Després de tanta pluja i uns quants dies de sol, els bolets van traient el nas, esperem que força dies si no ve el fred i els mata. Dissabte em van portar els primers que menjo aquest any collits a Castellterçol, fredolics i porroses.
M'ha fet gràcia ensenyar aquest bolet, perquè és molt desconegut i costa trobar-ne referències (de fet, no n'he trobat cap recepta per internet), i en un any d'escassetat com aquest, en què els bolets més desitjats amb prou feines apareixen, val la pena provar-ne de nous.
La porrosa (Clitocybe geotropa) també és coneguda amb el nom de pampa o candela de bruc, quan el bolet és petit no s'assembla gens a aquests grossos que us ensenyo avui, perquè té un peu gruixut i un barret petit i punxegut, però en créixer el barret es va aplanant i, en els exemplars més vells, fins i tot arriba a tenir una forma còncava, com un paraigua posat a l'inrevés. Pot arribar a fer un pam de diàmetre, com feia un d'aquests que em vaig fer a la planxa.
M'ha fet gràcia ensenyar aquest bolet, perquè és molt desconegut i costa trobar-ne referències (de fet, no n'he trobat cap recepta per internet), i en un any d'escassetat com aquest, en què els bolets més desitjats amb prou feines apareixen, val la pena provar-ne de nous.En els exemplars grossos, és millor llençar el peu, perquè es fa dur i estellós, però la carn del barret, blanquinosa, és molt agradable de menjar. Fa una olor agradable, i té un gran avantatge, que és molt fàcil de netejar, amb la seva superfície plana i poc enganxosa.
Aquests els vaig fer simplement salats i passats per la planxa, pocs minuts, perquè de seguida estan fets, amb un raig d'oli i all i julivert picats. Ideals per acompanyar unes salsitxes, per exemple. Però també els he fet sovint fregits, en barreges de bolets, com en aquesta amanida tèbia de bolets. Per cert, que en aquella ocasió la Gemma em va demanar quins altres noms tenia aquest bolet, i no li vaig saber dir, perquè aquí diem el nom una mica canviat i no vaig trobar el correcte fins ahir.
Al vespre vaig portar porroses i fredolics al Francesc i la Rosa, que com cada any van obsequiar els seus amics amb un sopar esplèndid, ple de platets deliciosos i amb productes de la millor qualitat. La veritat és que en vaig gaudir tant que no vaig pensar a fer fotos, i és una llàstima perquè cada any se superen i exemplifiquen el que és l'autèntica cuina generosa.
No el coneixia, encara que als mercats a Bcn no els he vist mai... continuaré buscant jejeje
ResponEliminaPetonets i bona setmana
Això sí que és informació! Jo tampoc no els coneixia, aquests bolets. I t'ho diu una persona que hi ha anat tota la vida... en un primer moment, m'han recordat els pebrassos, però aquests teus són més de color cafè, mentre que els altres són blancs. Quina pinta! Jo no vaig tenir tanta sort, només vaig trobar pinetells i quatre fredolics... :-( petons
ResponEliminaMolt bona informació. Jo no conec aquests bolets, potser n' he vist i no els he fet cas. De fet, provar un bolet nou costa molt a casa meva, no se'n refien per més que hagin vist informacions que és bo.
ResponEliminaLes pluges dels últims dies han mig salvat la temporada...
ResponEliminaAixó dels noms és ben curiós, la classe del Pep Nogué de divendres passat estava dedicada als bolets i ell, que és d'Olot, els deia tots ben diferents que nosaltres.
I sobretot, atenció aquest any en tastar bolets nous poc coneguts, eh? ;)
Deu meu, com en soc d'ignorant en el tema dels bolets!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Els fredolics sí que els coneixo, però no havia sentit mai parlar de les porroses. Tenen bona pinta!
ResponEliminaPetonets!
Anna
Hola Manel,
ResponEliminaEls fredolics si els conec i agafo tots els que puc, per menjar (en sopa i amb puré de patates) i conservar.
Aquests altres no els conec. De ben segur els dec d'haver vist, però els que no conec ni me'ls miro.
Fa dies que no he estat per aquí.
Et llegeixo i em poso al corrent.
Salutacions.
Poc puc dir més, que el que diu tothom... Que ni de nom em sona aquest bolet...
ResponEliminaSalut..!.
Aquest bolet el cullen a les valls d'Echo i Ansó, i des d'aquí i cap al Sud fins al pre-pirineu de les Altas Zinco Billas, és a dir, a l'Alt Aragó Occidental. En diuen "capellán" i allà és tingut en gran consideració. La gent del país coneix les "Capellaneras" i conseva el seu secret curosament. En algunes capellanera he arribat a emplenar el cistell. Abans de rovellons i d'altres bolets ... jo marxo primer a trobar els simpàtics "capellanes" perquè trobar-los és una festassa!
ResponEliminaCom més els mengem per allà és a la brasa. També els llesquem, de dalt a baix, en làmines de pocs mil·límetres, que es poden fer a la brasa o filar i assecar, per a remullar-los al cap d'uns mesos per a donar gust a un bon estofat de xai de la terra. De fet, crec que els capellanes tenen una certa conexió amb el món de la ramaderia i la cultura dels pastors.
Apa, salut i entalto Aragón Campasolo!
... però no els confongueu amb altres espècies similars! Clitocybe Dealbata és un cabronàs de bolet.
ResponElimina