arròs amb minipebrots, alls tendres i salsa romesco

el principal aliment del món (66)

Hi ha dues maneres de preparar un arròs, cuinant-lo en un recipient juntament amb altres ingredients amb l'ajut d'un greix (arròs a la cassola, a la paella, etc.) o bullint el gra amb aigua amb sal o brou i després barrejant-lo amb les salses o ingredients que triem, ja sigui saltant-ho tot plegat en una paella, o ajuntant-ho tot fora del foc.
Normalment, en aquesta secció del blog dedicada al principal aliment del món preparo arrossos del primer tipus, com el risotto de carbassa i pastanaga amb espècies orientals que vaig publicar la setmana passada. Però, de tant en tant, també m'agrada fer plats més ràpids, bullint l'arròs i saltant-lo després amb els ingredients que li donaran gust. Aquest és el cas d'aquest arrosset amb minipebrots, alls tendres i salsa romesco que va anar a parar al tàper que em vaig endur dilluns a la feina.
D'una banda es bull l'arròs, això està clar, amb la sal corresponent, deixant-lo al punt i evitant que es passi, perquè encara tindrà un parell de minuts més de cocció amb les verdures.
Mentre bull l'arròs, en una paella amb oli saltem ceba tallada en daus grossets i els minipebrots: suposo que n'haureu vist a les fruiteries, ara n'hi ha sovint, són uns pebrots petits de tres colors, vermell, carbassa i groc, i sovint en compro perquè, a part de bons, trobo que fan bonic al plat amb els seus colors vius.
Al cap d'uns minuts, afegim alls tendres tallats també a trossos d'un parell de centímetres, salem i saltem un parell de minuts més, aleshores hi afegim l'arròs escorregut, saltem bé perquè es barregin els ingredients i abans de treure del foc hi afegim una cullerada de salsa romesco, o més, si ens agrada que en tingui molt gust.
Ara que és l'època de les calçotades, podem aprofitar salsa que ens hagi quedat dels calçots. Ja sé que algú em dirà heretge i es posarà les mans al cap per la comparació, però trobo que el romesco (aquí trobareu la recepta del Camp de Tarragona), el xató i la salsa de calçots, amb les seves lògiques especificitats, són salses cosines, si és que no són germanes, que es poden intercanviar perfectament, almenys en un plat com aquest. I segurament molta gent  tampoc trobaria la diferència si per sucar els calçots li posessin salsa romesco.
En fi, a banda de la digressió salsera, queda un arròs bo i sa, que costa poc de fer i, a més, té un color ben atractiu gràcies als minipebrots.