ventresca de tonyina amb vinagreta de verdures i olives negres

Què és millor per rendir en un esport, el bon estat físic o el bon estat mental? El primer és imprescindible, és clar, si no el tens, no cal ni que t'hi posis. Però sortir a córrer tranquil, o, encara millor, content, et dóna un plus que no pots aconseguir amb cap entrenament.
Avui he sortit al migdia, quan el sol era ben alt, perquè després de molts dies de pluja, de pedalar moll com un ànec, em venia de gust fer-ho sota un sol de justícia: m'agrada més fer esport amb una bona calor que no pas amb fred i pluja. Per sort, abans de marxar, he rebut a través del facebook un missatge que m'ha insuflat optimisme, i només pujar a la bicicleta ja he sabut que tindria un bon dia. Al final, gairebé deu minuts menys que la darrera vegada per a una sortida de 60 quilòmetres, i a estones amb el vent en contra. És clar que pedalar content dóna més bon resultat que no pas fer-ho capficat i amb cabòries.
Un cop a casa, malgrat que tenia el temps molt just, m'he entretingut a preparar aquest mos, ideal com a entrant ràpid i refrescant, tot i que avui, per l'hora que era, ha estat plat únic. Fa dies que el tenia al cap, i a la cuina, com a l'esport, les coses surten més bé si estàs bé. Les fotos, però, sense la càmera habitual, per més content que estiguis, costa que surtin igual...

Abans de marxar, havia deixat preparada la vinagreta de verdures: ceba tendra, cogombre, pebrot verd i pebrot vermell, tot tallat a dauets petits, el que tradicionalment s'anomena 'brunoise', i posat a marinar amb oli d'oliva, vinagre de vi blanc, sal i pebre.
La ventresca de tonyina l'he tallat a daus regulars, i l'he posat a marinar amb una barreja de salsa de soja, oli de girasol i gingebre en pols, una mitja hora; l'estona de dutxar-me i afaitar-me. A l'hora de preparar el plat, s'eixuguen lleugerament els daus de tonyina i es marquen en una paella només pels costats, que quedi el centre cruet, i es deixen temperar. A sobre, s'hi posa una culleradeta de la verdura picada i, al capdamunt, olives negres d'Aragó també ben picades.
He estrenat un plat de fusta per servir aperitius que vaig comprar dies enrere, i m'he menjat els daus de tonyina amb els bastonets xinesos, l'estri més apropiat per menjar aquest mosset de fusió.