dijous, 30 de juny del 2011

guatlles en dues coccions, amb rabassoles


Demà començo la primera part de les vacances d'estiu, però avui tenia coses a fer i m'he agafat festa, que encara tinc molts festius treballats per recuperar. Com procuro fer cada dijous, la meva idea era sortir a entrenar al matí, però el tenia ocupat i a migdia m'ha fet mandra sortir, a l'hora de màxima insolació, de manera que ho he deixat per les quatre, que ja no pica tan fort. 
Per això he fet un esmorzar potent a les dotze i m'he entretingut fent coses pendents, entre d'altres, decidir quina entrada posava avui al bloc. I al final, com em passa sovint, no n'he posat cap de les que tinc preparades perquè a darrera hora se m'ha acudit una nova recepta i, sense pensar-m'ho gaire, m'he llançat a la cuina abans de posar-me el culot i el mallot. He preparat les guatlles, les he fotografiat... i les he deixat a la cuina perquè ja era hora de sortir a pedalar. Em sembla que és la primera vegada que cuino un plat en aquestes condicions. Però no és pas la primera que en publico la recepta abans de menjar-me'l! Això sí, l'he tastat per assegurar-me que el resultat era bo, i allà s'ha quedat fins que tinguem ganes de sopar l'Aleix i jo.
Fa temps ja vaig publicar aquest arròs amb bolets i guatlles preparades com avui, en dues coccions, i m'havien quedat a dins les ganes de fer aquest rostit que us presento avui.
Primer de tot, he netejat les guatlles, separant els pits i els quarts de baix, i amb les ales i les carcanades he preparat un brou posant-les a rostir en un cassó amb una ceba tallada en quatre i una pastanaga. Quan tot plegat han estat enrossit, ho he cobert d'aigua, no massa, perquè volia un brou curt i intens, i he deixat que s'anés fent mentre començava a escriure aquest article.
Mitja hora després, he posat les cuixetes a rostir en una cassoleta  amb oli, uns grans d'all i unes cebetes senceres, i quan la carn ha tingut un color bonic, hi he posat unes rabassoles (o múrgules). Em sembla que la temporada s'ha acabat ja, però és igual, com que tampoc no tenia temps d'anar-ne a buscar, n'he fet servir de congelades de cal Coll, que surten molt bones. He donat unes voltes als bolets, he salpebrat el conjunt i he tirat a la cassola un raig de conyac; unes voltes més perquè s'evaporés l'alcohol, i he mullat el conjunt amb una mica del brou de les guatlles, que s'anava fent al foc del costat. He afegit al rostit una mica de farigola i de romaní, he tapat la cassola i he abaixat el foc perquè s'anés coent la carn poc a poc. 
Com que es tracta de peces petites, amb poca estona estan cuites, mitja hora és més que suficient, afegint-hi una mica de brou quan la cassola es queda curta de suc.
Just abans de presentar el plat (aquest cop, només per a la foto), he posat un pit de guatlla salpebrat en una paella calenta amb una mica d'oli, just per enrossir la pell per una banda i marcar-lo per l'altra, però sense fer-lo massa, així la carn d'aquest part no queda estellosa sinó tendra i melosa.
Només faltava muntar el plat amb la guatlla marcada a la planxa al mig, les cuixes a sobre, els bolets, les cebes i el suc de la cocció, que he fet una mica més lluent amb un dau de mantega.
Ara sí, me'n vaig a pedalar que ja són prop de les cinc!



13 comentaris:

  1. Uei, Manel, no sabia que t'agradava la bicicleta. De segur que aquestes cuixetes de guatla t'han donat energia per a voltar una bona estona. Fan la pinta de ser la mar de melosetes!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Et pots creure que mai he provat la guatlla. Hauré d'apuntar aquesta recepta i animar-me, perquè té una pinta fabulosa.
    Un petonet!

    ResponElimina
  3. pedala, pedala, que quan tornis ja tens el "reconstituent" preparat!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Només menjo guatlles quan les fa el meu pare, per que a casa no els hi agraden!
    Li passaré aquesta recepta, o la faré jo algun dia, que ha d'estar molt però que molt bo. Petons

    ResponElimina
  5. A les 5h millor que a les 4h, Manel, que cau una solellada de por!!! I així hem pogut gaudir d'aquest plat d'avui. Jeje!
    Les guatlles m'encanten, però no n'he fet mai a casa. A veure si aquest juliol, que només treballaré de matins, m'animo a provar-les.

    Fins avait!
    Anna

    ResponElimina
  6. me encantan las guatlles y te han quedado muy bien Manel.Pues nada a disfrutar de las vacaciones yo acabo de venir de una semana.
    bon cap de setmana
    miquel

    ResponElimina
  7. Manel, aquestes guatlles tenen una pinta espectacular... exportaré la recepta a casa mons pares, perquè aquí a la Bordeta serà impossible! jajaja A la meva família i a mi ens encantarà, ja t'explicaré!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  8. Manel, molt bones aquestes guatlles. Totalment d'acord en coure molt poc el pit perquè no quedi sec.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  9. Segur que el resultat és molt i molt bo, jo sense provar-lo ja me'l imagino només veient la pinta que fa.

    ResponElimina
  10. Un plat boníssim i amb una presència espectacular! Enhorabona

    ResponElimina
  11. Un plat deliciós, que et deuria ajudar a pedalar amb més ganes per provar-lo.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Mirar els teus plats a aquestes hores em fa agafar una gana... hauré de canviar d'horari... jeje

    ResponElimina
  13. xavier, que també ets ciclista?

    marina, no l'has provat mai? potser en dieu d'una altra manera, en castellà és la codorniz. si no l'has tastat, així queda molt bona... però posa-n'hi força, que són petites i passen com res!

    dolça, per sort sempre tinc alguna cosa per quan acabo de pedalar, per si de cas... :-)

    eri, ja em diràs què li sembla al teu pare, eh?

    anna, la veritat és que estic acostumat a sortir al matí d'hora i tornar al migdia a l'hora forta del sol, però quan has de sortir a aquesta hora, costa una mica...

    miquel, en aquesta època tots mirem d'escapar-nos alguns dies, oi? bon estiu!

    sandra, ets la segona que menja guatlles a ca'ls pares i els portarà la recepta hahahaha ja em diràs què tal!

    pepin, la veritat és que en la majoria de receptes d'aus, procuro treure els pits quan faig coccions llargues perquè no quedin estelloses.

    anna, ja ho saps, no n'hi ha prou d'imaginar-s'ho! posa-t'hi, que són fàcils de fer.

    francesc, moltes gràcies, prova a fer-les amb la teva cassola de marca sueca a veure com queden!

    sion, a vegades és a l'inrevés, que mentre pedalo vaig pensant receptes noves...

    tumateixa, és un honor fer-te venir gana, és el millor elogi que em podies fer!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte