Em sembla que aquest serà el post més curt que he escrit: bullim la pasta amb aigua salada abundant, l'escorrem, l'emplatem i la servim amb el ragú de carxofes i gambes amb salsa americana que vaig explicar en el darrer post. (Mira que costa que quedi bé una foto d'un plat d'espaguetis!)
M'encanta aquesta filosofia d'utilitzar la feina feta per un altre plat, aquesta és la cuina diària que practiquem a totes les cases.
ResponEliminaI jo trobo que la foto t'ha quedat molt bé! Clar que després del curs del dissabte tots us heu tornat més exigents, je je je... ;)
Para ser difícil fotografiar un plato de spaghetti, te ha quedado como a un verdadero profesional. Me ha encantado la foto y el plato....Una delicia!!!. Besos
ResponEliminaDoncs amb aquesta foto jo li clavaria una bona foruillada en aquests espaguettis! Quina salseta més bona...
ResponEliminaDoncs trobo que la foto t'ha quedat genial, ara mateix porto una forquilla!
ResponEliminafoto perfecta como los ingredientes que pones que es la basew de la cocina del dia a dia,buena y resultona.
ResponEliminaSi que és veritat que hi ha plats com els espaguetis o les sopes que són punyenters de fotografiar, però no et queixis que t'ha quedat molt be´.
ResponEliminaUn plat de pasta amb una bona salseta i no es pot demanar res més. Petons
Doncs fes-la a les 7 del matí!! Veuràs que no costa tant perque no t'hi mires de la mateixa manera!! :-P XDDD
ResponEliminaMamma mia, quina pinta... És normal desitjar un plat de pasta a les 9 del matí?? jaja He llegit la recepta sobre la salsa americana i la poso a la llista de pendents: ha de ser una delícia!!!
ResponEliminaUn petonàs Manel!! :D :D
Quins espaguetis més bons!! Com ja diu la Gemma, això de reaprofitar restes de palts anteriors per a fer-ne de nous està molt bé. Això de les fotos és un tema que a mi no em surt gens bé. Ho intente, però no hi ha manera. Sóc molt maldestre. Trobe que t'ha quedat una foto molt bonica. Salutacions
ResponEliminaCurt però ja m'agradaria a mi arribar a casa i trobar un plat com aquest! Boníssim!
ResponEliminaManel, gràcies per les teves paraules. Estic en un punt que a vegades penso que no ser si pot interessar a algú el que escric en el blog, tot i que agraeixo als incondicionals que sempre hi sou, que sempre teniu alguna cosa que deixar-me. Gràcies, de veritat.
Veig que des de dissabte hi ha més bones fotos...! Aquest plat de pasta no té desperdici!(no se si està ben dit) vull dir que boníssim! i es que lña pasta admet de tot! Avui n'he menjat amb salsa de claçots que em va sobrar, i estava boníssima!
ResponEliminaUn plat deliciós, és una de les maneres que més m’agrada de menjar espaguetis
ResponEliminaUna abraçada
Sí que són poc fotogènics els espaguetis. De totes les receptes del llibre, la foto que vam repetir més cops va ser la dels spaguetti alle vongole i quan me la miro encara no n'estic del tot satisfeta. Es veu que el curs del Martí va ser profitós, la foto t'ha quedat genial!
ResponEliminaPetonets!
Anna
moltes gràcies a tots, la veritat és que els espaguetis estaven molt bons, i la fotografia no està pas malament, però es podria millorar, i consti que la vaig fer com sempre, sense aplicar els ensenyaments del darrer curset. el que deia, i veig que alguns coincidiu, és que costa que surtin bé el plat i sigui atractiu, ì sempre són massa semblants.
ResponEliminaaquesta té coses bones, per exemple es veu el fum que deixa anar la pasta calenta, però té defectes, i no pas menors. si la tornés a fer ara, per exemple, vaporitzaria una mica d'oli sobre la pasta, perquè li falta brillantor. una amica fotògrafa sempre m'ho diu, unta les herbes de guarnir i les coses seques amb oli perquè brillin, o queden massa apagades. llàstima que a vegades no em recordi de fer-li cas :-)
Un plat d'alló més bó.
ResponEliminaMuas!
Doncs aquesta foto t'ha quedat espectacular. Diuen "menja'm".
ResponElimina