Segurament és una cosa que fa molta gent, anar a passar un dia a la Cerdanya per gaudir del viatge, dels paisatges i de la gastronomia. Nosaltres també ho fem, cada any per aquesta època ens n'anem un dia a dinar a la Cerdanya, concretament a Alp. Sortim ben d'hora, a les 7, pugem el coll de la Pollosa i baixem a Vic, després tirem cap a Ripoll, esmorzem a Campdevànol i seguim fins a Ribes de Freser, on comencem l'ascensió de la Collada de Toses, i, un cop a dalt, baixem cap a La Molina i a Alp.
Un cop a Alp, anem un parell d'hores a la piscina i a les tres, a dinar; aquest any vam triar Ca l'Eudald, un hotel-restaurant força recomanable on vam poder gaudir d'un agradable dinar al jardí, i a un preu ben mòdic amb el menú que oferien (18 euros inclosos vins i cafès): canelons, amanida de favetes o espàrrecs gratinats amb formatge de cabra, i ossobuco, bacallà amb samfaina, mandonguilles o guatlles a la brasa, de segon; de postres, gelats, arròs amb llet i panacota.
En resum, una jornada molt agradable, com devien passar diumenge moltes colles d'amics. Només que nosaltres som ciclistes, i fem l'excursió en bicicleta. Dones i companyes, dues filles i fins i tot el pare del més jove de la colla, van sortir més tard en cotxe, ens van animar a la Collada de Toses i ens van esperar a la piscina per compartir el relax merescut.
Enguany érem deu ciclistes i nou acompanyants i la veritat és que vam tenir un dia excel·lent i vam fer els 130 quilòmetres a bon ritme i amb una velocitat mitjana força acceptable.
(Les fotos són del meu germà David i del seu bloc de ciclisme Bonibike)
Això és lo millor de les sortides en bici: la trobada final amb familiars i amics i un bon dinar!
ResponEliminaQuina jornada més aprofitada, això de l'estiu és meravellós. Salut!!!!
ResponEliminaManel, després dels 130 quilòmetres us el mereixieu el dinar! Jo també vindria, però seria dels que s'hi afegeixen en cotxe, les meves anades en bici són per la costa i arribo a 50 quilòmetres!
ResponEliminaPTNTS
dolça
130 kms.......jo no faria ni 5 kms jajajajaa
ResponEliminaptns
No sabia si mirava el touer de França..Quina colla de ciclistes, fins i tot mes fet mirar el bloc del teu germà.
ResponEliminaSaps!! la meva sogra va néixer a Campdevànol i va viure uns quants anys.,la casa on vivia , és una casa de Pagès que es veu des de la carretera.
Felicitàs al teu germà per les fotos i a tots vosaltres per aquest dinar tan especial.
A reveure.
Una sortida guapísima!! Però jo seria de les que aniria amb el cotxe...jeje. M'en alegro que hagueu passat un día tan estupendo..
ResponEliminaManel, després d'un esforç físic com tot aquest recorregut, un àpat així us reomple d'energia! Fantàstic! :)
ResponEliminaPetons!
Prenem nota d'aquesta ruta de bici pels ciclistes de casa, nosaltres anirem també amb cotxe al ápat que pinta d'allò més bé, salutacions
ResponEliminaDeu ni dor la kilometrada i més que la kilometrada la pujada !!! nosaltres coneixem Ca l'Eudald pq estem a Escadarcs al costat Alp i si que està força bé i sempre és bona qualsevol excusa per treure el nas per la Cerdanya
ResponEliminapetonets
mar
Déu n' hi do! Tans kilometres i pujar la collada... ja veig que esteu en plena forma.
ResponEliminaJa us mereixieu gaudir d' un bon dinar com aquest.
M'apunnto a fer terapia a ca l'Eudald....
ResponEliminaA la Cerdanya? allà on sigui!
Ptnts
Manel,
ResponEliminaFelicitats per l'etapa pirinenca. En temps de tour és sempre una gran opció. Jo, però només de veure-ho ja estic cansat.
Una abraçada
Ostres, jo suo només de llegir la quilometrada que vau fer, menys mal de la remullada a la piscina!!!
ResponEliminaPrenem nota de la teva recomanació. Molts petons amic!!