dijous, 6 de maig del 2010

fideus a la cassola de plat únic

Viure sol, pel que fa a la feina a la cuina, té molts 'avantatges' respecte a viure amb una família de tres o quatre membres, perquè difícilment t'has de trencar les banyes per acontentar tothom amb els tres àpats que com a mínim estem acostumats a fer. Quan cuines només per a tu, si et ve de gust i tens temps, t'hi recrees; sinó, passes amb qualsevol cosa, i fas via perquè saps que qualsevol cosa que tinguis a la nevera t'agradarà (ho compres tu per a tu!), i si convé, amb un bon pa amb oli i una copa de vi pots fer un àpat de primera... que no podries pas donar als teus fills.
Ara bé, si tens un bloc de cuina, aquest aparent 'avantatge' es converteix en un inconvenient perquè difícilment el menjar que et fas per sortir del pas en el dia a dia pot 'colar' en un post, per més que alguna vegada ho intentis, i fins i tot ho aconsegueixis.
De tota manera, no cuines pas sempre per a tu sol, almenys en el meu cas, molts dies tinc els meus fills a dinar o a sopar; però no és el mateix, i tampoc no et treu de l'atzucac pel que fa al bloc. Vull dir que no els posaràs pas un plat nou que no has provat abans, perquè potser no tornaran, i com que vols que estiguin contents, acabes fent-los allò que més els agrada: als meus, pasta i similars.
Precisament, amb la cassola que em van regalar l'Aleix i la Lara aquest any pel meu sant, dilluns els vaig fer aquests fideus que en dic de plat únic perquè no requereixen més que una amanida senzilla per fer un àpat ben complert. Ja he explicat aquí els més tradicionals fideus amb costella, que potser són els que més faig, i també altres variants, alguna realment reeixida com aquests fideus a la cassola amb pollastre i rossinyols; els d'avui podríem dir que són un mix d'aquestes dues receptes, però enriquits, ja que porten molts 'entrebancs'.
Per a preparar-los, posem la cassola al foc amb oli i hi posem a rostir pollastre, costella , salsitxes, cansalada viada, tot salpebrat i tallat a trossos; quan són rossos, traiem els trossos de cansalada i de salsitxa, deixem la costella i el pollastre a la vora i comencem a fer el sofregit a la mateixa cassola amb ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tot ben picat, i si volem amb algun tros de pebrot més gros perquè es trobi després. Quan les verdures s'han estovat, hi afegim uns xampinyons trossejats, un gra d'all picat i tomàquet ratllat, abaixem el foc i deixem que es vagi fent una bona estona. Si el sofregit s'asseca, hi afegim una mica de líquid. Hi posem sal i una mica de sucre per evitar l'acidesa del tomàquet, i al gust, orenga i julivert, fins i tot una punta de farigola o de romaní. També és l'hora de posar-hi uns quants pèsols. A partir d'aquí podem fer dues coses per coure els fideus.

Si tenim brou de pollastre, el posem a escalfar i aleshores aboquem els fideus a la cassola i els remenem una estona perquè s'amarin del sofregit, hi afegim la salsitxa i la cansalada que havíem retirat, i els cobrim amb el brou calent.
Si no tenim brou, cobrim les carns amb aigua calenta i deixem que bulli deu minuts perquè es faci un bon suc a la mateixa cassola, hi aboquem els fideus i deixem que coguin el temps que marca el fabricant, o fins que estiguin al nostre gust. Hem de tastar el suc abans no se'l beguin els fideus per rectificar, si cal, el punt de sal. Pel que fa als fideus, a mi m'agraden gruixuts, del número quatre, o dels foradats que es venen per fer la fideuada.
En el darrer moment, hi poso per sobre una mica de botifarra negra tallada a trossos petits, que es desfan de seguida amb l'esclafor dels fideus.

17 comentaris:

  1. Un plat de primera!!! però com tu ben dius, a casa no el puc fer sovint, la meitat dels ingredients no els agraden! per a mi sola si que ho faria!!!
    Petonets

    ResponElimina
  2. a mi m'agraden els "plats únics", solen ser molt més elaborats a vegades que no pas alguns menús de primer i segon. I si, al damunt, són com aquest més divertits i tot. :)

    ResponElimina
  3. off tòpic: cada vegada que entro al blog et surt una pastilla de publicitat. És el teu comptador de miarroba, a mi em passava el mateix. Ara he canviat pel comptador de Histats i, a més de ser molt més detallat i potent, ja no em vincula publicitat indesitjada. Per cert que li pots posar a partir de quins números vols que compti i no perdre els acumulats que tens fins ara. :)

    ResponElimina
  4. Ufffff! Quins fideus!! Sensacionals!! Segur que van xalar d'allò més.

    I la cançoneta del Gossos i el Macaco també és un puntasso.

    :))

    ResponElimina
  5. Amb els fideus a casa xalem com uns desesperats, ara caldrà tastar la teva versió amb tants entrebancs.
    Els plats únics, ens xiflen, ja que solen ser menges contundents i saboroses.
    Nen, esperem una trucada teva!!!

    ResponElimina
  6. Jo també m'inclino pels plats únics, ideals per anar per feina i no haver d'anar rumiant què fas de segon plat :-)

    Per cert, jo també passaria amb una torrada amb bon oli i una copeta de vi, però no em deixen!

    ResponElimina
  7. Quina pinta aquests fideus a la cassola. Són el plat preferit, juntament amb l'arròs a la cassola, d'en Guillem, el meu fill petit. Amb aquests fideus segur que no es queixeria ('és un mal costum' que té, de queixar-se per tot). Encara que en el fons els fills estan contentíssims que els hi possin un plat a taula, Jejejeje, i sempre volen tornar). Encara que els meus no tornen, sempre hi són, i per molts anys!!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Entre cansalada, salsitxa, costella, pollastre i botifarra, aquests fideus són plat únic per tota una setmana, je je je....
    Segur que els teu fills la van disfrutar com es mereix i van deixar el plat ben net!

    ResponElimina
  9. Sens dubte, una recepta de fideus ben completa! L'apuntarem com a plat únic per a una família nombrosa! Han de ser boníssims!

    ResponElimina
  10. Uns fideus a la cassola deliciosos, i per cert un plat únic per no passar gens de gana, encara que sigui per “nanos” amb edat de créixer
    Petons

    ResponElimina
  11. Manel; Un plat únic ben complert, amb tots els ingredients que hi participen.
    Que vagi de gust Manel¡¡ :-D

    ResponElimina
  12. I tant que és plat únic, amb tants ingredients com porta!
    Encara que a mi m'agrada més l'arròs, t'asseguro que ja m'ho passaria bé amb un plat com aquest al davant!

    ResponElimina
  13. i com m'agrada aquest plat......

    bon cap de setmana

    ResponElimina
  14. Un plat únic, sí, però per repetir!

    ResponElimina
  15. Pat únic molt complet i abundant ... fantàstic per a poder repetir...
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  16. M'encanten els fideus a la cassola!!!!! I els teus amb tants entrebancs deu estar de vici!!! Aquesta setmana cauen que ara fa dies que no en faig! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  17. Un excel·lent plat únic. A casa això del plat únic amb dues fulles d'enciam passa molt sovint, gairebé tant com sopar dues llesques de pa sucat amb un bon oli i embotit!!!
    Ja veus, a casa teva, com a casa de tots, jejej

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte