careta amb samfaina i botifarra negra

Un plat dels que m'agraden, ja ho sabeu: els menuts, especialment les parts gelatinoses del porc, m'encanten, sols i barrejats amb tota mena de llegums, verdures...
En vaig fer un plat senzill per la campanya del Gran recapte d'aliments del 2011, llenties amb morro i orella, i n'he fet d'altres una mica més elaborats com aquest que us recomano vivament: morro i orella amb pesto vermell. Podeu trobar al blog receptes senzilles com una careta simplement amanida tot just sortir del foc (aquí) o una altra amanida tèbia de peu i morro amb verdures i crema de balsàmic, i receptes tradicionals com aquesta cassola de morro i orella amb cigrons.
En fi, amb aquests antecedents, no és estrany que a vegades recaigui, i la setmana passada em vaig fer (utilitzo la primera persona perquè me la vaig menjar tota jo, ni abans ni ara he tingut gaire seguidors a casa per aquests temes) aquesta cassola. No té gaire secret, i dóna molt de joc: es pot menjar un dia sola, un altre dia amb arròs blanc, un altre amb unes mongetes...
El morro normalment l'escaldo, canvio l'aigua i el torno a posar a bullir amb una ceba amb un parell de claus clavats, una pastanaga, un parell de fulles de llorer, sal i uns grans de pebre.
Un cop cuit, ens en mengem una mica acabat de sortir de l'olla, amanit amb una mica de sal gruixuda, pebre mòlt, oli i vinagre. El que quedi, un cop fred, el tallem a daus grossos i el reservem.
En una cassola ampla amb oli hi posem, en aquest ordre, ceba, pebre vermell, pebre verd, albergínia i carbassó, tot tallat a daus regulars grossets; al cap de 15 o 20 minuts hi afegim un parell de grans d'all ben picats i un parell de tomàquets ratllats, amanim amb sal i una mica de sucre (per l'acidesa del tomàquet) i deixem coure, tapat i amb foc baix, vint minuts més. Serà l'hora d'afegir-hi la carn tallada i deixar coure tot junt cinc o deu minuts més. En el darrer minut hi afegim la botifarra negra a talls gruixuts.
Com sempre, aquests plats són més bons l'endemà que no pas acabats de fer, i van molt bé per a la carmanyola, perquè no hi ha ossos ni cal tallar res, i un dia amb arròs, un altre amb mongetes, tenim uns plats ben complerts.