arrossada ciclista

L'any passat, tant l'amo de la casa com el cuiner estàvem massa ocupats entrant i sortint de l'hospital i s'havia interromput la tradició, però avui l'hem represa i la colla que sortim habitualment a devorar quilòmetres per aquestes carreteres de la Catalunya central ens hem tornat a reunir al voltant de la taula i del tradicional arròs.
Com sempre, el punt de trobada ha estat Cal Sotrac, és a dir, a casa l'Anna i el Dome, que enguany estrenen porxo amb una espectacular barbacoa on, per primera vegada, hem preparat, no sense dificultats, un arròs cuit al foc de llenya enlloc de fer servir el clàssic fogó de cercles rodons. Cuinar l'arròs d'aquesta manera no és senzill, perquè el foc no és uniforme i no és fàcil graduar la potència, però el resultat, gràcies a la traça de l'amfitrió i malgrat algun ensurt inicial, ha merescut l'aprovat dels i les comensals.Com sempre, abans de cuinar hem sortit a les vuit del matí a pedalar una estona, tres hores i mitja, però només érem cinc, i al dinar, deu ciclistes. Els números no quadren, però... Després d'una dutxa, abans de la una ja érem tots deu formats al porxo davant del foc que havia preparat el Dome, i he començat a distribuir la feina. Aquesta és una de les singularitats d'aquest àpat anual: jo dissenyo el menú i el dia abans faig la compra i preparo algunes coses a casa, però un cop allà, tothom treballa per acabar els plats, encara que durant l'any no tornin a tocar un ganivet (la majoria). Les dones, en principi, no han de fer res, però també acaben donant un cop de mà.
L'arròs que em van demanar per unanimitat aquest any era un arròs mixt de carn i peix, i portava costella, pollastre, sípia, musclos i gambes, però abans hem preparat el clàssic vermut amb cerveses, patates, olives i 'gildes', el 'pintxo' tradicional basc que porta anxova, oliva i bitxo verd. Les dones l'han trobat massa picant, però no n'ha quedat cap.
D'entrants hi havia torradetes amb micuit de foie, sal maldon i reducció de Pedro Ximénez, amanida amb fruita seca, formatge i codony tal com ens la va en senyar en Pep Nogué, espàrrecs i broquetes de verdures, gambes i sípia, tot fet a la brasa. El foie ha estat un èxit, i l'amanida, amb enciams acabats de collir de l'hort de Cal Sotrac, encara més.

Finalment, l'arròs, com ja he dit, un arròs mixt fet al foc de llenya i amb un brou que vaig preparar ahir al vespre amb els caps de les gambes de les broquetes, peix de roca i un cap de rap. I, de postres, gelats de can Miró, garantia d'èxit.

El vi, com sempre, l'ha portat el Kike, i ha estat a un nivell molt alt: enguany ha portat un Abadal 3.9 en ampolla màgnum, deliciós, i unes ampolles de Solergibert selecció que no es quedaven enrere. Tots dos vins de la veïna comarca del Bages. Ah, i el cava, gentilesa del nostre patrocinador i company de sortides, el David de Bicicletes Nineta. Si comptem les copes posteriors, entre elles la deliciosa ratafia de cal Montanyà de Segueró, tot plegat ben poc adient per a una colla ciclista. Sort que només ho fem un cop l'any i a partir de demà farem força bondat per afrontar d'aquí a quinze dies la també clàssica Castellterçol-Puigcerdà.
Entre el menjar, el beure i el bon humor regnant, la veritat és que ha estat un dinar molt divertit, ens hem fet un fart de riure a costa de tots plegats. Sort que, com a responsable del dinar, per un dia amb mi no s'hi fiquen gaire.