Foto: Marina Antúnez |
Suposo que el traspàs devia succeir entre abans d'ahir i ahir, però me n'he adonat avui, i si ho dic és només perquè em sembla de bona educació donar les gràcies quan et fan un regal, i entre tots els que ara em llegiu i el que han vingut alguna vegada durant aquests últims anys heu fet saltar el marcador de visites de blogger a les set xifres, una fita que no està malament per a un blog en català, malgrat que comenci a ser ja una mica veterà.
Fa més sis anys que l'alimento i durant aquest temps hi he anat abocant una bona part de mi, només la que vull fer pública, és clar, però una part important, al cap i a la fi: ho sabeu prou bé els lectors, que no sou pocs, que us manteniu fidels des d'aquell llunyà 2008 i que a vegades m'heu demostrat que sabíeu coses meves que jo ni recordava.
Segueixo mirant i m'adono que he publicat fins ara 800 entrades justes (aquesta és la que fa 801), la majoria receptes pròpies que us he explicat com m'agrada fer-ho, tal com raja, que és com m'agrada també cuinar, deixant-me endur per l'instint, els records, els coneixements adquirits...
També veig que acabem de passar de 10.000 comentaris, un motiu més d'agraïment, ja que si a més de tenir la paciència de llegir, la teniu de dir-me alguna cosa sobre allò que us he explicat, no trobaré les paraules per donar-vos les gràcies.
En fi, que sense adonar-me'n han passat els anys, han anat apareixent articles nous i heu seguit venint amb fidelitat o bé ocasionalment, però heu vingut i per a mi això és el que importa, saber que hi ha algú a l'altra banda i que val la pena seguir esforçant-se per tota aquesta gent.
Per tant, us seguiré donant la tabarra, no patiu, mentre em segueixi agradant la cuina i la comunicació en el sentit més ampli i proper que és el que permet un blog com aquest.
Podria recórrer al tòpic i donar-vos un milió de gràcies, però no ho faré. Només us diré: Gràcies i cap als dos milions!
Doncs les meves sinceres felicitacions i amb el mèrit afegit, que tu mateix ja comentes, de ser un bloc en català, que sempre té una audiència més restringida.
ResponEliminaSalutacions!!
Gràcies, Ricard! Em sembla que aviat m'atraparàs, i amb menys anys de vida al blog, o sigui que felicitats també!
EliminaFelicitatssssss!!!!
ResponEliminaBon cap de setmana
Bon cap de setmana, Gemma, i gràcies per ser-hi!
EliminaMoltes felicitats per "atrapar" a la gent tot llegint el que expliques. A seguir!
ResponEliminaAixò és el que intento, Marga, gràcies per ser aquí!
EliminaMoltes felicitats Manel¡¡
ResponEliminaGràcies, Miquel, espero que ens tornarem a veure aviat!
EliminaL'enhorabona per l'èxit del teu blog!! I, com tu dius, cap als dos milions!!
ResponEliminaGràcies, Francesc, per la teva fidelitat tot aquest temps!
EliminaDoncs perquè no? segur que arribes als 2 milions en molts menys temps!! enhorabona Manel per la bona feina feta! Marta
ResponEliminaMoltes gràcies, Marta!
EliminaDoncs vinga... cap els dos milions!!!
ResponEliminaFelicitats!
PTNTS
Dolça
gràcies, glòria! cap als dos milions!
EliminaFelicitats Minuè, crec que la visita 1.000.000 sóc jo, tinc premi? i la recepta que m'ha agradat més és la dels potitos bledine amb fuà i botifarra negra.
ResponEliminaendevant que tu pots i olles.
una fan (ta)
Maria B.
Felicitats, jo també et desitjo.
ResponEliminaAra que hi pensó, segur que vaig ser jo el visitant 1 mil.lió; espero el premi; mentres tant, aniré cuinant.
Salutacions.