dissabte, 31 de desembre del 2011

bacallà confitat sobre un llit de puré vermell i gratinat amb allioli del seu pil-pil



Acabo l'any una mica distanciat d'aquest bloc que tantes vegades m'ha ajudat a superar situacions personals; en altres ocasions, les situacions personals l'arraconen una mica, la vida real passa per davant de la virtual i prefereixo dedicar-m'hi intensament.
Però em sabia greu acabar el 2011 sense un darrer post, sense desitjar tothom que el canvi d'any sigui el millor possible per a tots i que el 2012 com a mínim no sigui pitjor que aquest que acaba. Per a mi ha estat, imagino que com per a molta gent, un any agredolç, amb problemes, i algun de gros, però també amb alegries, i alguna de ben recent i ben grossa; sincerament, m'agradaria que tots vosaltres, com a mínim, poguessiu dir el mateix.

Per acomiadar l'any, en lloc d'un plat de verdura després dels àpats nadalencs prefereixo recuperar aquest que vaig fer fa dos mesos i tenia a la 'nevera' del bloc des d'aleshores, amb moltes ganes de publicar-lo.
Em sembla que va ser amb aqueset plat que vaig fer per primera vegada l'allioli de pil-pil, una descoberta per casualitat, com tantes a la cuina, que té un munt d'aplicacions que ja tindrem ocasió de veure.
La salsa pil-pil, ja ho vaig explicar aquí, és una de les grans salses de la història de la cuina, però a vegades costa de fer, per alguna raó no lliga, i d'aquí em va sortir l'allioli; al cap i a la fi, són dues salses emulsionades amb similars ingredients, canviant l'oli de la nostra salsa per la gelatina de la basca.
Per fer aquest plat, vaig fer servir bacallà dessalat tallat a bastonets que vaig posar a confitar en un cassó en oli d'oliva a baixa temperatura amb uns grans d'all laminats. Quan el bacallà està fet, que es veu perquè les seves làmines se separen fàcilment, es retira el bacallà i la major part de l'oli, deixant al cassó la gelatina que ha deixat anar el peix en forma de boletes blanques.
Lligant aquesta gelatina i afegint-hi poc a poc l'oli que hem retirat abans, encara tebi, es lliga el pil-pil, però aquell dia no em sortia de cap manera, i per salvar la preparació, se'm va ocórrer posar la gelatina a mig lligar al vas del túrmix i intentar lligar-lo amb la màquina com una maionesa. Efectivament, de seguida va començar a lligar i hi vaig anar afegint poc a poc la resta de l'oli tebi fins que va quedar una salsa ben emulsionada, un allioli de bacallà perquè aquest són de fet els ingredients que integra, oli, all i la gelatina de bacallà.
A banda, vaig coure al microones unes patates amb pell, les vaig pelar encara calentes i les vaig aixafar amb una cullera, amanides amb un oli de sobrassada fet fonent l'embotit a foc suau en una cassoleta amb una mica d'oli.
Per servir el plat, es posa a la base la patata envermellida, a sobre les tires de bacallà i una capa d'allioli, es posa a gratinar uns minuts i se serveix amb unes làmines d'all per decorar i una mica més d'allioli per acompanyar. I un pom de brots tendres per alleugerir el plat, si us ve de gust.

19 comentaris:

  1. Aquests plats que surten de les casualitats són els que més m'agraden, només cal veure el resultat del bacallà! Impressionant!
    Espero que el 2012 continuï ple d'alegries... bon any!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  2. Anims company!!!, per molt malament que vagi, sempre podem fer unes rises plegats en alguna trobada. Ànims, com a molt ens pujaran l'IVA, l'IRPF ja ho han fet, en Paquirrin s'ajuntarà amb Undargarin, Espuña guanyarà l'Eurocopa, ens baixaran els sous, la Duquessa d'Alba tindrà un fill, el 21-12-2012 s'acabarà el món,....res, no passa res, amunt les cassoles i els somriures!!!

    ResponElimina
  3. Abans de tot bon any 2012...

    I felicitar-te per la teva capacitat d'improvisar.. Jo en la cuina no soc massa lluitador i a la que no em surt una cosa, ja la deixo per inutil.

    Salut!

    ResponElimina
  4. M'has deixat sense paraules, Manel. Aquest bacallà és menjar dels àngels! (si és que els àngels mengen, és clar). La teva constància honora la teva cuina, i moltes de les coses que fas, que per més malament que vagin, segur que milloraran en aquest nou any. Feliç 2012! Petons

    ResponElimina
  5. que receta más rica y que presentación más original!
    Que maravilla de blog, hoy para acabar el año me hago seguidora tuya para no perderme nada en este año que empieza!
    un besito, MUYYY FELIZ NOCHE Y UN FELICÍSIMO 2012!!!
    Nieves.
    http://igloocooking.blogspot.com

    ResponElimina
  6. Feliç any també per tu Manel
    jo també he tingut abandonat el blog aquest any, ja veruem com va l'ànim per el 2012

    un petó

    ResponElimina
  7. Bon i deliciós any 2012!
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Feliç 2012 Manel!! :D :D Jo sempre intento posar "la vida real" per davant del blog, no sé si m'entens, però estic molt contenta que continuis publicant aquestes receptes tan genials!! M'encanta el bacallà, i el presentes tan bé... que acabo salivant! jaja

    Un petonet, i que aquest any et porti moltíiiissima felicitat :)

    ResponElimina
  9. Un plat impressionant! Que tinguis un bon 2012!

    ResponElimina
  10. Això no és un plat, és una obra d'art!. Quina recepta més aconseguida i ben presentada... Jo també et desitjo el millor per al 2012!, segur que algun entrebanc tenim, però que sigui el que menys valor donem al cap de l'any,oi?. Una abraçada Manel!

    ResponElimina
  11. Si és per alegries, i alguna de ben recent i ben grossa ja deixem que "abandonis" una miqueta el bloc, però tooooorna!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. Ei, mestre!
    Impressionant aquest allioli de bacallà! EN prenc nota! Com de tantes altres coses...

    Endavant les atxes! Si acabes una gran alegria, que 2012 continuï la tendència!

    Salut i força, Manel!

    ResponElimina
  13. Manel, arribo tard perque aquest cap de setmana m'ha rodat molt el cap -i no pas per culpa dels espirituosos-.

    En tot cas, molt bon any també per a tú i els teus. Encara no se com ho farem però ens en sortirem! Endavant les atxes!!

    ResponElimina
  14. sandra, tenir-vos aquí ja és una alegria, bon any també per a tu!

    tiriti, company, tens tota la raó, amunt les cassoles i els somriures i a celebrar-ho ben aviat!

    ricard, bon any! em fa gràcia el teu comentari, perquè et tinc per un home tenaç i constant, la cuina deu ser una excepció, perquè amb la resta estic segur que ho ets.

    marina, els àngels mengen, ho he comprovat unes quantes vegades el darrer mes, em pots ben creure!

    nieves, muchísimas gracias por la visita, corro a visitar tu cocina helada y espero que nos seguiremos viendo en este 212.

    lídia, amunt els ànims, que amb el canvi de casa i tot el trasbals de l'ay és normal que abandonis una mica el bloc, ja hi tornaràs, qe això mai no es deixa :-)

    josep, una abraçada ben forta!

    anna, t'entenc perfectament, i és el que imaginava d'una persona que té el bloc amb el nom més maco de la blogosfera mundial. que puguis seguir menjant-te la felicidad amb cullera gran aquest 2012!

    cristina, bon any i fins aviat!

    mercè, gràcies per aquest alè optimista, i molts sort en l'any que comença!

    dolça, gràcies pel permís, però ja saps que sempre torno, oi? ;-)

    massitet, ja saps que la vida és com el dragon khan, només es tracta de tenir on agafar-se fort a les baixades per gaudir a les pujades. endavant les atxes!!

    òscar, espero que aquest rodament de cap sigui bon senyal. i és clar que ens en sortirem, i alguna de grossa en farem! :-))

    anònim, què et puc dir? pots deixar comentaris sempre que vulguis hahahaha

    ResponElimina
  15. Què bo! I el muntatge t'ha quedat espectacular.

    ResponElimina
  16. :)
    Ho deia perquè com m'agrada tot i gaudeixo amb tot, si una cosa (en tema cuina), la veig complicada, no lluito gens. I vaig a lo fàcil o que a mi em resulti fàcil.

    Salut,.

    ResponElimina
  17. El títol llarg... però el bacallà resultant s'ho val!!! espectacular!!! Bons Reis

    ResponElimina
  18. Jo he provat diverses vegades de fer el pil-pil, però no hi ha manera de fer-ho emulsionar. Em sembla que em falta paciència, però la veritat és que un cop hi ha el bacallà cuit, tinc força problemes per lligar la salsa rapidet...

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte