poble nou (1)

La meva empresa (bé, la meva no, la que em dóna feina) s'ha traslladat al Poble Nou. No ho diuen així, diuen que hem anat al districte tecnològic del 22@, on s'està construint un 'clúster de la informació', que no sé ben bé què és però sona molt important.
A mi m'ha servit, però, per conèixer un barri de Barcelona que pràcticament desconeixia. Fns ara, amb prou feina coneixia L'Aliança del Poble Nou, perquè en la meva etapa de periodista polític, sovint hi feien actes electorals, però aquest mes d'agost he començat a fer passejades que m'han permès intuir la complexitat d'aquest barri històric de la ciutat.
Nosaltres estem a quatre passes de la Diagonal i de la plaça i el centre comercial de les Glòries, la torre Agbar i els moderns edificis que es construeixen al voltant. Tot plegat, dic, a quatre passes caminant cap a l'oest, perquè caminant cap al nord, la realitat encara és ben bé tota una altra. A dues cantonades tenim la rambla del Poble Nou i, al seu voltant, la zona residencial del barri, la vella i la nova que poc a poc va ocupant solars d'antigues indústries. Una zona plena de vida que contrasta amb els carrers dels edificis alts i moderns, sense botigues ni comerços, encara amb pocs bars, i gairebé desert en aquesta època de vacances i tot l'any quan tanquen les oficines.
Caminant cap a l'est, el panorama empitjora: s'alternen solars buits, ocupats antigament per tallers, fàbriques i magatzems, amb solars que encara sostenen les antigues naus industrials, entremig de les quals, sorgeix de tant en tant un bloc de pisos: en algunes illes, les naus han estat enderrocades i només queden els antics habitatges amb les parets mitgeres nues, esperant nova companyia.
I grues, moltes grues i maquinària de construcció que poc a poc va omplint els solars buit amb edificis nous, generalment alts, amb molt de vidre i cap ni un balcó. Edificis tots diferents, però iguals: una entrada a l'aparcament subterrani, una altra entrada amb vigilant, arc de seguretat i torn d'accés. I algun hotel del qual surten turistes despistats que no acaben d'entendre ben bé on han anat a parar, perquè surten i al voltant no tenen res, no hi ha trama de ciutat, han de marxar cap al mar o anar a buscar el metro per fugir a altres zones més turístiques de la ciutat.
Diumenge, l'últim dia que vaig treballar abans de començar les vacances, me'n vaig endur la càmera per fotografiar aquest barri que està sorgint de les cendres de l'antic Poble Nou. Ara no serà un poble, ara serà un districte tecnològic, el 22@, una ciutat del futur que, almenys formalment, ha mantingut alguns aspectes del seu passat en les noves construccions. El que no sé és què passarà amb aquests antics blocs d'habitatges, ara solitaris, quan al seu costat s'hi hagin instal·lat els més moderns i intel·ligents edificis de Barcelona. I què serà del sense sostre que, un carrer més avall d'on treballo, ocupa dues voreres amb els seus carrets, el seu matalàs i la seva cadira, perquè quan toca el sol en una banda, es pot posar a l'altra i així no passar calor.

Si em vaga, publicaré aquí, encara que potser un bloc de cuina no sigui el lloc més escaient però és l'únic de què disposo, algunes de les fotografies que vaig fer ahir, i les que pugui fer al setembre, agrupades sota tres etiquetes: "un balcó, sisplau", "en construcció" i "entre el vell i el nou".

un balcó, sisplau

Els nous edificis del barri, de Glòries/Diagonal en avall, són tots diferents però tenen moltes coses en comú: són alts i estan recoberts d'acer i vidre, com el gran tòtem de la zona, la torre Agbar, i, sobretot, no tenen balcons. Són plans, o, com a molt, estan recoberts amb diverses estructures de vidre o plàstic, però els seus ocupants no poden (no podem) treure el cap per la finestra o sortir a prendre el sol ni la fresca. Són (som) presoners i alguns tenen les finestres una mica obertes, com si cridessin demanant una sortida, una mica d'aire, com peixos fora de l'aigua boquejant.











Altres, menys afortunats encara, no poden ni intentar-ho, empresonats com estan per panells plàstics o directament embolicats amb una mitja gegantina o un immens sedàs, com si l'arquitecte hagués volgut protegir la seva obra tant dels que hi vulguin entrar com dels qui en vulguin sortir.


entre el vell i el nou

Algunes de les noves construccions han aprofitat, totalment o en part, els vells magatzems i naus industrials, que exhibeixen els seus càlids i humils maons restaurants en contrast amb els freds materials dels estirats gratacels.