aquest cop no vaig utilitzar el de gra rodó del Delta que faig servir habitualment, sinó que vaig provar amb una varietat italiana, l'arborio, que vaig comprar per fer risotto i que fet així a la cassola també em va agradar força, perquè queda molt solt i sencer, i absorbeix prou bé els gustos.
Com sempre, primer vaig preparar un brou fosc amb pastanaga, ceba i porro i les parts menys nobles del pollastre, que vaig rostir en una olla amb oli, i quan va estar tot ben torrat, però no cremat, ho vaig cobrir amb aigua i hi vaig tirar una fulla de llorer.
Mentre es feia el brou, a la cassola hi vaig posar a sofregir amb uns grans d'all sencers el conill i el pollastre i uns trossets de costella de porc, que hi dóna molt bon gust, tot ben salpebrat; després hi vaig posar les mongetes i pebrot verd i vermell tallat a tires, ceba ben picada i una mica més de pebrot picat també ben petit. Quan va estar tot ben sofregit, vaig treure els alls i hi vaig afegir tomàquet ratllat perquè s'anés confitant a foc lent una bona estona, amb un pessic de sal i de sucre.
Un quart abans de dinar, vaig apujar el foc i hi vaig abocar pèsols congelats i l'arròs, 100 grams per persona (de fet el meu fill no hi era, però al vespre o l'endemà li agrada igual i no em perdonaria si no n'hi guardés), el vaig remenar bé perquè s'impregnés dels gustos del sofregit, i vaig cobrir amb el brou. La mida exacta no la vaig mirar, perquè utilitzant com en aquest cas una cassola de ferro colat és més difícil que s'enganxi i si falta líquid, se n'hi afegeix fins que queda al nostre gust.

11 comentaris:

  1. No saben res els de casa teva, si jo visques amb vosaltres m'uniria al clam popular de petició de paelles!!! Noi, es que les brodes!!
    Per cert, acabem d'iniciar la festa major, acabem de venir de farreta i tenim una gana que espanta... i al veure el teu arròs ens hem enganxat a la pantalla. Ara a un quart de tres de la matinada en Kike està preparant uns espaguetis al aglio e olio e peperuchino (no sé si s'escriu així, però ja m'entens, oi?)!

    ResponElimina
  2. txell, cada dia tinc més clar que heu de fer una escapada a castellterçol i inentaré preparar-vos alguna cosa que us agradi. i amb la vostra supermoto no trigaríeu ni mitja hora.
    mentrestant, que passeu una magnífica festa major!

    ResponElimina
  3. Amb productes frescos propis, els plats surten més bons, oi?

    Escolta, em puc apuntar jo també a aquesta escapada a Castellterçol? M'encantaria poder tastar uns d'aquests arrossos teus! :)

    ResponElimina
  4. gemma,encara que siguis de l'altre vallès, no trigaries gaire més a venir que els de mollet, o sigui que m'encantaria que t'hi apuntessis.
    prometo buscar l'ocasió.

    ResponElimina
  5. Jo vull probar l'arroç del manel!! no m'importa el que sigui segur que m'agradarà...!!!

    Boníssim com sempre.

    Núria

    ResponElimina
  6. Òndia, Manel: Quina ràbia! Et prometo que ahir vaig enviar-te dos comentaris, un per cada un dels dos "posts" anteriors i veig que no han sortit publicats. De ben segur que alguna cosa deuria haver fet malament. Bé, després els reescriuré perquè encara recordo més o menys el que t'¡hi deia.

    Pel que fa a aquest impressionant arròs a la cassola, t'he de confessar que ni sana ni punyetes: Pura enveja em fa que puguis fer aquests arrossos tan suculents amb conill, pollastre i verdures, ja que a la meva dona si no és de peix, l'arròs ni li agrada perquè no menja ni conill, ni pollastre, ni gairebé res que sigui carn, i el que no faré, com pots imaginar-te, és fer arròs pels uns i per a ella fer-li a part, oi? :(

    Fantàstic arròs, de debò!!!

    ResponElimina
  7. snur, t'apunto!

    enric, et poso el primer de la llista, perquè veig que ets el més necessitat!

    ResponElimina
  8. Lo de tus arroces no es normal...
    Fantástico

    ResponElimina
  9. su, te agradezco el comentario, pero tiene poco mérito, porque ya sabes que cuando te apasiona una cosa, le pones más cariño y sale mejor.

    ResponElimina
  10. jo avui m'he inventat un arròs..perquè el meu fill fa dies que no té bé la panxa...i estava cansat de menjar arròs blanc bullit.
    per això he fet un arròs amb ceba, pebrot vermell (que després he retirat) i força pastanagues, sense tomàquet.... li he afegit uns xampinyons de pot que tenia.... l'he deixat una mica caldós...i el resultat ha estat un arròs quasi de règim, però força bo ....ara tan sols falta que la panxa respongui..

    ResponElimina
  11. roser, l'arròs té això, que és molt versàtil i tan queda bé amb el millor marisc com amb les hortalisses més humils.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte