el principal aliment del món (26)

risotto 'a feira'

Fa dies que no penjo cap plat d'arròs i aprofito per recuperar aquest que vaig fer fa uns mesos. Pel nom ja es pot endevinar quins són els seus ingredients, sobretot el principal.
El pop 'a feira' o a la gallega és un plat deliciós que no em cansaria de menjar, i tinc ganes d'anar a Galícia per veure com el preparen les 'pulpeiras' i l'habilitat que tenen per bullir els cefalòpodes, escórre'ls en un moment i tallar-los de seguida amb grans tisores sobre el mateix plat de fusta amb què se serveix amb pebre vermell, sal gruixuda i oli d'oliva per sobre i, a vegades, amb 'cachelos' o patates cuites en la mateixa aigua que el pop. Em sembla que ha de ser una experiència memorable que té poc a veure amb el pop rescalfat al microones que serveixen molts bars de tapes de per aquí.
El cas és que un dia que havia cuit pop i ja l'havíem menjat 'a feira' i amb salsa de tomàquet i arròs blanc, que també ens agrada molt, se'm va ocórrer preparar aquest risotto, canviant els pebre vermell que dóna color al plat per tomàquets secs rehidratats en oli, que li van donar molt bon gust.
La preparació base del risotto és la tradicional: en un estri de parets altes amb oli posem a sofregir ceba picada petita i, en aquest cas, els tomàquets també picats. Podem fer servir l'oli en el qual hem rehidratat els tomàquets (o el del pot, si ja els hem comprat rehidratats en oli). Quan la ceba és transparent, ja hi podrem posar l'arròs, preferiblement un arròs carnaroli o arborio italià, però també un arròs bomba o rodó extra del Delta, que és més econòmic i surt molt bo. Remenem bé que es barregi l'arròs amb la ceba i el tomàquet, deixem que s'evapori l'alcohol i hi comencem a abocar el brou, un cullerot cada vegada, fins que se'l begui, i remenant constantment. Així, fins que l'arròs és a punt, aleshores s'hi afegeix una mica més de brou i es treu del foc. En aquest cas em sembla que no hi vaig posar formatge, o en tot cas, només una mica, perquè a mi el peix i el marisc barrejat amb productes làctics no m'agrada gaire, però no hi queda pas malament, cpm una mica de mantega per fer-lo més cremós. Cap al final de la cocció també hi vaig posar una mica de pebre vermell dolç, perquè no li falti aquell toc tan especial que dóna al pop 'a feira'.
Per fer aquest risotto vaig fer servir el suc de coure el pop, que li va donar un gust molt intens, però si no voleu que quedi tan fort, podeu fer servir un fumet de peix més neutre.
Veient ara la foto, m'adono que hauria quedat molt més bonic el plat empolsinant-lo una mica amb pebre vermell, un fil d'oli i unes escates de sal. Llàstima que no el puc repetir perquè encara no tinc la càmera arreglada.