arròs amb verdures i galtes rostides

el principal aliment del món (42)

Després d'un bon gaspatxo sòlid, ben fresquet, un plat important, un arròs, que fa dies que no en penjava i si em descuido ningú es recordarà de la primera especialitat d'aquest bloc.
Aquest arròs d'avui és una mica diferent dels que faig habitualment, de fet és un rostit-arròs, ja que els dos processos estan estretament lligats, un és la base de l'altre. A veure si m'explico...
Tenia galtes de porc, que ens agraden molt, i les volia rostir, però també em venia de gust arròs, i dos plats contundents en un àpat no pot pas ser.. de manera que els vaig unificar. Vaig començar rostint les galtes com faig sempre, en una cassola d'acer de fons ben gruixut, amb oli, a foc fort, acompanyades per unes cebes partides per la meitat i uns quants alls, fins que tot és ben ros i abans no sigui cremat, aleshores un bon raig de conyac ajuda a desenganxar tota la substància que ha quedat enganxada al fons de la cassola. Normalment, en aquest moment abaixo el foc, tapo bé i, com a màxim amb un got d'aigua, deixo que la carn es vagi fent.
Com que aquest cop necessitava més líquid, vaig afegir a la cassola brou de verdures (és el que tenia, podia haver-hi posat un brou de carn), una mica més de la quantitat que necessitaria per l'arròs, a més d'una branqueta de farigola i una de romaní. Amb la cassola ben tapada, que vagi fent xup-xup, les galtes necessiten per anar bé una hora i mitja. 

Quan ja portaven una hora, en una cassola per fer arròs hi vaig posar a sofregit ceba ben picada, al cap d'una estona hi vaig afegir una punta d'all i uns quants xampinyons tallats a quarts, vaig deixar que agafessin una mica de color i hi vaig tirar tomàquet ratllat, no gaire. Mentre es feia el sofregit, vaig anar posant a la cassola primer les pastanaguetes (d'aquelles congelades tan petites i ben tornejades), després els pèsols i les favetes, i tot seguit l'arròs.

El gra l'hem de passejar bé per la cassola, que s'amari dels gustos del sofregit, i quan està d'aquella manera que els castellans en diuen 'nacarado' (com es deu dir en català? ambrat?), ja podem apujar el foc i afegir-hi el brou. Quin brou? El que s'ha anat fent a la cassola del rostit, és clar.
Mentre l'arròs es cou, desossem les galtes, les tallem a la mida que ens sembli, i cinc minuts abans d'acabar la cocció, les afegim a l'arròs.