envinagrats

A Alemanya, com a molts països del nord i l'est d'Europa, es tornen bojos amb els cogomes agredolços, conservats en vinagre i sucre, els populars gurkentopf: se'ls mengen directament del pot, sobretot per esmorzar, o els posen en els entrepans o per acompanyar les seves populars salsitxes.
Aquí no tenim aquesta fal·lera, però els envinagrats tenen una llarga tradició i una gran presència encara als nostres menjadors: són molt importants en algunes receptes clàssiques com la salsa tàrtara, i no falten mai al rebost dels grans cuiners no només per fer amanides, sinó per cuinar tota mena de plats de carn o peix. Tot i que associem més els envinagrats amb l'hora del vermut, sobretot si parlem en un sentit més ampli com en castellà d'encurtidos o variantes, ja que aleshores hi hauríem d'incloure també les insubstituïbles olives.
Alls, cebetes, cogombres, coliflor i bitxos verds potser són els vegetals que trobem amb més freqüència a les prestatgeries a l'apartat d'envinagrats, però la majoria de verdures i hortalisses admeten aquest mètode de conservació que permet allargar la vida dels aliments; i no només hortalisses i verdures, també hi podem conservar bolets, com per exemple rovellons de botó.
Tot això i unes quantes coses més, juntament amb 7 receptes amb envinagrats, ho explico en el darrer article que he publicat a Gastronosfera. Si us agrada, ja sabeu, clic. Gràcies!