dinar de nadal

Després de molts anys, tota la vida de fet, aquest any el dinar de Nadal no el vam fer a casa els pares sinó a casa meva, amb l'excusa de l'estrena del pis i per evitar-los la feinada que suposa una trobada així encara que no siguem pas una família gaire llarga.
Com que no volia fer la típica escudella i carn d'olla i el pollastre rostit ( ja faré un plat de cullera i un rostit pel meu sant), vaig dissenyar un menú llarg, amb dos aperitius, deu entrants i un plat principal, però a l'hora de la veritat vaig acabar suprimint els aperitius i un parell d'entrants perquè tot i haver preparat algunes coses amb antelació, ni la cuina ni jo donàvem per més si volia servir-ho tot en condicions i al punt.
Deixo aquí el menú amb els enllaços als entrants que ja he publicat al bloc i un parell de receptes senzilles, i els pròxims dies ja penjaré algunes de les altres que van agradar més.

Entrants

- Delícies de crema de formatge i melmelada de tomàquet
- Formatges suecs (formatge amb aiguardent i formatge suau dolç)
- Volovants de crema de ceps i foie
- Canapès de foie mi-cuit amb reducció de vi Pedro Ximénez
- Triangles de salmó fumat amb salsa tàrtara
- Canapès de bacallà fumat, tomàquet, fulles i olivada
- Culleretes de botifarra negra amb poma i reducció de PX
- Tapeta de fideuada amb romesco
- Broquetes de tres botifarres sobre crema de samfaina i sobre crema de bolets

Plat principal

- Cassola de cues de rap amb gambes

Postres

- Pastís de coco, pinya i mascarpone
- Torrons

Vins
Vi negre Ondarre reserva 2004 (Rioja)
Vi blanc Terra d'ouro (Rías Baixas)
Cava Anna de Codorniu

Triangles de salmó fumat amb salsa tàrtara

A petició expressa de la mare, que li agraden molt, vaig posar uns canapès de salmó amb la meva versió de la salsa tàrtara. La faig amb ceba tendra, cogombrets en vinagre, tàperes i julivert, tot picat ben petit, i barrejat amb una maionesa suau. També hi vaig posar, però no ho faig sempre, una punta de mostassa de Dijon. S'unten amb aquesta salsa llesques de pa de motlle i es tapa amb el salmó. Es pot tallar a triangles com vaig fer jo, o amb la forma que es vulgui.

Volovants amb crema de ceps i foie

En una paella vaig posar a sofregir ceba i ceps (eren congelats), i quan van estar ben fets, hi vaig afegir dauets de foie gras mi-cuit, vaig esperar que es desfessin i hi vaig tirar un raig de crema de llet. Després de deixar-ho coure uns minuts al foc, ho vaig posar al vas de la batedora, vaig omplir els volotants i vaig posar una mica de parmesà ratllat al capdamunt. A l'hora de servir ho vaig gratinar uns minuts.

trobada blocaire a castellterçol (4)

hostal castellterçol

L'Hostal Castellterçol és un fix fa temps en les nostres celebracions familiars. Ubicat en una antiga masia just a l'entrada del poble, ofereix una extensa carta que combina la cuina de temporada amb les receptes tradicionals de la zona, amb una presentació moderna i acurada, una carta de vins molt interessant i un apartat dolç de cuina remarcable.
Regentat per tres germans, la Mara, el Dani i el Maties Carrillo, ofereix un menú molt concorregut entre setmana i també els caps de setmana, i a la carta es menja magníficament per 25-30 euros.
Amb el Dani hem acordat un menú de 27 euros per persona, incloses les begudes i el cafè, que estic segur que serà del vostre gust.
Podrem degustar un ampli assortiment d'entrants, un dels punts forts dels àpats en grup en aquest restaurant. No hi faltaran closques, pernil i embotits, amanides originals o uns fesolets ecològics amb botifarra negra. I, tenint en compte que entre tots m'heu encasellat una mica com a especialista en arrossos, he demanat que no hi falti el principal aliment del món, de manera que entre els entrants podrem provar una de les especialitats de la casa, l'arròs de llamàntol.

De segon podrem triar entre tres plats, una carn i un peix guisats i una carn a la brasa per als qui no vulguin salsetes. A la brasa podrem degustar un entrecot de vedella criada a Castellterçol, i si ens agrada sucar pa, un tronc de lluç amb gambes o espatlla de cabrit al forn.
Per a les postres ens vam inclinar pels gelats, que sempre es posen bé després d'un bon àpat i no carreguen massa, tenint en compte que després vindrà la sessió dels bombons.
Per acompanyar l'àpat, un vi negre de Cigales, el Museum de criança, un vi magnífic que ja he recomanat aquí i que vaig descobrir precisament a l'Hostal. En Dani Carrillo és un gran coneixedor del món del vi i ha elaborat una carta plena de suggerents propostes amb una relació qualitat-preu excel·lent. Per als que busquin un vi més lleuger i fresc, també hi haurà un dels millors rosats del món, el Gran Feudo, un navarrès extraordinari.

espectador privilegiat de la nevada

El primer dia d'hivern ha arribat la primera nevada a Castellterçol, i ja feia dies que l'esperava per poder-ne gaudir des de la posició privilegiada de la qual gaudeixo, i la realitat no ha decebut les expectatives.
Quan m'he llevat a les vuit tot just ha començat a nevar, i quan he portat la Lara a buscar roba i calçat adequat i després a l'escola, amb prou feines he pogut tornar a casa amb el cotxe de la quantitat de neu que s'havia acumulat als carrers, gràcies al fet que no ha plogut abans i el terra era ben sec. Tampoc no ha servit de gran cosa l'esforç, perquè poc després de les nou han tancat l'escola i els nens han hagut de tornar a casa o, la majoria, al carrer a jugar amb trineus i plàstics per aprofitar les moltes baixades que té aquest poble situat al capdamunt d'un turó i amb els carrers com rierols que es dispersen per les seves faldes.
Com que visc en un àtic al capdamunt del turó, només obrint una finestra puc agafar neu de la teulada i veig des de primera fila la plaça nevada, els nens ocupant els llocs dels cotxes amb els seus estris per lliscar carrer avall, les muntanyes i els boscos que envolten el poble, tot emblanquinat i amb aquesta grisor que ho cobreix tot quan neva.
La previsió dels meteoròlegs és que la nevada no duri massa i pugin les temperatures aquesta setmana, però aquestes primeres imatges de l'hivern que ha portat la neu ja les hem pogut veure.
El dinar familiar de Nadal aquest any el farem a casa meva, i tant de bo poguéssim gaudir d'aquest panorama.

espagueti amb lluç i verdures al wok

El fet que un plat et surti d'una determinada manera i no d'una altra sovint té més a veure amb l'atzar que amb la premeditació. L'acumulació de factors fa que les coses es capgirin i, a vegades, com en aquest cas, el resultat és millor que no esperaves.
Dies enrere havia comprat lluç per sopar i el volia fer amb verdures, un sopar lleuger. A darrera hora, però, vaig decidir que l'endemà sortiria amb bici, abans no ens colguessin les nevades que anunciaven pel cap de setmana, i per tant havia d'afegir una ració d'hidrats de carboni a la dieta. La solució va ser aquest plat únic, molt complert, que em vaig menjar amb molt de gust.
D'una banda, vaig preparar les verdures tallades fines per fer al wok: xampinyons, porro, ceba, pebrot verd, pebrot vermell i carbassó, saltats a foc fort i condimentats amb un raig de salsa de soja al final.
El lluç el vaig salpebrar i marcar en una paella amb poc oli, i els espagueti, lògicament, bullits. Un cop escorreguts, els vaig posar al fons del plat, els vaig regar amb una ració generosa d'oli d'all i julivert, que sempre tinc a casa i ja he explicat aquí com es fa. A sobre, el filet de lluç, torradet per fora i tendre per dins, i a sobre una muntanyeta de verdures.

trobada blocaire a castellterçol (3)

elies miró

L'Elies Miró és fill i nét de pastissers, la casa on va néixer i on encara viu està enganxada a la pastisseria que va fundar el seu avi ara fa 90 anys, de manera que podríem dir que va aprendre l'ofici abans d'aprendre a caminar. Un ofici que ha seguit respectant la tradició i alhora innovant i diversificant el negoci familiar.
L'avi Alfons, que el 1920, amb només 20 anys, va adquirir el petit negoci pastisser a Castellterçol, no tindria cap problema per reconèixer en els productes que se segueixen fent avui els sabors de fa un segle: les sares, els sant marc, els croissants, els torrons, les mones i els pans de pessic que han donat fama a la casa.
El seu fill Domènec va fer créixer el prestigi de cal Miró, a on va a comprar gent que a vegades puja al poble expressament. Va destacar especialment en el treball de la xocolata, va guanyar durant quatre anys seguits la medalla d'or a la fira Alimentària, i té diverses peces exposades al Museu de la Xocolata de Barcelona. Les seves mones gegants, autèntiques escultures, convertien l'aparador per Pasqua en una formidable atracció.
L'Elies ha heretat la passió i la tècnica del treball amb xocolata i ha mantingut l'essència de la pastisseria de sempre ampliant-la amb nous productes, especialment la gamma de bombons.
Des de fa una temporada, la producció de bombons s'ha separat de la pastisseria i s'ha traslladat a una nau nova, molt més gran, on dóna vida a una amplíssima gamma de productes de xocolata que podeu veure més detalladament aquí. El que fa allà ho anomena "artesania innovadora" perquè, a partir del domini de la tècnica del tractament de la xocolata, incorpora nous sabors i textures per oferir una àmplia gamma que van des dels bombons més tradicionals als més moderns per elaboració i per ingredients, com els bombons salats o els d'espècies. Potser per això la Generalitat li va concedir fa tres anys el premi al millor jove artesà alimentari innovador.
L'Elies ens obrirà aquest taller dedicat a la xocolata per explicar-nos tot el procés que porta a l'elaboració d'un bombó i ens aclarirà qualsevol dubte que puguem tenir sobre aquest producte que té autèntics addictes.

fideus a la cassola amb pollastre de pagès i rossinyols

Deixeu-me interrompre momentàniament la sèrie sobre la trobada de blocaires gastronòmics per explicar-vos un plat que vaig fer dissabte per a l'Aleix i per a mi i del qual puc dir sense dubtar-ho que és dels millors que he fet en temps, i a la nova cuina, per suposat. Són uns fideus a la cassola però de luxe que potser repetiré algun dia d'aquestes festes perquè estic segur que em farà quedar bé; nosaltres ens hi vam llepar els dits.
El divendres ja em rondava pel cap preparar una bon guisat perquè el fred ja començava a notar-se i, en previsió, vaig comprar dues carcasses de pollastre i a la nit vaig preparar un brou fosc d'aquells que et salven qualsevol plat: es rosteixen les carcasses amb un parell de pastanagues, un parell de cebes i un porro; quan tot és ben ros, s'hi tira un raig de conyac o de vi ranci, es deixa evaporar i es cobreix bé amb aigua. Es tapa i es deixa coure a foc baix durant almenys dues hores, millor tres. També hi vaig posar en aquest cas un clau d'espècie i un polsim d'herbes aromàtiques. Abans d'anar a dormir, es cola el brou i l'endemà es guarda a la nevera o es congela.
No cal dir que amb unes verduretes en juliana i un pit de pollastre tallat a tires es pot fer una sopa magnífica, però no era aquest el destí d'aquest brou.
Dissabte vaig sortir amb bici, abans no comencés a nevar com van dir que faria, i en tornar em vaig posar a la feina: a la cassola de ferro vaig fregir una mica uns quants rossinyols (congelats, que ja no se'n troben de frescos, almenys per aquí), els vaig reservar i en el mateix oli vaig posar a fregir uns quants trossos de pollastre de pagès.
Un cop enrossits, hi vaig posar ceba i pebrot verd ben picats, vaig abaixar el foc i vaig deixar que s'anessin sofregint ben a poc a poc fins que les verdures van agafar un to fosc (ep! amb el foc baix, que han de quedar fosques però no cremades). Aleshores s'hi posa un all ben picat, un parell de cullerades de tomàquet natural ratllat, sucre i sal, i es deixa que es vagi fent el sofregit una bona estona, si poden ser tres quarts o una hora millor que mitja. Tot això, és clar, sense treure el pollastre, que el de pagès necessita una cocció llarga i així es va estovant.
Quan s'acosta l'hora de dinar, s'apuja el foc i s'hi tiren els fideus, millor del número quatre, gruixudets, s'hi afegeixen els bolets i es cobreix amb el brou fosc del dia abans. Es deixa coure fins que la pasta és cuita, si convé afegint-hi una mica de brou perquè no quedin massa secs. Deixem resposar un parell de minuts i ja podem servir.
Un luxe, de veritat, especialment acompanyat d'un bon vi, en aquest cas, un "Borsao garnacha mítica". Un vi fantàstic i sens dubte el de millor relació qualitat-preu del mercat, i no exagero: tasteu-lo sense prejudicis i quan ho hagueu fet tornareu a mirar el tiquet del Mercadona per si us heu equivocat i veureu que efectivament val 1,59 euros l'ampolla.

trobada blocaire a castellterçol (2)

SosaIngredients

La gran revolució que ha viscut la cuina catalana els darrers anys, que l'ha posat en un lloc de privilegi al món, té uns impulsors i uns protagonistes coneguts per tots que han treballat amb tres bases: la tradició culinària catalana, àmplia i basada en una gran riquesa de productes, la revolució de les tècniques i la revolució dels ingredients.
De la cuina catalana de la qual han begut els grans cuiners que avui ocupen el firmament mundial no cal parlar-ne gaire, perquè tots en som hereus. De la revolució tècnica que moltes vegades han impulsat els mateixos cuiners se n'ha parlat poc, i ha estat molt important: forns per coure al vapor, estris per coure al buit a baixes temperatures... una amplíssimaa gama d'innovacions que fan possible que gaudim dels aliments de sempre d'una manera molt diferent.
Finalment, la revolució dels ingredients, la introducció a la cuina dels restaurants d'una sèrie de productes abans exclusius de la indústria agroalimentària, juntament amb tota una sèrie de productes nous que han permès que ens puguem menjar un líquid i fins i tot el fum, amb un ventall de textures i sabors abans inimaginables.
En aquest món dels ingredients en sentit ampli destaca, a casa nostra i també a fora, Comercial Artesana Sosa, una petita empresa nascuda a Sant Quirze de Safaja i ara instal·lada a Castellterçol que ha passat de fer neules artesanes a preparar i distribuir per tot el món un miler llarg de referències imprescindibles per a restaurants i pastisseries, i cada vegada més per als afeccionats a la cuina.
Amb el títol "Sosa. Gastronomia moderna", el seu nou catàleg, de 150 pàgines espanta per la infinitat de productes i referències que conté.
Comencen amb els metalls alimentaris, or i plata en pols i en làmines; sals de tot el món (del Caixmir, de Hawai, de Guerande, del Delta de l'Ebre...); sucres d'origen (de palma, moscovado..) i sucres tecnològics (sucre invertit, fructosa...); farines i masses per a restaurants i pastisseries; galetes per a gelats; pasta fresca; xocolates de tota mena; fruita seca sencera, manipulada, en pasta, en olis; llavors pures, en pasta i en olis; cafès; espècies 'salades' i 'dolces', com les vainilles portades de tot el món i les ara populars faves tonka; herbes aromàtiques i flors comestibles; carns i peixos de tota mena; arrels; fum en pols; fruita de tota mena en suc, batuts, confitades, liquades, en pasta, en pols...; fons culinaris (de carn, de peix, etc.).
Si tot això crida prou l'atenció, un dels capítols més importants del catàleg de Sosa és l'anomenat 'Textures', és a dir, els famosos gelificants, esferificants, espessidors, emulsionants, estabilitzants, antioxidants i un llarg etcètera de components sense els quals això que alguns anomenen cuina tecnoemocional no existiria.
En la presentació del catàleg de productes del 2007 emplaçaven cuiners i pastissers a incorporar aquests productes als seus plats, però recordant que, "les textures ajuden però no salven unes postres o un plat".
El gerent de l'empresa i fill del fundador, Francesc Sosa, que ens ha organitzar la demostració del dia 9, defensa amb vehemència l'ús d'uns productes sobre els quals s'ha parlat molt però no sempre amb coneixement de causa, i que s'associen sense motiu amb allò que genèricament anomenem 'química'.
Gairebé tots els additius i conservants, d'acord amb la legislació europea, porten un nom format per una lletra, generalment una E, seguida d'un guionet i un número que suggereixen fórmules secretes i sospitoses de les quals tots recelem. El cert és, diu en Francesc, que un producte E-... generalment és tan natural com ho pot ser la sal, el primer dels conservants; el famós agar-agar, que s'utilitza per fer gelatines, no és més que un derivat d'algues; per emulsionar líquids es fa servir lecitina de soja; hi ha colorants químics però també d'absolutament naturals extrets directament de la fruita o les verdures...
L'únic que cal és saber què és cada producte, per a què serveix, i com es pot utilitzar, perquè, com recorda el gerent de Sosa, n'hi ha alguns que mal aplicats o en quantitats exagerades poden ser nocius, igual com ho seria, diu, menjar-se dues cullerades de sal o de maizena, que ens faria un tap a l'estómac, i en canvi és un espessant que fem servir amb tota normalitat.
De tot això i més en parlarem en la sessió del 9 de gener. Mentrestant, podeu fer una ullada a l'anterior catàleg al web de Sosa. Si algú està interessat en aquests productes, la majoria es poden comprar al web Cocineros.info, promogut també pels Sosa, i que és una perdició per als afeccionats a la cuina perquè hi ha absolutament de tot. Agafeu-vos la visita virtual amb temps, però, perquè en fa falta molt per veure tot el que hi ha.

trobada blocaire a castellterçol

Abans de l’estiu ja havia anunciat a alguns blocaires la intenció d’organitzar una trobada a Castellterçol per conèixer una mica la riquesa d’indústries agroalimentàries que tenim al poble i al Moianès en general, però problemes personals que molts ja coneixeu ho van retardar. Ara, aprofitant que s’acosta la data de repetir de la trobada que vam fer l’any passat a Sabadell, la Gemma, sempre atenta a l’organització d’aquesta mena d’esdeveniments, em va proposar reprendre la idea de pujar a Castellterçol i hem fixat una data, el 9 de gener, amb un programa molt ple i que us prometo que serà d’allò més interessant. En aquesta data, també hi pot participar la Mercè abans de tornar cap a Califòrnia.
No ha estat fàcil triar el programa que us volia proposar, perquè hi ha molt on triar. Començarem a la fàbrica de Comercial Artesana Sosa, una empresa familiar que va començar fent neules i torrons i s’ha convertit en un dels primers fabricants i distribuïdors mundials, sinó el primer, d’ingredients per a l’alimentació, que serveix a les primeres espases de la cuina de tot el món. Penseu en qualsevol nom carregat d’estrelles i segur que utilitza els gelificants, els esferificants o els espessants de can Sosa, per no parlar dels seus emulsionants i olis essencials, polpes, aromes, confitats o fins i tot or i plata en pols i làmines, per citar només alguns del miler de productes que ven arreu. Ens oferiran una extensa demostració de l’ús d’alguns d’aquests ingredients a l’aula que tenen a la mateixa fàbrica.

Com que el gener és el millor moment per a la tòfona d’hivern o tòfona negra, sens dubte la joia de la gastronomia catalana, en Manel Coll, de Conserves Coll, ens explicarà les característiques que fan d’aquest fong un producte de luxe imprescindible a l’alta gastronomia, amb la possibilitat de visitar un tofoner i veure, olorar i tocar tòfones fresques i parlar de la seva aplicació a la cuina.
Dinarem a l’Hostal Castellterçol, un establiment situat en una gran masia situada a l’entrada del poble, on podrem gaudir de la seva cuina catalana moderna amb una molt bona relació qualitat-preu que estic segur que us agradarà.
Finalment, havent dinat, l’Elies Miró, hereu d’una pastisseria que enguany compleix 90 anys i ha donat fama al nostre poble, ens explicarà, a la seva nova fàbrica de bombons, tot el procés d’elaboració d'aquestes delícies dolces, des dels bombons més tradicionals fins als més moderns. Sense descuidar la pastisseria familiar, l'Elies ha aconseguit nombrosos reconeixements i els seus bombons es venen per tot Catalunya i també a fora.

A banda, Castellterçol gaudeix de molt bones cansaladeries i té fama per les seves botifarres i embotits, de manera que buscarem un forat per visitar-les i qui no estigui interessat en alguna de les activitats proposades, podrà conèixer el poble i proveir-se dels productes de les botigues d'alimentació locals.

inscripcions i programa

Durant aquesta setmana aniré publicant informació més extensa sobre cadascuna de les empreses que col·laboraran en aquesta trobada, sobre el menú i preu del restaurant. Mentrestant, us recomano uns visita als llocs web que us he lincat per anar obrint boca. Si us interessa la proposta, podeu començar a inscriure-us-hi deixant un comentari en aquest mateix post. Abans de fer-ho, però, detallem una mica el programa.
La trobada començarà a les deu del matí a Can Sosa, on els responsables de l'empresa ens ensenyaran les seves instal·lacions i especialment les dependències on creen els seus productes i on guarden, per exemple, centenars d'aromes. Només hi ha un problema: la sala de demostracions no és gaire gran, en principi permet seguir les explicacions a una quinzena de persones assegudes, i n'hi cap alguna més dreta, però no gaires més, de manera que si hi ha més inscrits que places, només hi podran assistir els primers.
Cas que no us interessi aquesta activitat, no hi capigueu o no pugueu arribar abans de les 10 a Castellterçol, entre les 11 i les 12 començarà la sessió sobre el món de la tòfona.
Abans de dinar, i per relaxar-nos una mica, podem fer turisme cultural o gastronòmic. El dinar serà a dos quarts de tres, i la visita a l'obrador de l'Elies Miró començarà a les cinc i és previst que duri unes dues hores.
A l'hora de fer la inscripció, hauríeu de fer constar quina activitat del matí us interessa més, si us quedareu a dinar i si participaren en l'activitat 'dolça' de la tarda. També hi hauríeu de fer constar el vostre correu electrònic perquè uns dies abans us pugui avisar i confirmar l'assistència, especialment per poder concretar al restaurant les places que necessitarem.
En aquest mateix post publicaré la llista d'inscrits en cadascuna de les activitats.

Espero que la proposta us abelleixi i que d'aquí un mes just ens puguem trobar per aprendre i gaudir junts.

relació provisional d'assistents

Interessats en les sessió a SosaIngredients i Conserves Coll:
Assumpta i Miquel (Fem un mos)
Glòria i Josep (El cafè de nit)
Maragda i Carles (La Quinta de Luculus)
Nuni i Miquel (Cuinetes)
Dolorss i Pau (Blog de cuina de la Dolorss)
Txell i Kike (La cuina vermella)
Àngels i Joan (La cuina d'Àngels)
Gemma (La cuina de casa)
Marta (Pa de nous)
Cris, Laia i Òscar (De cuina)
Mercè i mare (Cuina per a llaminers)
Massitet (Olleta de verdures)
Josep (Menja de bacallà)
Carme (Cuinetes-Carme)
Xaro (El raconet de la cuina)
Mai (Maiblog)
Sara Maria (Delícies del rebost)
Ricard i Carles (Els meus restaurants)
Martí (Apunts de cuina)
Núria (CocinArte)
Dolça (No tot són postres...)
Ara (La cuina d'Ara)
Manel (Cuinar és generós)

Apuntats al dinar a l'Hostal
Tots excepte la Gemma, la Nuni i el Miquel.

Interessats en la sessió a Elies Miró
Tots menys la Nuni i el Miquel més el Surfzone i la Lyli (Catacuina)

amanida acolorida de contrastos

En un taller de l'espai del consum dels supermercats Bonpreu, en Pep Nogué ens va ensenyar una amanida amb fruita seca i formatge amb codonyat que sempre que l'he preparat m'ha fet quedar d'allò més bé. La vaig fer també per als meus pares com un dels entrants abans dels macarrons gegants del darrer post. Com que em va quedar part de l'amaniment, el dilluns al vespre per sopar em vaig fer una amanida més complerta potenciant amb nous ingredients la recepta bàsica d'en Nogué.
El secret d'aquesta amanida és precisament l'amaniment, ja que es fa picant avellanes, ametlles, pinyons, panses, prunes, orellanes i qualsevol altre fruita seca que tingueu al rebost. Es cobreix amb oli, i una mica de vinagre balsàmic, en el meu cas, i es deixa macerar unes hores, o fins l'endemà.
Vaig muntar les fulles (una barreja d'escarola, ruca, herba dels canonges, enciam fulla de roure) i la vaig amanir amb l'oli amb fruita seca i sal gruixuda. També hi vaig posar tomàquet, però no tallat com sempre, sinó posant, per una banda, les llavors, i, per l'altra, la carn tallada a daus. Hi vaig posar també ceba cruixent de la que venen a l'Ikea, unes maduixes deshidratades picades petites i unes tires de pollastre rostit.
La veritat és que el contrast de les fulles amb el cruixent de la fruita seca i de la ceba, el punt àcid del vinagre com a contrapunt de la fruita dolça, tot plegat em va fer gaudir de valent d'un sopar del qual en principi no esperava gaire.

macarrons gegants a l'inrevés amb salsa de ceps

Temps enrere em vaig encapritxar d'una pasta anomenada paccheri, una mena de macarrons gegants, gairebé com canalons una mica més curts i amb un diàmetre menor, i feia temps que li donava voltes pensant com preparar-los. Fins que diumenge, que venien els meus pares a dinar, vaig trobar la solució: si són com macarrons, els prepararé com uns macarrons, però un xic diferents. En lloc de posar els macarrons dins la salsa, vaig posar la salsa dins dels paccheri, els vaig gratinar i els vaig servir sobre una base feta amb una salsa de ceps.
Els paccheri es veu que són originaris de Nàpols, és una pasta gruixuda que requereix bullir-los una bona estona, almenys vint minuts, perquè si es deixa crua costa de menjar. La veritat és que com a canelons han de funcionar la mar de bé, i potser ho provo aquestes festes, però igual que jo els vaig fregir amb una mena de salsa bolonyesa, se m'acut que quedarien igualment bons farcits de peix, d'espinacs, de qualsevol cosa que se'ns passi pel cap. Fins i tot, com que me'n van sobrar uns quants sense farcir, l'endemà dilluns vaig fer escudella i vaig utilitzar els paccheri com si fossin galets: va quedar un plat sensacional, amb l'escudella feta amb vuit verdures i quatre carns, i unes minimandonguilles barreja de carn de porc i de vedella. Us en deixo també la foto.
Anem, però, als paccheri farcits o macarrons gegants a l'inrevés. Deia que cal bullir-los una bona estona, almenys vint minuts, seguint les instruccions del fabricant i tastant-los perquè estiguin ben cuits. Mentrestant, en una paella posem a sofregir ceba, pebrot verd, pebrot vermell i all, tot ben picat, hi afegim carn picada de porc i de vedella, salpebrem i quan la carn ja ha canviat de color, hi afegim unes cullerades de salsa de tomàquet i deixem coure una estona, deu o quinze minuts. També hi vaig posar una mica de crema de llet que em va sobrar de fer la salsa de ceps.
Mentrestant, en un cassó, vaig posar a sofregir ceba picada i després hi vaig afegir els ceps tallats; en vaig fer servir de congelats, que per aquestes preparacions queden més bé que els deshidratats (si en trobeu de frescos, encara millor, no cal ni dir-ho). Quan els bolets són cuits, hi afegim nata líquida, deixem que arrenqui el bull perquè espesseixi la nata i ho posem al vas de la batedora, on triturarem la barreja fins aconseguir una salsa ben fina, que salpebrarem al gust i mantindrem calenta. Si queda massa espessa, s'hi pot afegir una mica de llet.
Els paccheri, un cop escorreguts i refredats, es farceixen amb una cullereta i es posen drets en una plata per anar al forn. Es cobreixen amb formatge ratllat i es posen a gratinar uns minuts. També es podrien posar tombats i coberts amb formatge o beixamel.
Un cop gratinats, es treuen i servim sobre una base de salsa de ceps.