L'any passat, la segona entrada que vaig publicar al bloc va ser un resum dels meus preferits del 2010, aquells plats que per alguna raó, ja fos estrictament gastronòmica o perquè portaven darrere una història important per a mi, més satisfet m'havien deixat.
Enguany volia fer el mateix, però per a o per b ho he anat deixant, fins que han aparegut les ganes o la paciència per revisar les 160 entrades que vaig publicar el 2011 i per triar els plats que més m'han agradat de menjar i els que crec que he sabut ensenyar millor en fotografia.
Serà també la segona entrada de l'any, però aquest cop publicada una mica més tard, i en dues parts...
Els que em coneixen segur que m'han sentit enumerar els tres ingredients que crec que ha de tenir un bloc de cuina per ser realment bo: receptes bones i originals, entrades ben escrites i bones fotos.
Les receptes d'aquest bloc gairebé sempre són originals, això sí que ho puc dir, però si són bones o no, i si les acompanyen o no textos interessants i ben escrits, ho heu de jutjar vosaltres.
Amb les fotos trobo que és diferent, m'és més fàcil allunyar-me'n i ser crític amb la meva feina, i he de reconèixer que cada vegada m'he tornat més exigent en aquest aspecte.
Durant aquest 2011 he intentat que les fotos dels plats fossin cada vegada millors, i que es poguessin reconèixer per tenir un estil propi, un estil que no em fos aliè, sinó que en certa manera fos un reflexe de com sóc jo i de la cuina que faig.
Per això m'agrada que el menjar estigui presentat sempre en un bon plat, disposat amb cura, però sense caure en el preciocisme ni el recargolament barroc, ni en el plat ni al seu voltant, que l'espectacle de colors i de contrastos, si cal, el donin els propis aliments, no el seu entorn.
Per això m'agrada que el menjar estigui presentat sempre en un bon plat, disposat amb cura, però sense caure en el preciocisme ni el recargolament barroc, ni en el plat ni al seu voltant, que l'espectacle de colors i de contrastos, si cal, el donin els propis aliments, no el seu entorn.
Per això potser sovint només enfoco l'aliment contrastant amb el plat blanc on se serveix, o bé utilitzo fons negres, perquè trobo que són els més escaients per fer ressaltar i centrar l'atenció en allò que realment interessa, que em sembla que no és ni la vaixella ni els coberts ni les copes ni els tovallons, sinó el que ens portarem a la boca.
Això és el que procuro que es vegi net i clar perquè ajudi el lector a fer-se una idea més exacte del que estic explicant. I no cal dir que les fotos que he triat no són potser dels millors plats; de fet, la primera, la que obre aquest article, no és més que un tomàquet amb alfàbrega amanit amb oli i sal.
Però no era un tomàquet qualsevol, sinó un tomàquet de l'hort d'un amic i company ciclista perquè, com diu el sotstítol, en aquest bloc sempre procuro que no hi hagi només receptes sinó que s'hi trobi 'cuina amb històries'.
En resum, tot això només és per dir que aquestes que aneu veient intercalades són algunes de les fotos que més m'agraden de les que vaig fer l'any passat.
Les fotos d'avui corresponent, respectivament, a aquests plats:
Demà, un llistat amb els plats que em va agradar més de cuinar i de menjar l'any passat.
M'encanta la de la foto de la hamburguesa... Li faria una queixalada ara mateix!
ResponEliminaJa sé que no es demanen votacions, però influenciat pel comentari de la Sara Maria, jo tb votaria la de l'hamburguesa...
ResponEliminaFelicitats pels resultats...!
Unes fotos realment boniques, Manel. M'agraden aquests resums 2011. Petons
ResponEliminaTotes les fotos fan venir gana de posar forquillada al plat... però m'apunto a fer una bona mossegada a aquesta hamburguesa!! Impressionant!
ResponEliminaFas venir salivera amb aquestes fotos!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Aquestes fotos a aquestes hores és inhumà!!! Vaig a veure que trovo a la nevera, no crec que dongui temps a fer cap foto!!!
ResponEliminapetons gastronòmics.
pd: Per cap d'any varem fer les minimagdalenes de sobrasada i olivada: Tot un èxit!!!
En tot cas les fotografies estan molt reeixides. Aquesta es encara la meva assignatura pendent.
ResponEliminaFelicitats, molt xulo, sort i endavant!!
ResponEliminaNo sabria dir-te quina m'agrada més, totes són impressionants i unes receptes molt origina. Enhorabona!!
ResponEliminasara, aquesta és fàcil de fer, només cal bona carn i un pa de la trinitat.
ResponEliminaricard, confesso que a mi també m'agrada molt!
marina, gràcies :-)
els fogons, ja veig que hi ha força unanimitat. gràcies pel comentari.
dolça, ja va bé que no provoquin rebuig, oi? hehehe
com gat i gos, celebro que us agradessin, em fa feliç que la gent utilitzi el bloc.
joan, sense assignatures pendents, no tindríem incentius per esforçar-nos, oi?
xesco, moltes gràcies, ens veiem aviat!
cristina, celebro que t'agradin, però no cal pas triar. fins aviat!
Les receptes com sempre: originals i bones. Els textos igual: encertats. I la millora de les fotos és evident: molt bones, totes les de l'entrada!
ResponEliminaCrack!!
El darrer anònim sóc jo, que m'he liat... :-P
ResponEliminaNo dubtis de que les teves RECEPTES, tenen una presentació inmillorable!!!
ResponEliminaI de que la teva paciencia dona els seus fruits!!!
De moment començaré aquest vespre per aquesta ensaladilla tan lleugera blanca i verda.
BON CAP DE SETMANA AMIC :))))