Es tracta d'uns macarrons senzills, però amb un toc extraordinari que els donen els bolets secs, normalment camagrocs assecats a casa, però es pot fer també amb altres bolets, fins i tot a vegades hi poso xampinyons frescos picats i queden ben bons. Lògicament, també es poden fer amb carn picada o botifarra en lloc de tonyina, però darrerament els faig sempre amb tonyina.
Per fer uns bons macarrons hi ha un altre secret, i és utilitzar una cassola de fang; els he fet en altres cassoles, de tota mena, però mai queden com amb la de fang.
Posem oli a la cassola que es vagi escalfant (hi podem posar també el de la llauna de tonyina, que ha de ser conservada en oli d'oliva, és clar) i preparem un sofregit amb ceba, pebrot verd i pebrot vermell picats ben petits. Quan les verdures són toves, hi afegim l'all picat i els bolets. Es poden rehidratar, i a vegades ho faig, però normalment els poso com la mare, secs i ben picats (jo ho faig amb el ganivet, es poden simplement aixafar perquè es trenquen molt bé) i els afegeixo al sofregit. Unes voltes i ja s'hi pot posar el tomàquet, sal i sucre, i deixar que es vagi fent el sofregit poc a poc, afegint-hi, si s'asseca, una mica d'aigua de bullir els macarrons.
Abans de servir, aboquem a la cassola els macarrons bullits, els donem unes quantes voltes perquè s'impregnin del sofregit i ja es poden servir. Aquesta manera de fer els macarrons, a la catalana, m'agrada molt més que la fórmula italiana, que seria servir els macarrons bullits amb la salsa per sobre i que cadascú es faci la barreja al plat.
Jo m'hi vaig posar una bona ració de dos formatges, emental i parmesà ratllat, i la veritat és que estaven boníssims.
hola Manel, la meva sogre també li posa camagrocs, però ella els fa amb carn picada.
ResponEliminaMai he probat els macarrons amb tonyina, ho hauré de fer perque la tonyina m'agrada molt.
I tens raó amb cassola de fang queda més bo.
Una abraçada
Muchas felicidades a la nena y bien rico este plato.
ResponEliminaUn besote
Bon dia Manel
ResponEliminaDoncs han de estar ben bons amb bolets, els camagrocs són dels nostres preferits. Una combinació original, probarem a fer diferent els propes macarrons de tonyina. Moltes felicitats a la Lara.
A casa sovint preparo pasta amb tonyina pero no havia pensat en posar-hi bolets. M'ha agradat la idea, me l'apunto per la propera.
ResponEliminapt!
Avui mateix pensava fer macarrons i m'has donat la idea dels bolets. Segur que queden fantàstics amb el gustet dels moixernons secs!
ResponEliminaAixò sí, ho hauré de fer amb la cassola que tinc per casa perquè la vitroceràmica no m'accepta terrissa...
Fins aviat!
Hola Manel, jo a vegades també els faig amb bolets, però amb carn picada, m'apunto el suggeriment de la tonyina!
ResponEliminagràcies
PTNTS
Dolça
Moltes felicitats a la patufa !!!
ResponEliminaLa barreja tonyina i bolets secs ha de quedar bonissima.
petunets
Felicitats per la nena, per suposat!!
ResponEliminaI felicitats al pare per compartir aquesta recepta tan bona i sana, aquesta es de les meves...Jo el faig amb tonyina, pero no li he possat mai bolets...i estic segura que m'encantarían!! Pren nota de la recepta!!
Núria
Manel, felicitats a la Lara!!
ResponEliminaI aquesta recepta m'ha agradat molt! Jo no hi he posat mai bolets, però de ben segur que hi han de quedar ben bons!
Petons!
Felicitats a la Lara! El temps passa volant, oi?
ResponEliminaNo m'estranya gens que aquest sigui el plat preferit de la Lara, fa una pinta boníssima!
Em sembla que els macarrons amb tonyina (però sense els bolets) són el primer plat més o menys elaborat que vaig aprendre a fer, je je je...
I amb la doble ració de formatges, segur que encara millor ;)
Per molts anys, Lara!. Has fet molt ben fet de triar aquest plat, així el teu pare ens l'ha explicat i nosaltres el podem copiar!.
ResponEliminaFins aviat
A mi també m'agraden!!!
ResponEliminaPer molts anys a la Lara!!!Jo també tinc un nen amb 11 anys.
ResponEliminaFelicitats a tu també per aquesta recepta que tan agrada a grans i petits.
Hola Manel!
ResponEliminaM'encanta el teu blog.
Gràcies per tot l'esforç que fas.
Com sempre, m'apunto la recepta. Senzilleta de fer i resultona...:P
Gràcies a tu he perdut la por a cuinar molts plats!
Tot és posar-s'hi!!!
Segueix així!
Victòria.
Bolets+tonyina, fantàstic!! De veritat és una bona combinació. Apuntada. Salut!!!!
ResponEliminaFelicitats a la Lara! Les meves filles en tenen 14 i si els demano què volen que els faci sempre diun macarrons!
ResponEliminaD' aquesta manera no els h provat però deuen ser molt bons... tinc unea bossa de corrioles al congelador que crec que m' hi anirien bé.
Per molts anys, Lara!
ResponEliminaAquests macarrons que et va preparar el pare deuen ser boníssims. Jo no els he fet mai amb tonyina però em sembla molt una bona idea, així que aviat els prepararé també a casa, a veure si ens agraden tant com a tu.
Petons.
Ui la Lara com devia disfrutar amb aquests macarrons de categoria.. No se que tindran però no hi ha nen que no li agradin, encara que siguin bullits i només amb ketxup i formatge.
ResponEliminaMillor educar-los els paladar de ben petits.
Per molts anys a la Lara, Manel! Sempre m'havia fet gràcia això de condimentar macarrons amb tonyina, però no ho havia fet mai i, mira per on, al veure aquesta recepta que, a més a més de la tonyina, hi anaven bolets secs, dissabte vaig pensar que ja era hora de provar-los.
ResponEliminaEls bolets que vaig fer servir van ser ceps, i el resultat extraordinari.
(Els ceps els vaig rehidratar una estoneta per poder-hi posar, amb el tomàquet, una mica de l'aigua que queda amb la intensa aroma dels ceps.)
Els macarrons amb tonyina, ja no me'n recordava com li agrada aquest plat al meu marit, demà cau per dinar!!
ResponEliminaGràcies per fer-me'n memòria!
Un petó! Beth
Per molts anys a l'estimada Lara, 11 anys mare meva que gran!!! Jo també m'hagués demanat de premi aquest plat tan extraodinàri de macarrons. Llàstima que a casa no pugem utilitzar una cassola de fang...
ResponEliminaMuac!
amics, moltes gràcies en nom de la lara.
ResponEliminaels que no heu provat els macarrons amb tonyina, feu-ho sense dubtar, estan boníssims, i si no els heu fet amb bolets, la recomanació encara és més ferma, veureu que dóna a un plat de tota la vida un toc genial.
perdoneu que no hagi contestat abans i moltes gràcies per llegir-me.
fins aviat!