Tenia altres entrades preparades (us en dec una altra d'arròs de reciclatge, ja ho sé) i no tenia previst publicar aquesta, però mira, ja sabeu que això va com va i que no sempre faig el que dic o allò que semblaria lògic que fes. El cert és que aquest wok no és gaire diferent a un altre que vaig explicar fa unes quantes setmanes aquí, i en principi només vaig fer la foto per penjar-la a l'instagram o al facebook de cuinagenerosa, però com que el resultat ens va agradar molt, escric una petita entrada i us l'explico.
A més, és un plat força diferent als que presento aquí habitualment, no porta carn, ni peix, ni és un arròs, sinó que un dels principals ingredients, sinó el primer, és el tofu. A aquestes alçades tots sabeu que el tofu és suc de soia quallada, que té textura de formatge, que prové de la Xina i que el fan servir molt els vegetarians perquè aporta molta proteïna que, en el seu cas, no obtenen de la carn.
Però no és, no hauria de ser, un aliment només per a vegetarians, perquè té una textura molt agradable, ja que s'assembla a la d'un formatge fresc, i ben cuinat deixa de ser poc gustós i adquireix el sabor que li donem, en aquest cas de la verdura i la salsa Hoisin. Us deixo aquest enllaç per si en voleu saber més.
El cert és que el tofu és un aliment complert que ara trobem amb molta facilitat (fins i tot al Mercadona n'hi ha, i és ben bo!) i a molt bon preu. Fins i tot diria que a un preu ridícul, si el compreu en un supermercat d'alimentació oriental com els que abunden per exemple a la zona del Passeig de Sant Joan/Arc de Triomf de Barcelona. Val la pena anar-hi de tant en tant i proveir-se d'aliments exòtics, o no tant, com el tofu, o aquesta salsa Hoisin, que costa més de trobar, tot i que en la classificació de les salses del món ocupa un lloc d'honor.
La preparació del plat per a dues persones és molt senzilla: pelem i tallem una pastanaga a mitges rodanxes i la posem al wok amb oli, mentre anem tallant a daus i afegint en aquest ordre la resta de verdures al wok: una ceba mitjana, un terç de pebrot vermell, un pebrot verd, un terç d'una albergínia i un terç d'un carbassó. Ho saltem tot plegat, fins a obtenir el punt de cocció de les verdures que més ens agradi, salem lleugerament i hi afegim el tofu tallat també a daus. Donem unes quantes voltes al conjunt, només perquè s'escalfi el tofu, hi afegim una cullerada sopera de salsa Hoisin i un rajolí d'aigua, barregem bé i ja ho tenim a punt per servir. Ja veieu que més ràpid i fàcil és impossible.
Va ser el sopar d'ahir, i en lloc de la clàssica amanida, de primer vaig fer un guacamole, que ens agrada molt i feia dies que no en menjàvem, amb uns nachos que ens van aportar l'hidrat de carboni que faltava.
Si voleu fer un tofu una mica més luxós, aquí en teniu un amb gambes i salsa americana picant.
Ja us ho vaig dir pel face... un sopar molt sa!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Sí, i gustós! La salsa hoisin em té enamorada... bé, no només la salsa, he he he.
ResponEliminaMolt bon sopar, sí senyor! Aquesta salsa encara no l'he tastat. Jo acostumo a fer servir el tamari. Però ja m'hi fixaré quan vagi a la botiga...
ResponElimina