teulades i teules

Sempre m'han atret les teulades, les teulades i les teules; de petits ens hi enfilàvem, abans en un poble això era possible. Més tard, mentre estudiava, treballava en una empresa que, entre d'altres coses, instal·lava antenes de televisió; ara no podria ni posar-hi un peu sense que em rodés tot.
A casa els meus pares és un segon pis, però els darrers 22 anys he viscut a peu de carrer i havia perdut la perspectiva de les teulades. Ara tinc la possibilitat d'anar a viure en un àtic situat al lloc més alt del poble, i aquests dies, visitant la que podria ser la meva nova llar, he redescobert l'encant de les teulades. Les construïdes fa poc, com la de l'ajuntament, amb les seves teules de color més vermellós i disseny modern, no m'agraden gaire, estan totes senceres, encara no s'han mogut de lloc i no tenen rastre de verdet com les antigues.
Però també veig teulades amb molta més història, com la que va resguardar de la pluja l'Enric Prat de la Riba igual que avui la teulada del davant de l'àtic protegeix un colom de la pluja d'una tarda d'agost.La majoria són teulades antigues castigades per la pluja i el vent, el sol, la neu i el gel; algunes de les seves canals van perdre fa temps la línia recta, tenen teules escantellades i d'altres, com esquitxos, delaten reparacions més o menys acurades, però en general amb els anys han guanyat en color i en presència, i en les cases senyorials de la plaça major tenen extensions notables, com camps ondulats llaurats fa anys amb solcs irregulars.
La teulada que rodeja l'àtic és força recent, tres o quatre anys només, i està feta amb les teules clàssiques del país, però fa poc que van sortir de la bòbila, són noves i ben alineades,
formen línies rectes i perspectives de les que m'agrada fotografiar, que contrasten vivament amb les seves veïnes, que li mostren com serà d'aquí a uns anys.