mandonguilles amb sípia, amb una salsa negra... de trompetes!

Això d'avui és tota una altra cosa; això no és un 'pintxo', ni una coca, ni un plat ràpid per posar a la carmanyola: això és un plat amb fonament, que diu aquell, de cassola, d'un matí de feina, i de resultat rotund, incontestable. I amb un toc original, que sempre m'agrada donar-lo a les meves receptes, per demostrar a la cuina que les coses mai no són com semblen ni com a priori pensem que han de ser.De mandonguilles amb sípia n'he fet moltes vegades, ja fa tres anys que en vaig publicar aquí la recepta, però dies enrere, no sé com, se'm va ocórrer aquesta versió que indueix a pensar, és clar, que a la salsa del guisat s'hi ha afegit la tinta de la sípia; però no és pas el cas, la salsa fosca que acompanya aquestes mandonguilles amb sípia és molt més gustosa per l'ingredient negre que porta: les trompetes de la mort.
L'elaboració no és complicada, però és una mica llarga; ara bé, si us agraden aquests guisats, prepareu el pa perquè sucareu amb molt de plaer.
Primer cal preparar les mandonguilles, com les faig sempre i com explico a la recepta que he enllaçat abans (o comprar-les fetes, si us voleu estalviar feina, és clar); després es passen per farina, s'espolsen bé i es fregeixen a la mateixa cassola on farem tot el guisat. Quan són ben rosses, les retirem i en el mateix oli (en traiem si n'hi ha massa) posem a fer un sofregit amb ceba, pebrot verd i pebrot vermell, ben picats. Mentre es fa el sofregit, posem un bon grapat de trompetes de la mort seques a remullar amb aigua calenta. Quan les verdures són cuites, escorrem els bolets i els afegim al sofregit, els donem unes voltes i posem tomàquet triturat a la cassola, una mica de sal i de sucre (per l'acidesa del tomàquet) i deixem coure una bona estona afegint poc a poc, a mesura que el sofregit s'asseca, l'aigua de rehidratar els bolets. Quan el sofregit està fet, el posem en un vas i triturem amb el túrmix, tornem la salsa a la cassola i hi afegim la sípia, deixem coure uns minuts i cobrim amb brou. Jo vaig fer servir un brou de pollastre, però es podria fer amb un fumet de peix, tot i que crec que és millor amb brou de carn o de verdures, perquè malgrat el toc de la sípia, crec que és un plat en el qual ha de predominar la muntanya sobre el mar.

Passats uns deu minuts, ja hi podem posar les mandonguilles i, si cal, una mica més de brou. Les mandonguilles, ja enrossides, no necessiten una cocció llarga, amb mitja hora n'hi ha ben bé prou, però abans d'acabar la cocció, afegirem a la salsa una picada d'all i julivert.
En funció de l'espessor de la salsa, hi posarem més o menys brou; jo vaig fer que cobrissin poc més de la meitat de les mandonguilles, però n'hi vaig haver d'afegir fins que vaig trobar la textura buscada.
Aquest cop, en lloc de posar els pèsols a la mateixa cassola, els vaig bullir a banda, de manera que visualment, en el plat, el seu color verd intens ressaltava molt més.