dilluns, 17 d’agost del 2009

poble nou (1)

La meva empresa (bé, la meva no, la que em dóna feina) s'ha traslladat al Poble Nou. No ho diuen així, diuen que hem anat al districte tecnològic del 22@, on s'està construint un 'clúster de la informació', que no sé ben bé què és però sona molt important.
A mi m'ha servit, però, per conèixer un barri de Barcelona que pràcticament desconeixia. Fns ara, amb prou feina coneixia L'Aliança del Poble Nou, perquè en la meva etapa de periodista polític, sovint hi feien actes electorals, però aquest mes d'agost he començat a fer passejades que m'han permès intuir la complexitat d'aquest barri històric de la ciutat.
Nosaltres estem a quatre passes de la Diagonal i de la plaça i el centre comercial de les Glòries, la torre Agbar i els moderns edificis que es construeixen al voltant. Tot plegat, dic, a quatre passes caminant cap a l'oest, perquè caminant cap al nord, la realitat encara és ben bé tota una altra. A dues cantonades tenim la rambla del Poble Nou i, al seu voltant, la zona residencial del barri, la vella i la nova que poc a poc va ocupant solars d'antigues indústries. Una zona plena de vida que contrasta amb els carrers dels edificis alts i moderns, sense botigues ni comerços, encara amb pocs bars, i gairebé desert en aquesta època de vacances i tot l'any quan tanquen les oficines.
Caminant cap a l'est, el panorama empitjora: s'alternen solars buits, ocupats antigament per tallers, fàbriques i magatzems, amb solars que encara sostenen les antigues naus industrials, entremig de les quals, sorgeix de tant en tant un bloc de pisos: en algunes illes, les naus han estat enderrocades i només queden els antics habitatges amb les parets mitgeres nues, esperant nova companyia.
I grues, moltes grues i maquinària de construcció que poc a poc va omplint els solars buit amb edificis nous, generalment alts, amb molt de vidre i cap ni un balcó. Edificis tots diferents, però iguals: una entrada a l'aparcament subterrani, una altra entrada amb vigilant, arc de seguretat i torn d'accés. I algun hotel del qual surten turistes despistats que no acaben d'entendre ben bé on han anat a parar, perquè surten i al voltant no tenen res, no hi ha trama de ciutat, han de marxar cap al mar o anar a buscar el metro per fugir a altres zones més turístiques de la ciutat.
Diumenge, l'últim dia que vaig treballar abans de començar les vacances, me'n vaig endur la càmera per fotografiar aquest barri que està sorgint de les cendres de l'antic Poble Nou. Ara no serà un poble, ara serà un districte tecnològic, el 22@, una ciutat del futur que, almenys formalment, ha mantingut alguns aspectes del seu passat en les noves construccions. El que no sé és què passarà amb aquests antics blocs d'habitatges, ara solitaris, quan al seu costat s'hi hagin instal·lat els més moderns i intel·ligents edificis de Barcelona. I què serà del sense sostre que, un carrer més avall d'on treballo, ocupa dues voreres amb els seus carrets, el seu matalàs i la seva cadira, perquè quan toca el sol en una banda, es pot posar a l'altra i així no passar calor.

Si em vaga, publicaré aquí, encara que potser un bloc de cuina no sigui el lloc més escaient però és l'únic de què disposo, algunes de les fotografies que vaig fer ahir, i les que pugui fer al setembre, agrupades sota tres etiquetes: "un balcó, sisplau", "en construcció" i "entre el vell i el nou".

un balcó, sisplau

Els nous edificis del barri, de Glòries/Diagonal en avall, són tots diferents però tenen moltes coses en comú: són alts i estan recoberts d'acer i vidre, com el gran tòtem de la zona, la torre Agbar, i, sobretot, no tenen balcons. Són plans, o, com a molt, estan recoberts amb diverses estructures de vidre o plàstic, però els seus ocupants no poden (no podem) treure el cap per la finestra o sortir a prendre el sol ni la fresca. Són (som) presoners i alguns tenen les finestres una mica obertes, com si cridessin demanant una sortida, una mica d'aire, com peixos fora de l'aigua boquejant.











Altres, menys afortunats encara, no poden ni intentar-ho, empresonats com estan per panells plàstics o directament embolicats amb una mitja gegantina o un immens sedàs, com si l'arquitecte hagués volgut protegir la seva obra tant dels que hi vulguin entrar com dels qui en vulguin sortir.


entre el vell i el nou


Algunes de les noves construccions han aprofitat, totalment o en part, els vells magatzems i naus industrials, que exhibeixen els seus càlids i humils maons restaurants en contrast amb els freds materials dels estirats gratacels.


14 comentaris:

  1. Manel, m'ha agradat molt llegir aquest post diferent i on descobreixes un nou barri per motius de feina, i que també és desconegut per mi.
    Que gaudeixis de les vacances! :)
    Petons!

    ResponElimina
  2. Sí, sí, molt intel·ligents els edificis però aquí fot un fred... brrrbrrr!

    ResponElimina
  3. Les fotografies són una passada. Això de descobrir llocs nous és molt bona terapia, també descobriràs nous espais de restauració, segur. Tothom en parla d'aquest districte, jo no el conec. Serà que haurem de fer turisme una altra cop per Barcelona. Encara que tu, ens has fet de molt bon guia. Salut!!!!!

    ResponElimina
  4. Manel,
    M'ha agradat molt aquest post. El nou Poble Nou, jo tampoc el conec massa bé, però tu el descrius molt bé. Malgrat tot, a mi l'arquitectura moderna m'agrada molt i en aquesta part del barri es poden trobar mostres molt interessants d'aquest tipus d'edificacions.

    ResponElimina
  5. Doncs a mi les construccions de vidre i acer no m'agraden, i encara menys si no tenen obertures a l'exterior, per on puguis treure el cap i alguna cosa més.
    Sí estic d'acord, en canvi, amb les construccions que integren part o totalment edificacions antigues, representatives d'una època i que sabria greu que desapareguessin per sempre.
    És clar que això de la moda i l'estètica és tan personal...

    ResponElimina
  6. Que tal Manel? estas fet tot un cronista...

    ResponElimina
  7. Les fotografies espectaculars... en saps molt!!!. Jo conec be el barri ja que la Universitat on colaboro hi té seu... i també per visites a alguna empresa ubicada allà...

    ResponElimina
  8. Manel, es el teu blog i pots publicar tot lo que vulguis. M'han agradat molt les fotos. Per cert, que ara estem molt a prop feina amb feina..je

    Núria

    ResponElimina
  9. gràcies, mercè, suposo que tu quan tornes a catalunya en deus descobrir molt sovint, de barris o pobles que han experimentat un gran canvi i segur que t'emportes més d'una sorpresa.

    candi, tens tota la raó, quan torni al setembre em portaré una jaqueta per estar a la redacció.

    olles, moltes gràcies. la veritat és que en una ciutat com barcelona es pot fer turisme de moltes maneres, i si t'agrada l'arquitectura, aquest barri, com diu en josep, ofereix moltes possibilitats de veure coses noves.

    josep, si t'agrada l'arquitectura moderna aquí n'hi ha bons exemples, a mi m'agrada molt un edifici que tenim just al davant i que acull la fundació vila-casas. si vols, al setembre, podem quedar per descobrir-lo una mica, i de pas em fas unes classes de fotografia.

    margarida, m'alegra que coincidim. per una oficina, encara, però sobretot per viure no hi ha cap invent millor que el balcó, la terrassa o el terrat, per sortir a respirar i a prendra el sol o la fresca, i si s'escau, fer una mica de vida social amb el veïnat.

    dolorss, com han anat les vacances? ja veus, els que no podem marxar bé ens hem d'entretenir d'alguna manera...

    moltes gràcies, ricard. si col·labores amb la universitat, qualsevol dia ens trobarem pel carrer, perquè estic al costat, al mateix carrer roc boronat, just davant la facultat de comunicació.

    núria, a quin carrer treballes? si no és molt lluny, sempre surto una estona a mitja tarda per estirar les cames quan porto hores davant l'ordinador i en podria apropar.

    ResponElimina
  10. Manel, t'he enviat un correu i t'explico on treballo.


    Núria
    Que tinguis bon dia!!

    ResponElimina
  11. Poblenou és uns dels barris de Barcelona que més m'agrada. Quan vam venir a Barcelona vam intentar per totes de trobar un pis aquí. Però era impossible, tots eren massa cars! I vam tenir quasi l'oportunitat de quedar-mos per un pis, però havia moltíssima gent interessada amb ell, i al final tampoc va poder ser. No vam tenir sort, i això que era un barri amb un encant pel qual ens moviem molt. Al final vam acabar a Sants, i sempre ens va quedar l'espineta de no haver pogut viure allí. Sempre ho diem, que si algun dia tornem a Barcelona intentariem viure allí. Això sí, a un edifici ben bonic. A mi estos de tant de vidre m'agraden moltíssim, així que si algú vol fer una donació... jajaja

    ResponElimina
  12. Manel,
    Abans de res unes bones vacances!
    Començar en un lloc nou dona energia positiva, encara que la feina sigui la de semprei els companys també, els canvis sempre són bons.
    Les fotos són molt maques fan venir ganes de passejar pel lloc i descobrir-lo!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  13. bajoqueta, si t'agraden els edificis amb molt de vidre, i a prop de l'encant de l'antic barri, aquest és el teu lloc, no ho dubtis.

    dolça, gràcies pel bon desig. tens raó que encara que facis la mateixa feina i amb la mateixa gent, un lloc nou dóna un plus difícil de definir però que fa que les coses semblin millors i més senzilles.

    ResponElimina
  14. Manel, jo treballo al carrer Tànger (tot i que en breu ens mudem al c/Alava, al costat), i cada dia veig créixer els edificis. A mi em fa certa pena, perquè quan vaig arribar a l'empresa encara es notava un cert passat industrial i de barri que ara em sembla molt desdibuixat. Per cert, si m'animo a veure si et faig una guia dels llocs (pocs) on es pot menjar mitjanament bé per la zona.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte