esqueixada de bacallà amb patata i tomàquet

Estiu = recuperació de plats que no fas durant l'hivern, + bloc = buscar la volta a un plat de sempre i presentar-lo que quedi bé. Fórmula infalible. Si hi introdueixes alguna cosa nova, encara millor.
Aplicant aquesta fórmula, va sortir aquesta versió de la típica esqueixada de bacallà, que no s'hauria de dir així, perquè el bacallà no va esqueixat, sinó tallat a ganivet, però vaja, tampoc no deixarem que un detall ens espatlli la història...
Ja he parlat de l'esqueixada aquí altres vegades, i normalment la faig, a més del bacallà, amb ceba tendra, pebrot vermell i pebrot verd, oli i julivert, i sovint hi poso també olives negres, que hi lliguem molt bé.
Aquesta versió d'avui porta aquests mateixos ingredients, més dos de nous, patata i tomàquet.
Les patates les podem bullir amb pell o coure-les al microones, uns cinc minuts a màxima potència, segons la mida; sigui com sigui, deixem refredar les patates, les tallem a daus, les salem i en posem una primera cada dins d'un motlle, quadrat o rodó. Sal, un fil d'oli i a sobre hi posem una nova capa de pebrot vermell tallat a dauets i amanit també amb oli i sal. La capa següent, per alternar colors, serà de ceba tendra; si no és prou dolça, la posem una estona abans amb aigua i vinagre, l'escorrem i l'afegim a l'esqueixada, amanida també amb una mica d'oli i sal. Una darrera capa de pebrot verd abans de posar el bacallà a sobre, tallat a daus, i prèviament dessalat, és clar. Finalment, les olives negres, en aquest cas en forma d'olivada barrejada amb oli d'oliva, que posarem per sobre del bacallà
Al costat, per anar barrejant mentre mengem, tomàquet sense pell ni llavors tallat a daus i amanit amb oli i sal.