diumenge, 12 de juny de 2011

arròs amb verdures i galtes rostides

el principal aliment del món (42)

Després d'un bon gaspatxo sòlid, ben fresquet, un plat important, un arròs, que fa dies que no en penjava i si em descuido ningú es recordarà de la primera especialitat d'aquest bloc.
Aquest arròs d'avui és una mica diferent dels que faig habitualment, de fet és un rostit-arròs, ja que els dos processos estan estretament lligats, un és la base de l'altre. A veure si m'explico...
Tenia galtes de porc, que ens agraden molt, i les volia rostir, però també em venia de gust arròs, i dos plats contundents en un àpat no pot pas ser.. de manera que els vaig unificar. Vaig començar rostint les galtes com faig sempre, en una cassola d'acer de fons ben gruixut, amb oli, a foc fort, acompanyades per unes cebes partides per la meitat i uns quants alls, fins que tot és ben ros i abans no sigui cremat, aleshores un bon raig de conyac ajuda a desenganxar tota la substància que ha quedat enganxada al fons de la cassola. Normalment, en aquest moment abaixo el foc, tapo bé i, com a màxim amb un got d'aigua, deixo que la carn es vagi fent.
Com que aquest cop necessitava més líquid, vaig afegir a la cassola brou de verdures (és el que tenia, podia haver-hi posat un brou de carn), una mica més de la quantitat que necessitaria per l'arròs, a més d'una branqueta de farigola i una de romaní. Amb la cassola ben tapada, que vagi fent xup-xup, les galtes necessiten per anar bé una hora i mitja. 
Quan ja portaven una hora, en una cassola per fer arròs hi vaig posar a sofregit ceba ben picada, al cap d'una estona hi vaig afegir una punta d'all i uns quants xampinyons tallats a quarts, vaig deixar que agafessin una mica de color i hi vaig tirar tomàquet ratllat, no gaire. Mentre es feia el sofregit, vaig anar posant a la cassola primer les pastanaguetes (d'aquelles congelades tan petites i ben tornejades), després els pèsols i les favetes, i tot seguit l'arròs.
El gra l'hem de passejar bé per la cassola, que s'amari dels gustos del sofregit, i quan està d'aquella manera que els castellans en diuen 'nacarado' (com es deu dir en català? ambrat?), ja podem apujar el foc i afegir-hi el brou. Quin brou? El que s'ha anat fent a la cassola del rostit, és clar.
Mentre l'arròs es cou, desossem les galtes, les tallem a la mida que ens sembli, i cinc minuts abans d'acabar la cocció, les afegim a l'arròs.

11 comentaris:

  1. Contundent ho és aquest plat, no hi ha dubte, però fa una pinta molt bona i en aquests moments no em faria res provar-lo, de la mateixa manera que menjar un bon tros de rostit on hi suques un bon pa directament de la cassola, a les quatre de la matinada.

    ResponElimina
  2. Estic amb la Gemma! Si que és cert que l'arròs adment jo crec, quasi de tot, però sempre li dones aquest toc, tant característic teu. Molt bé doncs per aquest plat!!!! Petons

    ResponElimina
  3. Les galtes és algo que m'encanta però em fa un respecte cuinar-les.... Amb aquest arròs, no cal dir que et deuria quedar diví!. Quina pinta....

    ResponElimina
  4. una buena combinacion dos en uno perfectos y bien unidos
    miquel

    ResponElimina
  5. Manel, amb el que costa avui en dia fer-se una marca (en el millor dels sentits... :D ).
    Trobo molt bé que ens regalis de tant en tant un arrosset, jo en soc molt consumidor i mai em canso de anar recollint idees per aplicar-les.

    I a sobre, els teus arrossos tenen un toc molt nostrat. Que sovint els darrers anys hem abusat del risotto -jo sobretot, perque em pirra el risotto hehehe-

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Uau, un dos en un simplement genial! A més, és un arròs de senyoret, que amb les galtes desossades no t'has ni d'embrutar els dits ;)
    Quan dius que tornes a repetir aquest arròs? Que m'apunto ara mateix! :)

    ResponElimina
  7. L'arros está de pecat !!! i la veritat es que permét jugar molt...

    ResponElimina
  8. 42 entrades ja del principal aliment del món! Com t'ho fas per idear tantes varietats d'arrossos?
    Aquest d'avui em sembla especialment original i segur que estava deliciós!

    Ahir, per cert, vam estar menjant un arròs de bolets i botifarra al restaurant del Xesco i vam parlar de tu i el teu blog.

    Una abraçada!
    Anna

    ResponElimina
  9. Jo amb aquest arròs seria la més feliç del món, que ja saps que a la Bordeta compartim passió!
    Una abraçada,
    Sandra

    ResponElimina
  10. No he guisat mai galtes, però així desossadetes, i amb arròs, l'han de fer ben melós! perquè és una carn molt melosa i tendra, oi?

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...