dimarts, 14 de juny del 2011

ventresca de tonyina amb vinagreta de verdures i olives negres



Què és millor per rendir en un esport, el bon estat físic o el bon estat mental? El primer és imprescindible, és clar, si no el tens, no cal ni que t'hi posis. Però sortir a córrer tranquil, o, encara millor, content, et dóna un plus que no pots aconseguir amb cap entrenament.
Avui he sortit al migdia, quan el sol era ben alt, perquè després de molts dies de pluja, de pedalar moll com un ànec, em venia de gust fer-ho sota un sol de justícia: m'agrada més fer esport amb una bona calor que no pas amb fred i pluja. Per sort, abans de marxar, he rebut a través del facebook un missatge que m'ha insuflat optimisme, i només pujar a la bicicleta ja he sabut que tindria un bon dia. Al final, gairebé deu minuts menys que la darrera vegada per a una sortida de 60 quilòmetres, i a estones amb el vent en contra. És clar que pedalar content dóna més bon resultat que no pas fer-ho capficat i amb cabòries.
Un cop a casa, malgrat que tenia el temps molt just, m'he entretingut a preparar aquest mos, ideal com a entrant ràpid i refrescant, tot i que avui, per l'hora que era, ha estat plat únic. Fa dies que el tenia al cap, i a la cuina, com a l'esport, les coses surten més bé si estàs bé. Les fotos, però, sense la càmera habitual, per més content que estiguis, costa que surtin igual...
Abans de marxar, havia deixat preparada la vinagreta de verdures: ceba tendra, cogombre, pebrot verd i pebrot vermell, tot tallat a dauets petits, el que tradicionalment s'anomena 'brunoise', i posat a marinar amb oli d'oliva, vinagre de vi blanc, sal i pebre.
La ventresca de tonyina l'he tallat a daus regulars, i l'he posat a marinar amb una barreja de salsa de soja, oli de girasol i gingebre en pols, una mitja hora; l'estona de dutxar-me i afaitar-me. A l'hora de preparar el plat, s'eixuguen lleugerament els daus de tonyina i es marquen en una paella només pels costats, que quedi el centre cruet, i es deixen temperar. A sobre, s'hi posa una culleradeta de la verdura picada i, al capdamunt, olives negres d'Aragó també ben picades.
He estrenat un plat de fusta per servir aperitius que vaig comprar dies enrere, i m'he menjat els daus de tonyina amb els bastonets xinesos, l'estri més apropiat per menjar aquest mosset de fusió.

10 comentaris:

  1. Mi piace da trovare, ha sempre buone ricette! Buona settimana, Martha.
    Le mie ricette ogni giorno.

    ResponElimina
  2. Quina xulada!! M'encanta aquest aperitiu i el recipient és una monada!
    Una abraçada
    Sandra

    ResponElimina
  3. Jo en necessitaria uns quants d'aquests..
    Una delícia. I el plat és molt maco! Una abraçada

    ResponElimina
  4. Hi ha esports com l'escalada on l'estat mental és determinant! I en general a tot arreu, a la cuina també, és clar ;)
    Amb tonyina de la sorra ha de ser un aperitiu de restaurant de 3 estrelles, la millor recompensa per haver rebaixat aquests 10 minuts, je je je...

    ResponElimina
  5. Aquests mos sempre venen de gust, encara que com a plat únic en deuries menjar més d’un. El plat i els palets mol adequats per el mos
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. un bon petit bocado ideal para saborearlo con una copa de cava ahora mismo
    miquel

    ResponElimina
  7. Mente sana in corpore sano!
    Aquestes ventresques tenen una pinta exquisida, tot i que la tonyina crua no és el meu fort...

    Petons!
    Anna

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte