amanida de tomàquet, patata, pinya i llagostins

Tinc la Canon al taller per un petit problema mecànic que em tindrà dues setmanes sense càmera, de manera que potser és un bon moment per començar a treure la pols al munt de receptes que tinc guardades fa temps i que sempre són arraconades a última hora pel plat del dia.
No és pas que es mereixin aquest destí, les pobres, només és qüestió de mala sort, perquè si algunes receptes amb les seves fotos respectives veuen la llum pública el mateix dia que les preparo, altres, potser perquè van ser fetes el mateix dia o quan acabava de publicar una altra cosa, es van quedar a la llista de missatges pendents.
Concretament, aquesta amanida, cada vegada que he publicat massa plats d'arròs, o de carn, penso que la posaré per variar, però entre una cosa i l'altra, fa prop de tres mesos que s'espera.
No és pas una recepta complicada, només cal un bon ganivet, ben afilat, i una mica de paciència. Amb el ganivet cal pelar i tallar a rodanxes fines tomàquet d'amanir, pinya i patata bullida amb pell en aigua ben salada. Amb aquests tres elements fem els tres primers pisos de l'amanida, i a sobre hi posem llagostins pelats i la salsa rosa. Ja sabeu que la salsa rosa es fa bàsicament amb salsa maionesa i salsa quètxup, però a mi m'agrada posar-hi també una mica de suc de taronja i unes gotes de conyac. També hi ha qui hi posa unes gotes de salsa Perrins i unes gotes de Tabasco per fer-la un xic més potent, i fins i tot una mica de mostassa. Però això depèn del plat, i en aquest, jo crec que amb el suc de taronja i el conyac n'hi ha prou.
Se serveix freda i adornada amb algun toc verd, que és l'únic que hi falta (en aquest cas, crec que eren unes rodanxes ben fines de pebrot verd).