dijous, 17 de novembre del 2011

lasanya de làmines de patata amb botifarra, samfaina i xampinyons



Podria presentar aquesta recepta com una proposta per a la carmanyola, perquè ... en part li vaig donar aquest destí, tot i que no era la intenció inicial. Però vaja, tingueu-la en compte, si us emporteu el dinar o el sopar a la feina, que deu ser una cosa cada cop més freqüent si fem cas de la quantitat de receptes que veig darrerament als blocs de cuina per cobrir aquesta necessitat.
Com em passa sovint, la idea va sorgir per casualitat, perquè tenia bròquil bullit i el volia fer amb beixamel i gratinat, però com que a l'Aleix no li agrada, havia de pensar alguna cosa per ell i, tant per tant, millor si portava beixamel, que així aprofitava la feina. O sigui, que és un plat començat per la teulada, per la darrera capa. Què hi posaré a sota?
Obertura de porta de la nevera i revisió d'existències: home, unes patates amb pell sobreres de l'amanida de patata, moniato i remolatxa... i encara tinc samfaina de l'altre dia, i uns xampinyons que s'han de despatxar abans no es panseixin. I la proteïna? Una botifarra farà el fet.
A vegades he fet pastissos de patata posant una capa de puré, una salsa bolonyesa entremig, una altra capa de puré i la beixamel, però la idea d'aquest plat és diferent.
Es tracta de pelar les patates bullides amb pell i tallar-les amb la mandolina una mica més gruixudes que la pasta per a lasanya, perquè no es trenquin en manipular-les. En una safata per anar al forn hi posem una capa de beixamel, a sobre una capa de rodanxes de patates, les cobrim amb el farcit, una altra capa de làmines de patata, la beixamel a sobre, formatge ratllat (vaig fer servir cheddar anglès i em va agradar) i a gratinar.
El farcit va quedar molt bo tot i ser en part de sobres d'altres dies. El vaig fer posant a sofregir mitja ceba tallada no gaire petita, i quan es va començar a enrossir, hi vaig posar la botifarra, sense el budell i esmicolada. Amb un parell de minuts n'hi va haver prou perquè canviés de color i ja hi vaig poder afegir la samfaina; si no n'hagués tingut, amb la ceba del principi també hi hauria posat pastanaga, albergínia, pebrot, carbassó i tomàquet per fer el sofregit de verdures, però amb la samfaina preparada s'escurça molt el procés i queda realment bé. Finalment, vaig picar uns xampinyons i els vaig fregir amb un gra d'all abans d'afegir-los a la massa de verdures i botifarra que va farcir aquesta lasanya diferent.
He de confessar que per dinar només en va menjar l'Aleix, jo em vaig menjar la coliflor gratinada que era en l'origen del plat, perquè la lasanya és més fàcil d'escalfar i aquell dia sí que m'havia d'endur la carmanyola a la feina per sopar perquè darrera la campanya electoral, no hi ha dia que plegui a l'hora.
La veritat és que, reescalfada al microones, la vaig trobar molt bona, i sort que en arribar a casa a mitjanit encara en quedava...

10 comentaris:

  1. només de llegir el títol del post ja m'ha vingut salivera! què bona ha de ser aquesta lassanya!

    ResponElimina
  2. Finalment, vas cedir davant dels gustos de l'Aleix, oi? Potser si hi haguessis camuflat la col-i-flor no l'hagués notat, amb tant aliment sucós i deliciós pel mig. Em recorda la moussaka grega, però només per les cobertures de patata fina, perquè la resta s'assembla més a la primera versió que vas fer, amb salsa bolonyesa. T'ha quedat una foto molt bonica. Petons

    ResponElimina
  3. Home, doncs a mi el bròquil ja m'agrada, però si em presentas aquesta lasanya em sumo a l'Aleix.

    Muas!

    ResponElimina
  4. m'encanten aqueste receptes pim,pam,pum d'aprofitament creatiu!!! Fa molt bona pinta!!
    Petons gastronòmics

    ResponElimina
  5. Manel ni punto de comparacion entre un Broquil y esta lasaña,gana por goleada la lasaña
    buena idea

    ResponElimina
  6. Una lasanya deliciosa, a casa passaria lo mateix per a mi el bròquil i per en Miquel la lasanya de patates.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Escolta, si jo m'endugués tuppers com aquests a la universitat viuria com una reina!! jaja una altra idea genial fruit de l'aprofitament, a veure què més ens portes! :)

    Un petonet!

    ResponElimina
  8. i aixó que només dinava l'Aleix ...

    petonets i bon finde

    ResponElimina
  9. oohhh q booo!! coses bones totes juntes fent germanor!!

    com sempre la foto espectacular, s'olora i tot! em penso q jo en contes de xampis li posaré shii take...

    Afrikaa

    ResponElimina
  10. eva, m'agrada provocar aquestes reaccions :-))

    marina, em sembla que no hauria colat. m'apunto això de la musaka, perquè no l'he vista mai amb làmines de patata, però és que tampoc no n'he menjat mai a grècia.

    gemma, tu faries com jo, una cosa per dinar i l'altra, per sopar :-)

    com gat i gos, celebro que t'agradi, a mi em satisfà molt aprofitar coses per fer-ne d'altres de noves.

    miquel, veig que la lasanya té molt més seguidors...

    sión, així s'aprofita la beixamel, oi?

    anna, estic segur qeu les teves carmanyoles fan molt de goig!

    isabel, l'aleix va dinar, però jo me'n vaig endur per sopar i encara en va quedar per l'endemà, eh?

    àfrikaa, pots posar-hi els bolets que vulguis, ja saps que les teves versions sempre m'agraden :-)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte