dissabte, 17 de novembre del 2012

galtes rostides amb ceba caramel·litzada, vi ranci i herbes

Amb el nou horari a la feina, tinc algunes dificultats per cuinar i fotografiar com cal els plats i el bloc se'n ressent. Com que a migdia no sóc a casa, com passava fins fa poc, allò que cuino per sopar es queda sense testimoni gràfic perquè no disposo d'un bon equip d'il·luminació artificial, però de tant en tant em llevo amb ganes i cuino al matí, abans de marxar a treballar. Com dimecres, que havia comprat unes galtes i tenia ganes de cuinar-les d'una manera un xic diferent de com les faig habitualment. Permeteu-me que us ho expliqui.
Les galtes eren de porc, com les que he cuinat rostides aquí, o amb arròs aquí i aquí, però també n'hi ha de vedella, com les que vaig cuinar així, que costen més de trobar però són encara més bones.
Normalment, quan rosteixo carns hi poso cebes mitjanes o petites senceres perquè es cuinin mentre es va fent la carn i al mateix temps aportin sabor al guisat, i m'agrada molt menjar-me-les. Com que m'agrada molt al ceba caramel·litzada, vaig decidir aquesta vegada donar més protagonisme a la ceba i rostir les galtes amb la ceba tallada a la juliana perquè es confités amb el suc de la carn, el licor i les herbes.
Primer de tot, vaig marcar les galtes senceres, amb l'os, en una cassola amb oli, i quan van ser rosses per fora, hi vaig afegir uns quants grans d'all i la ceba tallada, vaig esperar fins que va estar rosseta i hi vaig tirar un bon raig de vi ranci i les herbes (farigola, romaní i llorer). Vaig salpebrar el conjunt, i quan es va evaporar l'alcohol, vaig tapar la cassola i vaig deixar que s'anés fent el rostit poc a poc, afegint-hi una mica d'aigua de tant en tant quan veia que quedava sec.
També hi vaig posar unes quantes patatetes, per arrodonir el plat, tot i que aquesta mena de guisats m'agraden més acompanyats amb un bon puré de patata casolà.
Quan les galtes van estar fetes, poc més d'una hora més tard, les vaig treure, les vaig deixar refredar una mica mentre la ceba s'acabava de caramel·litzar, i les vaig desossar, de manera que de cada peça en van sortir dos talls com els de la foto, un, la part externa, de carn més saborosa i consistent; l'altre, més melós. Vaig treure els alls i les herbes i vaig tornar la carn a la cassola, perquè s'escalfés una mica abans de  servir.
Com tots els rostits, aguanta perfectament per l'endemà o uns dies després.

18 comentaris:

  1. Una bona manera de fer galtes Manel,
    És una menja que m'encanta en quasevol de les seves variants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja recordo que t'agraden... és una carn excel·lent, tant la de por com la de vedella, oi?

      Elimina
  2. No he cuinat mai galtes. Sempre em criden l'atenció, però no m'he decidit encara a cuinar-les. Aquesta me l'apunto!
    Salut!
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs t'ho recomano, olga, són molt bones, les de porc i, encara més, les de vedella.

      Elimina
  3. Manel las galtas en casa nos encantan y esta manera que nos enseñas esta muy buena y con cebolla caramelizada no la he probado,me apunto la idea
    bon diumenge

    ResponElimina
    Respostes
    1. són molt bones, oi? i les de vedella, encara més, tan meloses...

      Elimina
  4. Tot i que "vagis de cul" tens unes receptes magnífiques. Quina bona pinta que tenen aquestes galtes. Nyaam! :)

    ResponElimina
  5. Cada vegada m'agraden més les galtes, això que un any enrera no les havia tastades.
    A la carnisseria on vaig me les filetegen... i encara m'agraden més.
    Aquesta recepta és bonissima, segur.
    I no et queixis de les fotos, ni amb mala llum aconsegueixes que et surtin malament ;-)
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. fins fa un any no les havies tastat? ostres, gairebé em costa de creure...
      les fotos, aquest cop, estan fetes a mig matí amb bona llum :-)

      Elimina
  6. Que ricas!!! Me encantan las galtas y esta receta es muy buena, yo no lo había probado así, y con la pinta que tiene pronto las hago.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. veo que somos muchos los que apreciamos las carrilleras, me alegro. gracias por la visita!

      Elimina
  7. Les galtes rostides em pirren!!! i cuinades així se'm fa la boca aiguaaa

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehe m'ha fet gràcia, aquesta expressió, feia temps que no la sentia i és molt gràfica! celebro que t'hagi agradat.

      Elimina
  8. mmmm galtes rostides!!! No n'he fet mai! Però hi havia una temporada que sempre m'ho demanava al restaurant!!! Estan delicioses!! Potser podria provar de fer-les a casa??? A veure si m'hi poso! Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. no n'has fet mai? i tant que podries fer-les a casa, les de porc les trobes a tot arreu, i de vedella si en demanes a la carnisseria també te'n portaran. ja em diràs!

      Elimina
  9. Com ens agradan a casa les galtes, aquestes tenen un aspecte boníssim.

    ResponElimina
  10. A casa també agraden molt les galtes. A mi m'agrada especialment la cara de dintre, molt més tendra i suculenta, i vetada, per què no dir-ho!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte