gaspatxo sòlid en lasanya, o una altra coca

És un títol enganyós, ho reconec, ja que tots els diccionaris defineixen el gaspatxo com una 'sopa freda', i és evident que la paraula 'sòlid' del títol ja contradiu la pròpia definició del concepte que apliquem avui.
Aleshores, us preguntareu, si ha d'explicar tot això, per què coi no li diu directament 'lasanya de verdures' o 'coca de verdures' o  en lloc de 'gaspatxo sòlid'? Teniu tota la raó, segurament és una collonada, però els que veniu aquí sovint sabeu que m'agrada jugar amb les paraules i els conceptes, capgirar les formes i els significats, tergiversar-los si cal.
A més, què dimonis, sóc periodista i el primer que aprens en aquest ofici és que una notícia per captar l'atenció necessita un bon titular, i en un bloc passa exactament el mateix. I sinó, proveu de posar al google 'lasanya de verdures' i us sortiran  763.000 entrades, però si poseu 'gaspatxo sòlid en lasanya', no us en sortirà cap ni una (ho he comprovat). És a dir, que raonablement podem dir que aquest plat, com procuro que passi amb la majoria dels que presento aquí, no s'havia fet mai abans.
Però vaja, del que es tracta, i per això he utilitzat la paraula gaspatxo, és de fer servir els mateixos ingredients que en la popular sopa freda andalusa, però sense triturar-los, és clar. Exactament els mateixos ingredients: tomàquet, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, pa, all, sal, oli i vinagre. I cogombre, és clar, l'humil cogombre que fa poc ha saltat a les portades de mig món i ara és objecte de campanyes de desgreuge, fins i tot als blocs, per retornar-li la dignitat que una ministra alemanya va intentar prendre-li. No seré jo ara el quixot que surti en defensa del pobre cogombre per salvar els ingressos dels productors agrícoles catalans, però des de la modèstia d'aquest bloc, recomano seguir consumint les nostres verdures. Entre d'altres coses, perquè no tenim més remei que creure que ningú no ens vol enverinar.
El pa, en aquest cas, no haurà de ser sec, és clar; jo vaig fer servir pa de motlle estirat amb el corró per fer-lo ben fi, i després torrat, per fer amb ell la primera capa de la lasanya o la base de la coca. Serà l'element més rígid del conjunt i ajudarà a mantenir l'estabilitat del conjunt.
A sobre del pa hi vaig posar els pebrots verd i vermell, picats ben petits i amanits en un bol amb oli, sal i una mica de vinagre. La capa següent la forma el cogombre, tallat amb la mandolina en làmines fines, salat i deixat purgar una estona abans. A sobra, ceba tendra picada petita, posada també una estona abans en un bol amb vinagre i aigua si us agrada de sabor més suau.
A sobre, una altra capa de cogombre, i finalment, el tomàquet: pelat, sense llavors i sense gens de la seva aigua, picat petit o ratllat, amb una punta d'all picat, salpebrat i amanit amb oli d'oliva. Unes escates de sal i julivert, cebollí o porradell picats serviran per donar el darrer toc al conjunt.
Vaig escriure el post quan se'm va ocórrer la idea i abans d'haver-la posat en pràctica, i sabia que el resultat seria bo, però si he de ser sincer, que sempre ho sóc, diré que em va encantar: me'n vaig fer tres seguits, i ja he repetit! Realment, em va semblar sublim en la seva senzillesa.
L'endemà li vaig preparar a l'Aleix, que és un gran amant del gaspatxo, i també li va agradar molt, i ja sabeu que amb els anys ha desenvolupat un criteri propi i és un baròmetre força fiable.