broqueta de ventresca de tonyina, patata i pebrot del 'piquillo'

Dimecres al matí vaig sortir a passejar i a collir herbes (com les flors de farigola que guarneixen aquest plat) i, en arribar al capdamunt de la vila, gairebé vaig tenir un ensurt: el final del carrer de Sant Llogari tenia el terra d'un color negre que no havia vist mai, o potser sí, però feia molt i molt de temps. M'hi vaig acostar i vaig quedar bocabadat: l'acabaven d'asfaltar. Tornant, vaig canviar la ruta i vaig tornar pel carrer en obres i resulta que no era l'únic, altres del voltant també estaven sent asfaltats de nou.
La veritat és que no me'n sabia avenir; fa dies que hi ha un parell de paletes contractats per l'ajuntament que apedacen algunes voreres, i ara això, una màquina asfaltant. Compte, que no dic que estiguin urbanitzant els carrers del poble, simplement apedacen voreres i posen una capa d'asfalt. La meva sorpresa venia per un fet incontestable: Castellterçol s'havia convertit en un poble intransitable, amb una majoria de carrers amb les voreres trencades, l'asfalt esquerdat quan no desaparegut, apedaçat per les obres del gas o de la llum, amb clots causats per obres en edificis que ningú no es preocupava d'arreglar..
Després de molts anys de no veure un carrer acabat d'asfaltar, no us estranyarà que em sorprengués veure una màquina treballant en diversos carrers. La sorpresa no va durar gaire, perquè, ves quina casualitat, de seguida em vaig adonar que l'endemà començava la campanya de les eleccions municipals. Ahhhhhhh!
La llei prohibeix inaugurar obres o presentar projectes durant la campanya i uns quants dies abans, però potser també hauria d'especificar que no pot ser lícit, perquè ja no és ètic ni elegant, fer dos dies abans d'anar a votar el que no s'ha fet en quatre, vuit, dotze o vint anys. A mi, com a mínim, no em sembla moral i, encara més, crec que és un insult a la intel·ligència dels votants, entre els quals m'hauré de rumiar si vull figurar. Aquestes coses de ganes no en fan pas venir gaires.

La indignació o com li vulgueu dir que em va provocar l'excursió me la va treure ràpidament el dinar, i sobretot, aquests mossets senzills però molt bons que em vaig preparar en poca estona.
Primer de tot, cal posar a coure al microones una o dues patates grosses amb pell, punxades amb un escuradents i lleugerament humides amb l'aigua de rentar-les. Amb quatre o cinc minuts a màxima potència ens les deixaran a punt. També les podem bullir, és clar. Després, només cal pelar-les i tallar-les a rodanxes del mateix gruix que la ventresca de tonyina. 
Aquesta és una part del peix de la qual ja he parlar a vegades, com aquí, perquè dóna molt de joc, es tendra i melosa i no s'asseca tant com altres parts de la tonyina si et passes amb la cocció. Jo la compro congelada, perquè costa de trobar fresca, i dóna molt bon resultat. En aquest cas la vaig coure amb la planxa forta, un parell de minuts per banda, la vaig treure, la vaig salpebrar i la vaig tallar a quadrats. Les rodanxes de patata les vaig passar per la mateixa planxa amb unes gotes d'oli per sobre, les vaig salpebrar i les vaig tallar de la mateixa mida que el peix.
Finalment, per fer els pebrots del 'piquillo', vaig posar a fregir en una paella amb oli un gra d'all laminat i tallat a tires fines; quan es van enrossir, els vaig enretirar i hi vaig posar uns pebrots, només uns minuts per banda, els vaig retirar i els vaig quadrar de la mateixa mida que les patates i el peix.
Només resta muntar les broquetes, en l'ordre que es vulgui. En vaig fer amb la tonyina a baix, la patata al mig i el pebrot a sobre, amb unes tires d'all i un raget d'oli de julivert, però també amb la patata a sota i la tonyina a dalt, o la patata a sobre de tot amanida amb una mica d'oli i unes herbes de la Provença.