divendres, 24 de juny del 2011

risotto alla carbonara


el principal aliment del món (43)

La cuina dóna un munt de satisfaccions, o no estaríem tots aquí, jo escrivint i vosaltres llegint. Però també dóna disgustos i alguna decepció, com en el cas d'aquest risotto. No pas perquè no fos bo, no, al contrari, vaig quedar més que satisfet de la idea, de la presentació i del gust final.
Com sempre, el plat va sortir d'una idea que tenia poc a veure amb el resultat final, però que poc a poc, primer al cap i després a la cuina, es va transformant fins a convertir-se en una realitat.
La idea, molt simple: per què no aplicar a un risotto els ingredients i la manera de preparar un altre plat, en aquest cas, la pasta 'alla carbonara'. Ja he explicat aquí com la faig, que no és amb crema de llet, com es fa a molts llocs, sinó amb ingredients molt simples: ceba, cansalada o bacó, ou, formatge i pebre. I la pasta, és clar. Doncs, per què no provar a posar aquests ingredients en un risotto, i fer-ho de la mateixa manera?
Per fer el risotto, vaig posar la cansalada curada tallada ben prima a fregir amb una mica d'oli en un cassó, i quan va ser rossa, la vaig reservar. En el mateix oli vaig posar a sofregir ceba tendra ben picada, fins que es va fer transparent, i aleshores hi vaig afegir l'arròs (arborio, ideal per al risotto). Després de remenar-lo bé perquè s'impregnés del greix i de la ceba picada, hi podia haver tirat un raig de vi blanc, però he de reconèixer que no en tenia, de manera que vaig començar a abocar-hi brou, en aquest cas, de gallina. Cal anar-hi afegint brou a mesura que l'arròs se'l va bevent, sempre ben calent, i anar remenant perquè l'arròs deixi anar el midó.
Mentrestant, vaig deixatar un ou per barba en un bol i hi vaig afegir pebre amb una certa generositat i formatge parmesà encara de forma més generosa.
Quan l'arròs va ser cuit, el vaig retirar del foc, i hi vaig afegir una part de la cansalada i la barreja d'ou i formatge, remenant ben bé i deixant reposar el conjunt uns minuts abans de servir. Per presentar el plat, vaig posar per sobre l'arròs uns quants talls de cansalada cruixent i un rovell d'ou de guatlla, més que res per fer bonic perquè l'arròs ja porta prou ou incorporat.
Com sempre, vaig fer les fotos abans de servir el dinar i de seguida que vam acabar, em vaig posar a l'ordinador per mirar-les i per preparar aquest post. Per escriure bé el títol, vaig buscar per internet si s'escrivia 'alla carbonara' i, un cop vaig veure que sí, se'm va ocórrer posar al cercador 'risotto alla carbonara'.
Potser no ho hauria d'haver fet i ara viuria enganyat pensant que havia estat el primer a tenir la pensada, però ho vaig fer i el resultat... bé, el resultat és que a alguns blocaires italians ja se'ls havia acudir abans fer el mateix procés que jo. Per tant, imagino que allà és un plat ja conegut...
En fi, què hi farem! Almenys em queda el consol que, per les fotos que vaig veure, cap no tenia tan bon aspecte com aquest (qui no és consola és perquè no vol).




12 comentaris:

  1. Quan he vist el nom he pensat: com no se m'havia acudit mai aquest risotto? jejeje Ja està (gairebé) tot inventat, però igualment el plat es veu bestial!!!

    ResponElimina
  2. És veritat que és difícil innovar a la cuina... Gairebé tot està inventat! Però la qüestió és haver tingut la pensada i haver pogut degustar aquest arròs tan melós i gustós. M'encanta el rovell cru i dóna un toc de color molt bonic al plat!

    Fins aviat!
    Anna

    ResponElimina
  3. Woooowwww no me lo voy a perder,me pare una exquisitez.Gracias!!La carbonara,me puede...

    Un saludo

    ResponElimina
  4. "al.la"!!!.... quin aspecte més delicios que te aquests risotto.... amb l'ou al cap d'amunt....
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. pues yo sere un tot terreny pero tu tambien tu cocinas de todo igualmente.Tanto este estupendo risotto alla carbonara como el golet de 3 chocolates del otro dia
    bon pont
    miquel

    ResponElimina
  6. Uix, Manel, em sones com si el Messi es queixès perque el gol aquell mític que va ficar començant desde la dreta del mig del camp, driblant a tot quisqui i rematant un cop pixat al porter ... no fós enorme perque també l'havia fet abans Maradona.

    Escolti, quan es fa un plat de puta mare només queda gaudir-ne. Encara que algú l'hagi fet abans!! :DDDD
    Gaudir-ne sense excuses!!! :-P

    ResponElimina
  7. En aquest comentari, no puc estar més d'acord amb l'starbase!!!!!

    ResponElimina
  8. mare meva, quantes receptes m'he perdut!!! no se ni per on començar... potser aquest risotto de primer, els calamarcets de segon i els gotets de xocolata de postres, no se, que hi ha molta cosa bona per triar!

    ResponElimina
  9. Ei, he trobat això a receptes.cat ... tu no ets Joan C, no?

    =(

    http://www.receptes.cat/recepta2794/risotto_a_la_carbonara?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

    ResponElimina
  10. moltíssimes gràcies, oriol!
    he estar repassant les aportacions d'aquest 'senyor' i he trobat altres receptes meves, algunes originals, també amb les fotos copiades. i repassant els seves receptes, es veu clarament que almenys les fotos són totes d'altres blocs, perquè en cada una surt una cuina diferent!
    li he deixat un comentari i he escrit als responsables del portal perquè actuïn en conseqüència, a veure què passa.
    gràcies de nou per avisar-me i per seguir cuinar és generós.
    una abraçada

    ResponElimina
  11. No és mereixen.. últimament passa molt això! I com que sempre em repasso el teu bloc ràpidament vaig dir... aquesta foto em son!

    Però la part positiva és que sempre s'intenta copiar als millors! ;) Salut i a seguir amb aquesta bona feina!

    ResponElimina
  12. gràcies de nou, oriol. la veritat és que no em copiava només a mi, vaig trobar receptes d'altres blocs, i amb una petita recerca al google, de seguida vaig veure que la majoria de fotos eren 'robades'. ho vaig denunciar als responsables del portal i ja han tret la majoria.
    salut i fins aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte