escudella barrejada

La meva companya no és gaire de menjar carn, i lògicament jo ara també en menjo poca, però a vegades la trobo a faltar, sobretot la de porc: tinc una edat i vinc d'un poble que pertany a un país on durant molts anys la carn de porc i els seus derivats han estat omnipresents en la dieta de les persones, i em temo que per a molts encara és així.

Castellterçol és un poble de reconeguda fama pels seus embotits, i jo no m'amago pas que m'agraden, com m'agraden els menuts en general, i els del porc especialment. La meva mare ho sap, que en menjo poc, per una qüestió domèstica que ja he esmentat abans, i també perquè sé, ho he sabut sempre, que una dieta equilibrada ha de ser baixa en proteïna i greixos animals i que els cops que s'hauria menjar carn o embotits a la setmana es poden comptar amb els dits d'una mà.

Per això, la mare, amb la saviesa i l'instint que tenen les mares, quan hi vaig a dinar moltes vegades em fa galtes a la xurrasquera o botifarres amb bolets, o em regala una botifarra negra, que sap que no en compro mai i m'encanta. L'altre dia havia comprat morro i orella de porc, i costelles, i me'n va donar la meitat, i una botifarra negra, i quan vaig arribar a casa vaig pensar que ho podria fer servir per fer una escudella tradicional que a l'hora de la veritat es va convertir en una escudella barrejada.

No crec que m'equivoqui si dic que mai no havia fet escudella barrejada. M'agrada molt, l'escudella, i primer la mare, després a casa, he tingut la sort que me'n fessin de molt bona i no haver-ne de cuinar jo gaire sovint. Però les vegades que n'he fet ha estat sempre l'escudella tradicional, amb la seva pasta, d'una banda, i la verdura, el gra i la carn d'olla, de l'altra. A casa no tenen costum de fer escudella barrejada, i jo no he heretat aquest costum inexistent.

A l'hora de plantejar-me com preparar aquesta escudella per a mi diferent, podia haver consultat altres blogs, però vaig preferir deixar-me guiar per l'instint i improvisar, amb un resultat que no em va pas desagradar gens, al contrari, la vaig fer per a mi i lògicament va sortir al meu gust.

Vaig posar a bullir l'orella, el morro, la costella i un parell de trossos de pernil en dos litres d'aigua, amb dues pastanagues, una branqueta d'api, mig porro i una ceba petita. Ho vaig tenir al foc durant més de dues hores, i hi vaig afegir una patata grossa i un bon grapat de cigrons cuits, a més de la sal corresponent. Amb mitja hora més va estar el brou a punt.

En vaig colar una part i el vaig posar a coure en un casso més petit, amb un grapadet d'arròs, deu minuts; passat aquest temps, hi vaig afegir uns fideus, cinc minuts, i després un grapat d'espinacs frescos i unes quantes rodanxes de botifarra negra, que ja és cuita i només s'ha d'escalfar. Amb dos minuts més vaig tenir l'escudella a punt.

Per presentar el plat, hi vaig posar el brou amb la pasta, la botifarra i els espinacs, uns quants cigrons, patata tallada a daus, pastanaga a rodanxes, un tros d'orella, una mica de morro i de costella i un tros de pernil.

No sé si és una escudella canònica, però estava molt bona.