Us han convidat mai a cuinar? A mi sí, unes quantes vegades. Hi ha gent que sap que t'agrada a cuinar i, quan et convida a dinar, sobretot si és amb una colla, implícitament et convida també a ajudar-lo a preparar l'àpat o, directament, a encarregar-te'n.
Ahir em van convidar a un sopar en el qual havia de cuinar, però no pas perquè l'amfitrió es volgués treure feina de sobre o no sabés què fer, al contrari: és un reputat cuiner que va idear un joc divertit i únic perquè els seus convidats gaudíssim d'una magnífica companyia i d'un gran sopar... preparat per nosaltres mateixos sota la direcció del mestre de cuiners.
Xesco Bueno, cuiner de Ca l'Esteve i gastroblocaire amb obsessió pels llibres de cuina, la seva dona Maria i els seus fills Marc i Júlia van veure de sobte envaïda la seva intimitat per cinc blocaire (l'Anna de La taula d'en Bernat, el Massitet i la Kissumenja d'Olleta de verdures, l'Òscar de Decuina.net i l'autor d'aquest mateix bloc) que després de visitar el reputat hort del restaurant i recollir-hi alguns dels ingredients necessaris, ens vam posar a preparar, a la magnífica cuina de la família, un àpat sorprenent i deliciós ideat pel Xesco per fer-nos passar una gran vetllada fent allò que més ens agrada, cuinar i menjar en la millor companyia i amb la millor conversa.
Cadascú havia rebut la recepta que li tocaria preparar i els ingredients o preparacions prèvies que havia de portar, en el meu cas unes herbes i un brou d'au, a més d'una ampolla que maridés amb aquell plat.
El joc em va encantar, i em sembla que la resta de companys van quedar contents com jo de l'experiència de cuinar tots junts, a vegades apilotats, sota la direcció del Xesco, que supervisava la feina. El Massitet un cop em va fer notar que mentre anava fent no deia res: no me n'havia adonat, però demostra prou a les clares que tots volíem fer-ho tan bé com fos possible com si fóssim alumnes de les classes del Xesco esperant treure bona nota.
Us deixo a sota el menú i veureu com n'estava de pensat i que no hi van faltar ingredients de luxe per fer que el sopar fos inoblidable.
El Xesco va tenir el detall de reservar-me el plat que al final va agradar més gairebé a tots els comensals, un arròs verd amb gambes, una versió millorada de l’arròs que Fermí Puig va batejar 'shrek' pel seu color verd. La recepta prometo posar-vos-la ben aviat, però us diré que val la pena que en prengueu bona nota i intenteu fer-la a casa. Com la sopa freda de tomàquet i llamàntol al perfum d’alfàbrega, o els crispis-arròs a banda adrianencs que van sorprendre la majoria...Em sembla que ja els ho vaig dir, però prefereixo repetir-ho per si de cas: moltes gràcies Maria i Xesco per la iniciativa i per l'acollida a casa vostra, i moltes gràcies a la resta per la companyia, un autèntic plaer que m'agradaria poder repetir aviat. Segur que trobarem una bona excusa per fer-ho!
Entrants
Terra
Salpicón
Xupa-xupsCrispi-arròs a banda
Cava sour
Plats
Sopa freda de tomàquet i llamàntol al perfum d’alfàbregaArròs verd cremós amb gamba vermella de la costa
Fricandó de rap, rossinyols i vainilla
Postres
Coulant
No cal que us digui la gran enveja que sento... Felicitats!!1
ResponEliminaSu
ResponEliminabi
dón
molt bona idea i tambe sana enveja
ResponEliminamiquel
Quina rapidesa, Manel!
ResponEliminaLa veritat és que va ser una vetllada inoblidable i molt divertida. Em va agradar molt conèixer-vos i compartir amb vosaltres aquesta experiència. Els plats van ser brutals! Ja passareu les receptes, eh?
Petonets!
Anna
De ben segur una experiència única...ja em va fer dentetes l'Òscar...i ara tu...sou molt afortunats!!!!
ResponEliminaENVEJA SANA!!!!
Ptnts
M
Ostes Manel!!! però que guai, no??!! una experiència molt xulaa!!
ResponEliminaUna idea collonuda! Esperem les delicioses receptes de l'àpat. Una abraçada!
ResponEliminaJa ho he dit al post de l'Starbase, jo que cuino si m'ho he pensat molt abans, vaig sortir encantada de l'experiència en general i, com a bona Kissumenja, què dir dels plats... Un plaer haver passat la vetllada amb vosaltres!
ResponEliminaque bé!!! Envejota, envejota és el que em feu!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Quin luxe poder fer això! Divertit, interessant, amb bona companyia... molt bé!!
ResponEliminaPersonalmente lo pasé fantástico, la compañía, la cena y la sobremesa merecieron la pena.
ResponEliminaUna gran experiencia
sara, qualsevol dia d'aquests hem de muntar un altre sarao similar, eh?
ResponEliminaòscar, a punt per tornar-hi?
miquel, només és qüestió de buscar una cuina gran, un director, i tornar-hi!
anna, ja t'ho vaig dir, un plaer... que espero repetir aviat!
marta, ja ho he dit a altres comentaristes, només és qüestió d'organitzar-se i es pot intentar repetir quan faci falta.
isabel, realment, va estar molt bé!
montse, a cada bloc han anat publicant la seva, jo portaré aviat la de l'arròs, però vull repetir-lo a casa.
sussanna, ningú no ho diria, que només menges, els entrants estaven molt bons!
dolça, et dic el mateix que a la marta, només és qüestió de plantejar-s'ho!
eri, tens raó en tots els adjectius.
xesco, només et puc dir una cosa: repetiria demà mateix!!!
Trobo que és una iniciativa magnífica!
ResponEliminajoan, va ser una gran idea, és veritat, i no em faria res tornar-la a repetir de seguida.
ResponElimina