divendres, 2 de setembre del 2011

'antipasto' d'albergínies amb alfàbrega


De la cuina italiana, el que més coneixem tots és la pizza, el risotto i, sobretot, la pasta. No obstant això, és una cuina molt més rica i variada, però és clar que la pasta és la reina indiscutible, fins al punt que algunes de les coses que més m'agraden d'aquell país i que estudio tant com puc cada vegada que hi vaig, porten un nom que fa referència a la reina: els 'antipasti'; és a dir, els nostres entrants allà són allò que es menja abans de la pasta. I després vénen els segons, és clar, i les postres, perquè amb gana ja us asseguro que no s'hi queden pas!
Entre els 'antipasti' es pot trobar de tot, des d'uns senzills entremesos com els nostres, amb embotits i verdures, fins a elaboracions més sofisticades, com les delicioses flors de carbassó farcides de formatge. Però les verdures sempre hi tenen una presència destacada.
En el darrer viatge a Itàlia em vaig fixar sobretot en un 'antipasto' amb albergínies, ja sabeu que m'agraden molt, com vaig explicar aquí. Aquesta setmana he intentar reproduir el plat, a la meva manera, perquè no vaig pas portar la recepta, però han quedat força bones, i a més, amb el mateix sistema es pot fer una conserva. Us explico.
Les albergínies les vaig tallar en rodanxes no gaire gruixudes, i, com s'ha de fer sempre que és possible, les vaig salar, les vaig posar en un escorredor i les hi vaig deixar un parell d'hores, amb un pes a sobre, perquè deixessin anar l'aigua i un punt d'amargor. Mentrestant, vaig posar en un bol oli d'oliva verge i un parell de grans d'all picats, juntament amb unes quantes fulles d'alfàbrega, també tallades petites.
Un cop  'purgades', vaig eixugar les rodanxes d'albergínia, les vaig salar una mica i les vaig anar untant, amb un pinzell, amb l'oli de la preparació anterior, per coure-les després a la planxa. A la barreja d'oli, all i alfàbrega restant hi vaig afegir vinagre de mòdena, aproximadament una quarta part de la quantitat d'oli, i mentre anava fent capes d'albergínia en una safata, les anava regant amb aquesta preparació.
Ja només queda tapar la safata amb paper film i guardar la preparació unes hores a la nevera per tenir a punt uns bons entrants o un acompanyament per a un plat principal.
Si ens hi entretenim i fem prou quantitat d'albergínies,  podem posar les rodanxes cuites en un pot de vidre, senceres o tallades més petites, ben juntes, i cobrir-les amb oli, de manera que se'ns conservaran força dies a la nevera. I, és clar, l'alfàbrega es pot substituir per orenga, o per julivert, i si es vol, també es pot posar una mica de bitxo a l'oli de la maceració per donar-li un punt picant.

15 comentaris:

  1. Jo quan he anat a Itàlia sempre m'he quedat fascinada amb la quantitat d'antipasti que tenen... i aquestes albergínies han de ser tremendes!

    ResponElimina
  2. Ens pensem que a Itàlia tot és pasta i pizza i no!
    Aquestes albergínies han d'estar boníssimes!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  3. Hola Manel,

    Aquest és un gran plat. Jo el faig amb una variació que és posar les albergínies en escabetx (ceba, llorer, vinagre de cava, pebre..). Ho vaig treure del llibre de receptes de Harri's Bar, que vaig comprar allà.

    Si tinc sopar "de gent" a l'estiu, faig el "trio antipasto". Els altres dos són sardines amb escabeix (aprofito per fer escabeix en plan industrial) i salmó marinat... (els tres "robats" del llibre anterior).

    Tota unan festa... Salut!!

    ResponElimina
  4. Manel yo las alberginies las hago mucho a la plancha y probare esta manera tuya que seguro que me gustara
    fins dema
    miquel

    ResponElimina
  5. Ostres, com m'agrada la idea. Tinc moltes albergínies

    ResponElimina
  6. És molt vistosa la safata dauradeta, com si et treuen a taula una safata de medalles d'or olímpiques!! Nyam!! :D

    ResponElimina
  7. Aquests dies a Itàlia hem pogut gaidor d'uns antipasto sensacionals i aquestes albergínies ben segur que estarien a l'alçada!
    Però ens va quedar un dubte: a la carta hi havia antipasto, primer plat (bàsicament pasta i risotto), segon plat (carn i peix) i postres. Els italians demanen un plat de cada???? És que sincerament, jo amb un de sol ja quedava tipa!!!

    ResponElimina
  8. Holaaa ya estoy de regreso de mis vacaciones ..este antipasto buenooooo..pero la receta anterior ....me la quedo ...ideal bsssMARIMI

    ResponElimina
  9. Que bones son les albergínies.
    A mi m'agraden de totes maneres.
    Jo també les faig a la planxa, les marinaré com tu dius, segur que queden super bones.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. A casa sempre fem les albergínies fregides, m'apunto aquest antipasto perquè ha de quedar boníssim (i amb el que m'agrada l'alfàbrega...!).
    És ben veritat que encara n'hem d'aprendre molt, de la cuina italiana... Millor! Així els viatges són més divertits! :D

    Petons!

    ResponElimina
  11. els fogons, és una passada la varietat que n'hi ha a cada regió, oi?

    dolça, de tota manera, n'arriben a menjar molta, de pasta i de pizza, eh?

    ricard, una variant molt bona. l'albergínia la fregeixes abans de l'escabetx?

    miquel, a mi també m'agrada molt simplement a la planxa; d'aquesta manera, es guarda per uns quants dies.

    a peu coix, quina sort que tens!

    òscar, mira, no ho havia pensat, el dia que vinguis, et condecoraré!

    gemma, et faries creus del que arriben a menjar els italians. els dies de cada dia, però sobretot, en festes com els casaments, és una passada.

    garlutti, celebro verte por aquí y que te gusten las recetas. hasta pronto!

    isabel, etic d'acord, i per això avui en poso un altre plat, evolucionat d'aquest, espero que t'agradi.

    anna, a mi m'agraden més fetes a la planxa, no agafen tant d'oli. la veritat és que a itàlia no sé com les fan, però així han quedat prou bones.

    ResponElimina
  12. Perdona el retard en contestar...
    L'albergínia la faig a la brasa abans de l'escabetx.

    En ocasions també l'he fet a la planxa.

    Tal com crec que ja vaig comentar un dia, tinc una BBQ Weber a gas que resolt aquestes coses. Pel cas concret de la carn "li manca" el gustet de fum de la BBQ tradicional... però per verdures i peix, com menys altero el gust natural millor...

    Salut!

    ResponElimina
  13. La recepta s'assembla a la de l'albergínia estil Ottolenghi; jo la tinc en format carbassó a Catacuina, però també l'he fet amb albergínia i és gloriosa! Albergínia forever :-)

    ResponElimina
  14. ricard, moltes gràcies, provaré a fer l'escabetx a veure què tal surt.

    surfzone, prenc bona nota d'aquesta preparació a l'estil Ottolenghi, me l'he llegit i té una pinta deliciosa!

    ResponElimina
  15. aaaaatencióo!!
    segona remesa d'albergínies preparades per crupir!! les de3ixo a la nevera ofegades sensualment d'oli amb all i juli-verd (es veu q l'alfàbrega escasseja).
    q en farem del oli restant?? ehh??


    Àfrikaa

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte