verdura i pollastre a la planxa

I què es fa per dinar un dia qualsevol una persona molt afeccionada a la cuina, que cada dia dedica una bona part de la seva jornada a llegir i escriure sobre qüestions relacionades amb el menjar? Doncs més o menys, el mateix que tothom. Per exemple, verdura bullida i pollastre a la planxa de tant en tant perquè, com tothom, ha de controlar la línia i el pes, encara més si també és amant de l'esport i sap que si el pes es dispara, el patiment sobre la bici és directament proporcional perquè no és el mateix arrossegar 75 quilos que arrossegar-ne 80 amb les mateixes cames.
Ara bé, si aquest hipotètic individu té un bloc de cuina que actualitza cada dos o tres dies ha de procurar que almenys tres dels àpats que farà aquella setmana tinguin alguna cosa que mereixi ser mostrada en la finestra que té oberta a la curiositat de tothom qui passi. I, com si aquesta finestra fos una finestra real arran de carrer, sense cortines, de manera que tothom qui passa pel carrer pot veure si s'ha fet el llit o si té el menjador endreçat, aquest, repeteixo, hipotètic individu, per no caure en cada àpat en l'elaboració sofisticada o insostenible dietèticament i econòmica, una bona estona abans d'entrar a la cuina ja té el cap treballant per estudiar la millor manera que pot fer servir els ingredients de què disposa o que voluntàriament vol ingerir, perquè faci bon efecte als passavolants.
Això, si no té ja l'article escrit dies abans de posar-se a cuinar, com és habitual però no és el cas d'avui; ans al contrari, la imatge d'aquest post és fruit d'una (certa) improvisació i de disposar d'una mica més de temps del que té habitualment per preparar el dinar.

Efectivament, és un plat de verdura bullida amb pollastre a la planxa passat pel cap d'algú que, ho reconeix amb pesar, fa temps que quan menja sol mai no repeteix un plat (quan té companyia, és clar, la cosa canvia!), i això que n'ha fet alguns dels quals està especialment orgullós i que sovint té moltes ganes de tornar a fer.
A l'hora de la veritat, però, prima el darrer que se li acut, i el dia en qüestió, just abans de dinar se li va ficar al cap el desig de fer maionesa casolana, i això va condicionar l'àpat.
La verdura ja estava bullint, amb els tres ingredients que hi posa normalment: pastanaga, mongeta tendra i patata, i la planxa s'estava escalfant per fer un pit de pollastre. Verdura amb maionesa i després el pit a la planxa? Serà que no: tallem el pit a daus ben regulars i els enfilem amb una broqueta; tallem la verdura, un cop cuita, més petita de la mida habitual, busquem un plat allargat i posem la verdura seguint la forma del plat, com un triangle allargassat. Amb una espàtula, escampem una capa de maionesa casolana (ou, oli d'oliva, sal, una mica d'all i un raig de vinagre) sobre la verdura, i a sobre hi posem la broqueta, convenientment salpebrada i passada per la planxa.
El darrer toc, un fil d'oli barrejat amb pebre vermell (dolç i picant) per sobre el pollastre i al voltant del plat. Unes fotos i a dinar, que avui no sembla un plat de règim.